El somni d’una nova Armènia s’obre pas
Paixinian fa balanç de 100 dies des de la revolta amb una agenda marcada per la lluita contra la corrupció
Erevan“Ara mateix tothom sap que pot fer alguna cosa per aquesta societat”, comenta a Erevan el jove director de teatre Babken Grigoryan. Al Club Article 3, un centre d’activistes i periodistes de la capital, un grup de joves asseguren que treballen pel mateix: “El canvi”. Avui el primer ministre, Nikol Paixinian, convidarà la gent a la simbòlica plaça de la República per explicar els seus primers 100 dies de mandat, el canvi i els reptes que afronta el futur del país: “Us trobo molt a faltar. Parlarem de les oportunitats actuals i els reptes”, va anunciar fa uns dies a Facebook.
Malgrat els pocs mesos transcorreguts des de les protestes que van enderrocar pacíficament el govern del president Serzh Sargsyan i van impedir que es perpetués al poder com a primer ministre, la revolució ha deixat el carrer i s’ha traslladat a les institucions per promoure reformes democràtiques.
Un dels objectius més visibles se centra a erradicar la corrupció. Quan li pregunten el que significava la corrupció per a ella, Lilit Kirakos, una jove activista del moviment opositor, contesta: “Era un 90% de la meva vida. Tots els ministres eren corruptes, qualsevol persona pública. Ara el nostre primer ministre no està involucrat en cap escàndol de corrupció: és un referent. Això és important, perquè després del període postsoviètic per primera vegada estem satisfets amb el govern”.
Les campanyes contra la corrupció han apuntat no només contra l’antic equip de Serzh Sargsyan, sinó també contra diferents nivells del poder polític o econòmic. El germà i el nebot de l’antic primer ministre han estat detinguts després de ser acusats d’evasió fiscal a través de l’empresa JLJ Project. “La revolució no acabarà fins que no siguin apartades les figures corruptes i el sistema de l’estat estigui fora de la corrupció”, explica el politòleg armeni Mikael Zolyan.
També ha estat detingut Robert Kocharyan, segon president del país entre el 1998 i el 2008. Se l’acusa de violar la Constitució i d’estar involucrat en la repressió de les protestes opositores del 2008, en què van morir deu persones. També ha caigut, per la mateixa acusació, el general Yuri Khachaturov, cap de l’Organització del Tractat de la Seguretat Col·lectiva, l’organisme liderat per Rússia de què forma part Armènia. El ministre d’Exteriors rus, Sergei Lavrov, ja ha expressat la seva “preocupació” per aquestes detencions.
Equilibri diplomàtic
Però Armènia manté la seva tradicional relació amb Rússia a mesura que s’acosta a la Unió Europea i als Estats Units. “Armènia no considera les seves relacions amb Rússia i la Unió Europea com a mútuament excloents”, declara a l’ARA Arman Yeghoyan, portaveu del primer ministre. Considera que els canvis actuals i profunds al país no tenen cap vinculació amb les relacions exteriors d’Armènia. “Es tracta purament d’un assumpte intern: la lluita dels armenis en contra de la corrupció i l’estancament”.
En els últims mesos el govern ha establert contactes diplomàtics tant amb Moscou com amb Brussel·les, i s’ha centrat en els canvis interns. Per a Zolyan, davant les alarmes que arriben des del conflicte de Nagorno-Karabakh -el territori del Caucas sud disputat per Armènia i l’Azerbaidjan on viuen uns 150.000 armenis-, “assegurar una relació sana amb Rússia podria ser la clau per garantir la seguretat d’Armènia”. El politòleg afegeix que a Rússia es mira amb recel Paixinian, a qui molta gent al Kremlin considera un revolucionari perillós. Així, el nou govern ha de trobar una manera de bregar amb Rússia i construir també una relació amb la Unió Europea i els Estats Units. I cal recordar que en tots aquests llocs el nou govern d’Armènia s’enfronta a la resistència de les pressions que exerceix l’Azerbaidjan contra l’executiu de Paixinian”.
El paper de la diàspora
Però no només els alts càrrecs estan involucrats en la corrupció, sinó que “hi ha hagut una reproducció en molts àmbits, sobretot l’econòmic (que es connecta amb el polític) fins a un nivell inimaginable”, assegura Arthur Atayan, professor de la Universitat d’Erevan. En aquest sentit s’ha aplicat una estratègia de marcar passos concrets “que confirmi a la gent que la situació està canviant”. S’han eliminat diversos monopolis en el camp comercial, la qual cosa ha afavorit la baixada de preu d’alguns productes com el sucre i els plàtans; la policia de circulació ha deixat de reclamar suborns, i s’han obert expedients al món dels negocis i als hospitals. “Ara els oligarques tenen por de rebre la visita de la policia per les evasions fiscals. D’altra banda s’ha frenat l’emigració, que és un fenomen sense precedents”, explica Atayan en referència a l’èxode dels joves que abans se n’anaven del país per fer-se un futur.
El paper de la diàspora
Fora del país també es respiren canvis. El ministre de la Diàspora, Mkhitar Hayrapetyan, vol establir un marc legal per a la participació dels emigrats en les inversions a Armènia. A l’espera de programes d’inversió per a la diàspora, alguns ja han decidit tornar per contribuir a la nova Armènia. És el cas de Gayane A. Grigoryan, una periodista armènia resident a Barcelona, que ha decidit portar els seus projectes al seu país natal: “Sense la diàspora serà molt dur aixecar-nos. Jo torno amb els meus projectes a Armènia, perquè en aquest moment no podem fallar. Feia 30 anys que portàvem una vida congelada. Ara la gent ha començat a somriure, al meu país. Tu saps el que és, això?”
