Guia per seguir una nit electoral d'infart als Estats Units

Tot el que cal saber per no perdre's en una jornada sense precedents i de resultat imprevisible

Els Estats Units decideixen aquest dimarts si serà Donald Trump o Joe Biden qui ocuparà la Casa Blanca fins al gener del 2025. Unes eleccions que arriben en un moment crític: la pandèmia, la crisi econòmica, les desigualtats racials, la immigració, el canvi climàtic i la (des)governança global marcaran l’agenda dels pròxims anys. Amb un país polaritzat i un Trump que porta anys abonant tesis conspiratives i el fantasma del frau, la tensió és màxima. Repassem el funcionament del sistema electoral nord-americà i a què cal parar atenció en un una nit de resultat imprevisible. Espòiler: no necessàriament el president serà el més votat i pot ser que la decisió acabi en mans dels tribunals.

Donald Trump vs. Joe Biden: les eleccions més incertes i tenses

Com s’elegeix el president dels Estats Units

El sistema electoral dels Estats Units és de sufragi indirecte: els votants elegeixen els representants que corresponen al seu estat i ells voten el president. Cada estat té assignat un nombre de representants d’acord amb la seva població, més dos per a cada estat. La capital, Washington DC, té tres representants addicionals. En total són 538 representants que emeten el que es coneix com a vot electoral: el candidat que obté una majoria de 270 vots electorals és l’elegit.

La principal característica del sistema de col·legi electoral és que no es manté la proporcionalitat: el candidat més votat en cada estat s’endú tots els vots electorals que corresponen a aquest estat, encara que hagi guanyat per poc marge. Per exemple, el 2016 Hillary Clinton va perdre a Florida per només un 2,2% dels vots, però els 29 representants de l’estat van votar Trump. Petits marges en alguns estats clau que fan decantar la balança entre un candidat o l’altre poden acabar determinant el guanyador de les eleccions. La batalla es concentra als estats frontissa, que detallem en aquest interactiu.

Com ha afectat la pandèmia a la votació?

La pandèmia ha marcat la gestió de Trump i probablement també el sentit de molts vots, però també ha afectat el procediment electoral. La por al contagi ha disparat el vot per correu i el vot anticipat presencial: fins ara 100 milions de nord-americans ja han votat per un dels dos mecanismes. Una xifra sense precedents. Però és aviat per afirmar si això s’acabarà traduint en una participació rècord, o si s’ha mobilitzat més vot demòcrata o més republicà.

INTERACTIU: Biden contra Trump, el xoc de les dues Amèriques

Com avançarà el recompte?

L'augment del vot per correu complicarà el recompte i els primers resultats no necessàriament indicaran qui va guanyant. Cada estat té les seves pròpies regles sobre com (i quan) s'han de comptar aquestes paperetes. Alguns, com Florida i Arizona, prerecompten els vots per correu setmanes abans de la jornada electoral. Altres, com Wisconsin o Pennsilvània, guarden els sobres tancats fins després de les eleccions. Alguns estats recompten primer el vot anticipat i altres el vot presencial. Hi haurà moltes diferències en l'hora en què cada estat comuniqui el seu resultat. Per embolicar encara més la troca, tampoc hi ha un sol termini per emetre el vot per correu: alguns estats, com Ohio, accepten totes les paperetes segellades fins al 3 de novembre, encara que arribin més tard, i d'altres, com Geòrgia, no. En alguns estats el resultat definitiu trigarà setmanes.

A què cal parar atenció durant la nit electoral?

Els estats de Florida, Pennsilvània, Michigan i Wisconsin són els que més probablement acabaran decantant els vots electorals que ara estan en dubte al costat de Biden o al de Trump. La participació i el marge que obtingui Biden a les grans ciutats d’aquests estats serà una de les claus. Però també cal estar atents a les zones rurals, sobretot per si Biden recupera el vot obrer blanc d’aquests estats que va fer costat a Obama el 2012 però després es va deixar seduir per Trump el 2016.

Pennsilvània: la terra de Biden que vol ser el país de Trump

Quan se sabrà qui ha guanyat?

És imprevisible. En condicions normals ens podíem posar el despertador a les tres de la matinada hora catalana, quan tanquen els últims col·legis a la Costa Oest. Els triomfs de Barack Obama van ser matiners: el 2008, una hora després del tancament dels col·legis, i el 2012 en va tenir prou amb 15 minuts. La victòria imprevista de Trump el 2016 es va fer esperar fins a quarts de cinc de la matinada, quan es va imposar a Pennsilvània davant de Hillary Clinton. A Florida s'espera que hi hagi un recompte a les dues de la matinada hora catalana. A Texas els últims col·legis electorals tanquen a les tres.

Si cap dels candidats no guanya per un ampli marge als estats clau, poden passar dies, setmanes o mesos fins que es decideixi el guanyador. Com que primer es recomptarà el vot presencial, és possible que el resultat provisional doni Trump com a guanyador, però a mesura que es recompti el vot per correu el triomf acabi sent per a Biden. L’escenari d’un president en exercici del càrrec desconeixent el resultat és explosiu, i pot abocar a un litigi als tribunals o que el resultat s’acabi decidint al Congrés.

Com es fan les projeccions del resultat?

Un cop tanquin els col·legis, els grans mitjans utilitzaran models per estimar qui serà el guanyador en cada estat. Aquests models es basen en diferents dades, com enquestes a peu d'urna o les que es van fer telefònicament per als ciutadans que han optat pel vot anticipat, combinats amb els primers resultats oficials. La majoria de mitjans han advertit que no declararan un guanyador fins que les dades no siguin clarament fiables.

Quan es podrà investir el president?

El 14 de desembre els 538 representants voten el president, un pas que normalment és de tràmit. Però és possible que autoritats de diferents partits –per exemple un governador demòcrata i un legislador republicà de Pennsilvània– presentin diferents llistes d’electors. Hi ha el precedent de la controvertida elecció de Hayes-Tilden del 1876, quan alguns estats van enviar al Congrés llistes d’electors rivals, cadascuna reclamant la seva legitimitat en virtut de la llei estatal.

Eines a les xarxes per seguir la cursa

@brianklaas

Compte de Twitter del politòleg Brian Klaas, catedràtic del University College de Londres i columnista del Washington Post. El seu blog Brianpklaas.com també és molt útil.

Pod Save America

Es troba a Spotify. Un podcast polític de Jon Favreau, Tommy Vietor i Jon Lovett, assessors de Barack Obama. Per a demòcrates.

@michaeljohns

Compte de Twitter del líder i un dels cofundadors del Tea Party. D’acord amb les seves piulades, Biden no té opcions.

EDICIÓ PAPER 05/12/2020

Consultar aquesta edició en PDF