RÚSSIA
Internacional 20/09/2021

Sense sorpresa en les eleccions Parlamentàries de Putin

Rússia Unida, el partit de Putin, s'endu el 49% dels vots i manté la majoria, tot i que amb menys suport que el 2016

3 min
Un instant del recompte de vots en un col·legi electoral situat a la ciutat de Moscou.

MoscouEls russos han pogut veure com, un cop més, s’imposava el partit del govern. El partit del cada cop més poderós Vladímir Putin, que, tot i no formar-ne part oficialment, li dona suport obertament. Després de 14 anys de majoria de Rússia Unida, la Duma -el Parlament rus- estarà com a mínim 4 anys més governada pel partit de l’home del Kremlin.

Amb el 75% del vot escrutat, el partit de Putin obté el 49% dels vots. Puja el Partit Comunista(20%) i podria entrar Novie Liudi (centre dreta). En els 225 diputats per circumscripció Rússia Unida arrasa: 195 escons.

I és que la victòria de Rússia Unida estava més que cantada. Kristiina Silvan, investigadora de l’Institut Finlandès d’Afers Exteriors, apuntava fa uns dies a l’ARA: “La població espera que el partit de Putin guanyi, el que està per veure és si tindrà una majoria o una supermajoria”. La victòria de l’oficialisme rus i el control de la Duma és una part clau de la reelecció de Vladímir Putin, que, gràcies a la reforma constitucional de l’any passat, legalment podria mantenir-se al poder fins al 2036. En aquest sentit, el mandatari s’havia preparat el terreny en els últims mesos: ha escapçat l’oposició i ha aprovat mesures populars per guanyar-se l’electorat. També va incentivar el vot amb sortejos d’apartaments o cotxes. L’objectiu principal de Rússia Unida era obtenir una gran participació que legitimaria tot el procés, però no ho va aconseguir del tot: un 45%.

Irregularitats electorals

Aquest clima de repressió, que ha afectat partits de diferents ideologies, assegura Tatiana Disiatsova, del Partit Comunista, ha creat “molta apatia i molt d’apolític entre la població; molta gent té dues o tres feines i la seva preocupació principal és alimentar la seva família”.

La pèrdua d’interès en la política ha sigut visible en els dies previs als comicis, gràcies al poc entusiasme de la població per la convocatòria a les urnes. També ahir, durant la jornada electoral. Per exemple, un observador de la formació opositora Iàbloko, de centreesquerra, explicava a l’ARA que al districte moscovita on estava ell, a mig matí de diumenge havia votat menys del 10% dels electors censats. I això que la votació portava dos dies en marxa, ja que va començar divendres.

En aquest sentit, diverses veus opositores advertien que el vot a distància i celebrat en diferents dies és una manera de poder manipular les eleccions. “On són els vots a distància?”, es preguntava a les xarxes electorals Liubov Sóbol, advocada membre de l’equip de l’opositor Navalni a l’exili, dues hores després d’haver-se tancat els col·legis electorals. I tenia motius per desconfiar, perquè els comicis han deixat nombroses imatges a les xarxes socials de suposat frau.

En un vídeo es veia com es desallotjaven els observadors per “desinfectar” l’edifici degut a la pandèmia, però els opositors asseguraven que, en realitat, es va fer perquè una integrant de la Comissió Electoral aprofités per posar vots, d’amagat, a les urnes. En un altre, es veia com una dona anava a l’escola a votar i es trobava que algú havia demanat el vot a distància al seu nom i ja havia votat. No és el primer cop que es denuncien irregularitats electorals.

Poques opcions

Sigui com sigui, hi ha una cosa que queda clara: les eleccions parlamentàries han donat poques opcions reals als electors. Amb el descontentament social latent per la pèrdua del nivell de vida, la pandèmia i l’impacte econòmic que se’n deriva, la corrupció i la pèrdua de qualitat de les infraestructures, el Kremlin no va voler córrer riscos i va vetar gairebé totes les figures de l’oposició conegudes. Les maniobres van arribar fins i tot al Partit Comunista rus, el primer partit de l’anomenada “oposició sistèmica”, lleial i sense perill per al Kremlin.

stats