OBSERVATORI D’EUROPA

Els límits de Bannon

Steve Bannon ha descobert que Europa pot ser més complicada que Donald Trump. La mà dreta a Brussel·les que representa l’antic assessor del president dels Estats Units ha reconegut que els plans de The Movement -la plataforma que aspirava a aglutinar l’extrema dreta i l’euroescepticisme més bel·ligerant a la UE- revisa les expectatives a la baixa. Les lleis de finançament de partits polítics als 27 estats membres han limitat les possibilitats de convertir la plataforma de Bannon en un donant directe per a moltes formacions europees. “El que li funciona és el coaching, la transmissió de tècniques de campanya i d’infiltració dels missatges fora dels mitjans tradicionals”, explica un funcionari europeu.

Vox és, segons Bannon, un dels partits que s’han unit a The Movement. L’extrema dreta espanyola s’ha construït a partir d’explotar l’enuig i aquesta idea dels “indignats de dretes” connecta Vox amb l’Alt Right que dona suport a Trump. Són les “guerres culturals”. Les mateixes que han portat el UKIP a evolucionar de partit del Brexit a formació d’extrema dreta al país on una bona part de la classe política tradicional viu immersa en la caòtica negociació per com sortir de la Unió Europea. Per això, un dels últims fitxatges com a assessor de Nigel Farage és un fosc personatge, Stephen Yaxley-Lennon (es fa dir Tommy Robinson), amb antecedents criminals i antic membre de la Lliga de Defensa Anglesa. Robinson, que va organitzar marxes antiislam a l’estil de les de Pegida a Alemanya, representa per a Bannon “el moll de l’os” del Regne Unit.

L’antic assessor de Trump està disposat a intentar pescar en totes les aigües tèrboles possibles. Per això declarava que els armilles grogues “són una inspiració per al món sencer”. Unes lloances semblants en boca del govern italià van obrir la crisi diplomàtica més greu entre París i Roma dels últims temps.

Però els grans partits marquen distàncies. Marine Le Pen admetia fa mesos al costat de Matteo Salvini que “desconfiava de Bannon perquè no era europeu”. “El nostre poble primer” de l’extrema dreta ha anat en contra de l’ideòleg de la xenofòbia nord-americana. Els defensors de la sobirania dels estats i de la renacionalització, disposats a canviar els equilibris de poder a la UE, han preferit no cultivar la imatge d’una possible tutela trumpista. En canvi, diverses investigacions assenyalen el finançament provinent de Rússia tant per a la Lliga com per a l’antic Front Nacional.

L’atomització de l’escena política europea afecta també la dreta radical. Les simpaties de Le Pen i Salvini per Vladímir Putin dificulten l’entesa amb el PiS polonès en política exterior. Mentre que a Alternativa per a Alemanya no li resulta fàcil trobar complicitats amb el govern italià. La Lliga juga a totes bandes i, fins ara, hi surt guanyant. El partit de Salvini es pot convertir al maig, segons les últimes estimacions de vot publicades pel Parlament Europeu, en la segona força en nombre de diputats a l’Eurocambra, només per darrere de la CDU d’Angela Merkel. La realitat de l’heterogeneïtat europea dificulta el paper aglutinador que Steve Bannon voldria tenir entre tanta fragmentació. L’antic ideòleg del trumpisme anuncia que el seu pròxim pas serà una gran conferència a Brussel·les coincidint amb l’arrencada de la precampanya electoral europea. La llista d’assistents encara no es coneix.

EDICIÓ PAPER 14/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF