PANDÈMIA
Internacional 26/04/2020

El sistema global d’aliments, sota pressió

Tones de vegetals i làctics es llencen a les escombraries mentre alguns països limiten les exportacions

Sònia Sánchez
4 min
Un pagès en tractor en un camp de patates a Newport, al Regne Unit.

BarcelonaEls agricultors de la regió Madre de Dios del Perú, prop de Cusco, s’han hagut de desfer de 15 tones de polpa de cacau blanc vessant-les al camp. A Florida (Estats Units), piles de carbassons s’amunteguen podrint-se al sol. Al Regne Unit els ramaders llencen cada setmana 5 milions de litres de llet. Igual que a Wisconsin (EUA), on litres i litres de llet han anat a parar al clavegueram perquè el principal comprador al mateix país, el programa de menjadors escolars, ha tancat la paradeta. Mentrestant, les prestatgeries dels supermercats es buiden ràpidament en molts països, sobrepassats perquè ara la gent fa el 100% dels àpats en el confinament de casa seva. L’aturada econòmica i la suspensió de milions de vols, a més de les prohibicions temporals d’exportació que han imposat alguns països, han provocat ja una disrupció en la cadena alimentària global que, tot i que no arriba al nivell de la crisi alimentària del 2007-2008, torna a posar en evidència la necessitat de reforma d’un sistema global basat en l’agricultura intensiva i la dependència internacional.

“Aquesta crisi és molt diferent a la del 2008, aquella era per falta d’aliments, ara no en falten, les reserves són altes, però els problemes són dos: la logística de transport, que ha quedat aturada, i la caiguda de la demanda”, resumeix a l’ARA Máximo Torero, cap econòmic de la FAO (Organització de l’Agricultura i l’Alimentació de l’ONU).

Una caiguda de la demanda d’aliments frescos procedent principalment del tancament de bars, restaurants i escoles, entre altres establiments públics, però també d’alguns canvis en els hàbits alimentaris com a conseqüència de la pandèmia. La gent intenta protegir-se de contagis i compra més les fruites que es pelen, com el plàtan o l’alvocat, aliments que no han vist reduir les seves exportacions, mentre que “són més reticents a comprar raïm o maduixes, per exemple, i això està afectant les exportacions que venen de Sud-amèrica cap a Europa”, diu Torero. També s’ha reduït la demanda de carn, sobretot a l’Àsia, per l’origen animal del virus.

El transport marítim no s’ha interromput, més enllà d’alguns retards de fins a tres dies a l’inici de la pandèmia per la falta de mà d’obra als ports. Però la suspensió generalitzada dels vols internacionals sí que afecta els aliments peribles que utilitzen aquest transport, com els vegetals però també el peix, que alhora pateix els efectes del confinament de molts pescadors. Els enviaments de flors des de països com Etiòpia i Kènia cap a Europa també s’han aturat per falta de vols, fet que ha generat una crisi en un sector que dona aliment a molta gent a l’Àfrica.

El sistema global d’aliments, sota pressió

La pujada de preus més significativa ha sigut la de l’arròs, a conseqüència sobretot del límit d’exportacions que va imposar al març el Vietnam, un dels grans exportadors mundials, diu Torero. Però segons les últimes dades de la FAO, entre el 14 de febrer i el 24 d’abril el que més ha pujat són els tomàquets (un 8,4% més), el formatge (7,8%), l’enciam (7,4%) i les pomes (7,1%), a més de l’arròs (6,4%). Però aquestes xifres són mitjanes globals que tenen els pics més alts en països de l’Àfrica. Tot i això, la FAO diu que la tendència general del preu dels aliments és a la baixa, per la pèrdua de demanda.

“L’Àfrica és molt dependent de la importació d’aliments, sobretot d’arròs i cereals”, explica a aquest diari Bart Minten, de l’Institut Internacional de Recerca en Política Alimentària (IFPRI, per les sigles en anglès). Segons Minten, els sobrecostos en el transport a causa de la pandèmia poden haver contribuït a augmentar els preus. “Les collites l’any passat van ser molt bones i hi ha reserves suficients al món, però si les cadenes de distribució es trenquen o molts països comencen a limitar les exportacions, aquests països estaran en greus problemes”, afegeix.

Rússia és un altre país que va imposar un límit a les exportacions quan la devaluació de la moneda per la crisi del covid-19 va empènyer els seus productors al mercat exterior. Des que va començar la pandèmia, un total de 15 països han imposat restriccions d’exportacions per tractar de prioritzar el mercat intern, però en total només han afectat el 5% del volum exportat, segons Torero. En la crisi del 2007-2008 van ser 33 països i el 30% de les exportacions.

Un informe de l’IFPRI sobre la crisi del covid-19 alerta que aquesta vegada “paradoxalment la causa més important de l’augment de preus pot ser l’acaparament de consumidors i governs més que no pas les condicions del mercat”.

Molts experts aposten per aprofitar la crisi per reformar un sistema global d’alimentació que s’ha demostrat que és “massa vulnerable i poc resilient”, apunta per correu electrònic Melissa Leach, directora de l’Institut de Desenvolupament Sostenible i investigadora de l’IPES-Food (Panel Internacional d’Experts en Sistemes Alimentaris Sostenibles). Leach urgeix els governs a alleugerir el deute dels països pobres i a prendre mesures per assegurar l’accés dels més vulnerables als aliments. “De manera crucial, el canvi de l’agricultura industrial cap a sistemes alimentaris agroecològics i resilients és més urgent que mai. L’agroecologia és més local i menys dependent de complexes cadenes de distribució alimentària. És menys vulnerable a disrupcions del comerç mundial o a pujades de preus”. En els grans paquets de recuperació econòmica pel covid-19, diu Leach, cal incloure-hi inversions per a la “reforma dels sistemes agrícoles i alimentaris”.

stats