Cop d'estat a Birmània
Internacional 14/05/2021

El Tatmadaw, l’exèrcit totpoderós que està matant els birmans

Tres mesos després del cop d'estat, creix l’ús d’armament militar contra els civils amb almenys 783 morts

4 min
Manifestants protegint-se dels trets de l’exèrcit i la policia amb escuts casolans en els xocs a Yangon.

BarcelonaUn home grava amb el mòbil desenes de soldats i policies que avancen pel carrer de sota el seu balcó disparant foc real contra manifestants que hi ha més endavant. De sobte, alguns dels agents el veuen, i se sent un tret. La càmera enfoca dins del balcó i una noia, al costat de l’autor de la gravació, trontolla amb una taca de sang al front. Desenes de vídeos com aquest acrediten les atrocitats de l’exèrcit i les forces policials a Birmània , que perpetren “homicidis sistemàtics i premeditats amb un desplegament important d’armes del camp de batalla”, com denuncia Amnistia Internacional (AI) en un informe, després d’haver verificat fins a 55 vídeos d’aquest tipus, gravats per ciutadans anònims. “No són accions d’agents individuals aclaparats pels esdeveniments que prenen decisions errònies, sinó comandaments irredempts implicats ja en crims de lesa humanitat que despleguen les seves tropes i mètodes assassins a plena llum del dia”, denuncia l’informe.

Amnistia Internacional ha verificat més de 50 vídeos que documenten els crims de l'exèrcit i la policia a Birmània.

Quan es compleixen 100 dies, aquesta setmana, des del cop d’estat militar de l'1 de febrer , la repressió militar a Birmània ha deixat almenys 783 morts i prop de 5.000 detinguts, segons dades de l’Associació per a l’Assistència de Presos Polítics. Un dels casos més sonats ha sigut el poeta Khet Thi, de 45 anys, que va ser detingut per la policia i després d’unes hores es va retornar el seu cadàver a la família sense els òrgans interns. “Disparen al cap, però no saben que la revolució és al cor ”, havia escrit Khet Thi a Facebook uns dies abans.

Els militars mengen a part   

El gran acarnissament dels militars (i de la policia, que està sota comandament de l’exèrcit) amb la població civil –que inclou fins i tot nens morts per trets de franctiradors– no és una novetat al país, però per primer cop es retransmet en directe a través de les xarxes socials davant de la mirada (i la passivitat) del món sencer. Una crueltat que deixa clar que el Tatmadaw (nom de l’exèrcit birmà) viu d’esquena a la seva població. A més de ser un dels exèrcits “més preparats del sud-est asiàtic”, en volum i en tecnologia, també “és un poder autònom dins de l’estat”, explica Daniel Gomà, historiador de la Universitat de Cantàbria.

Els militars birmans tenen els seus propis hospitals i les seves pròpies universitats “on hi ha un adoctrinament molt important en la creença que el Tatmadaw està destinat a dirigir el país”, explica. “Fins i tot tenen el seu propi menjar, amb proveïdors exclusius i una xarxa de subministrament separada per a ells, perquè són molt paranoics i creuen que els volen enverinar”, diu Gomà. Són una força de mig milió de persones, dins una població de 54 milions, que concentra el poder i els privilegis, amb habitatges assignats en zones residencials separades i un bon sou, cosa que dificulta les desercions. Alguns dels funcionaris del govern han perdut la casa, que també els proporciona l’estat, per haver-se unit al moviment de desobediència civil contra el cop d’estat. I és que els militars no són l’única classe alta del país, també ho és el poder polític, format principalment per la Lliga Nacional per la Democràcia (LND) d’Aung San Suu Kyi. Però l’economia birmana està sobretot en mans del Tatmadaw.

Familiars vetllant el cos d'un manifestat mort per la repressió policial i militar.

El poder econòmic

Els dos grans conglomerats empresarials del país, Myanmar Economic Corporation (MEC) i Union of Myanmar Economic Holdings Limited (UMEHL) –que agrupen empreses de tots els sectors, des del turisme a la construcció passant per la mineria–, estan sota control de l’exèrcit i la seva participació accionarial els ofereix una altra via d’ingressos a part del pressupost estatal. “Demanem a les multinacionals que surtin d’aquests conglomerats perquè estan finançant criminals de guerra”, diu Andrés Zaragoza, d’AI. Aquesta setmana, Coca-Cola, Reuters i cinc empreses estrangeres més han anunciat que marxen de les oficines llogades en terrenys propietat de l’exèrcit a Birmània. Les sancions econòmiques internacionals també apunten a aquests conglomerats, però preservar aquest poder econòmic pot haver sigut un dels motius del cop d’estat de l’1 de febrer. “Hi havia malestar amb Suu Kyi perquè havia obert l’economia del país i els monopolis de l’exèrcit tenien competència”, diu Gomà.

El Tatmadaw ha regit els destins del país des de finals del 1962, quan va accedir al poder encara amb el prestigi de la lluita per la independència del 48. La dictadura fèrria imposada després de la revolta del 1988 va acabar per decisió del mateix Tatmadaw el 2010, després de les grans manifestacions del 2007 que van tenir el suport clau (a diferència de les actuals) dels monjos budistes del país, un grup que ara està dividit en suport i oposició al cop d'estat. Amb la Constitució del 2008, escrita per ells, els militars es reserven el 25% dels escons al Parlament i els tres ministeris més importants, de manera que tenen assegurat el poder polític malgrat les victòries arrasadores del partit de Suu Kyi, com la del novembre passat. 

Imatge d'arxiu del 2007, d'una manifestació de monjos budistes contra la dictadura militar.

Des del dia del cop d’estat, la vaga general ha reduït un 20% l’activitat econòmica del país, segons Zaragoza. I la repressió cruel continua, amb l’ús d’armament militar contra la població civil. Un armament que compren a la Xina, a Rússia, al Vietnam i fins i tot a Israel, i que porten anys posant a prova en la seva guerra amb les minories ètniques armades del país . “Les unitats que ataquen manifestants estan darrere també de la matança dels rohingyes ”, apunta Zaragoza, en al·lusió a la minoria musulmana víctima de genocidi a mans del Tatmadaw. Un exèrcit totpoderós que està matant ara la seva pròpia població.

stats