Les solteres i les lesbianes franceses podran rebre tractaments de reproducció assistida

ParísL'Assemblea Nacional de França ha votat aquest dimarts a favor de la llei de bioètica, que, entre altres coses, permetrà a les franceses lesbianes i solteres rebre tractaments de reproducció assistida en les mateixes condicions que les parelles heterosexuals. Fins ara havien d'anar a altres països, com Espanya o Bèlgica, i desembutxacar una gran quantitat de diners. L'aprovació del text, que ha rebut 326 vots a favor i 115 en contra, arriba després de dos anys de debats inflamats i manifestacions multitudinàries, i significa una gran victòria pels drets de la dona i la comunitat LGTBI. "És una jornada històrica", s'ha felicitat el president del grup parlamentari de La República en Marxa (el partit del president Emmanuel Macron), Christophe Castaner, després d'una llarga ovació a l'hemicicle.

La llei proporcionarà a totes les dones de menys de 43 anys accés a tractaments de fertilitat, concretament a la fecundació in vitro i a la inseminació artificial, amb les despeses cobertes pel servei públic de salut francès. A més, els nens concebuts amb esperma d'un donant també en podran conèixer la identitat quan siguin adults. D'aquesta manera, s'elimina l'actual anonimat dels donants d'esperma francesos. Una altra de les mesures clau de la llei de bioètica, que ha quedat més en segon pla, és la que permet a totes les dones congelar els seus òvuls sense que sigui necessari acreditar una justificació mèdica. A més, les dues membres de les parelles de lesbianes seran reconegudes com a mares dels seus fills des del naixement: fins ara, només tenia aquesta consideració la dona que donava a llum.

Una llei que ve de lluny

L'expresident francès François Hollande ja va mostrar-se a favor de la legalització de la reproducció assistida per a lesbianes i solteres durant la campanya presidencial del 2012. La norma s'havia d'aprovar conjuntament amb la llei del matrimoni homosexual, però va aixecar polseguera entre l'opinió pública i va topar contra l'oposició d'una part important del Parlament, cosa que va provocar que els socialistes es rendissin i optessin per tirar endavant únicament la llei que permet als homosexuals casar-se.

No va ser fins a la següent campanya electoral, el 2017, que l'aleshores candidat a la presidència, Emmanuel Macron, va prometre l'aprovació de la llei de bioètica, però han hagut de passar quatre anys de mandat abans el text no ha rebut l'aprovació definitiva de l'Assemblea Nacional. Macron va ser molt cautelós i va recórrer a subterfugis per no portar-la a debat fins que no tingués un ampli suport entre l'opinió pública (un sondeig de l'Ifop assenyalava que el 67% dels francesos estaven a favor de la llei) i estigués segur que arrasaria a l'Assemblea. És per això que la comunitat LGTBIQ+ ha celebrat amb eufòria el resultat de la votació d'aquest dimarts, tot i que també ha denunciat reiteradament que des del principi s'exclogués les persones transgènere del dret a la reproducció assistida.

Així, Macron ha aconseguit tirar endavant la primera gran llei social del seu mandat dos dies després de la desfeta del seu partit en les eleccions regionals i departamentals (en les quals els macronistes només va aconseguir el 7% dels sufragis a escala estatal) i a menys d'un any dels comicis presidencials de l'abril del 2022.

El ministre de Salut, Olivier Véran, va dir que esperava que els primers fills de lesbianes i de solteres que havien fet el tractament a França fossin concebuts a finals del 2021, però l'entrada en vigor de la nova norma podria ajornar-se mitjançant una apel·lació al Consell Constitucional per part dels conservadors. De fet, la majoria dels diputats de dreta i d'extrema dreta han votat en contra del text. En canvi, hi han donat suport la majoria dels parlamentaris de La República en Marxa, els centristes de MoDem, els socialistes i els diputats de França Insubmisa, el partit que lidera Jean-Luc Mélénchon. L'executiu ha calculat que la nova mesura evitarà que unes 2.000 parelles de lesbianes o dones solteres hagin d'anar a països veïns per, simplement, poder ser mares.