Com serien els Estats Units del president Trump?

Nova York“Comencen les deportacions”, proclamava en lletres enormes el titular de portada del Boston Globe del 9 d’abril passat, que ho acompanyava de subtítols alarmants: “Continuen els aldarulls”, “Toc de queda en moltes ciutats”. La resta de notícies també eren igual de preocupants: “Els mercats s’enfonsen per la guerra comercial”, “Soldats nord-americans rebutgen les ordres de matar familiars de l’Estat Islàmic”. Una portada evidentment falsa que anticipava els hipotètics primers dies d’un Donald Trump dirigint el país des de la Casa Blanca. El Boston Globe conjugava ja a l’abril dues paraules que a molts els grinyolen quan es pronuncien juntes: president Trump. Però amb la nominació assegurada com a candidat republicà a la presidència dels Estats Units, el que semblava inimaginable ha entrat plenament a la categoria de possible. I amb opcions de penetrar a la zona de la probabilitat.

De les declaracions de Trump el dia que la retirada dels dos rivals que li quedaven, Ted Cruz i John Kasich, li deixava via lliure per ser el nominat, se’n poden preveure les primeres accions si arriba a ocupar el Despatx Oval. D’entrada, es reunirà amb els responsables de la seguretat nacional per segellar la frontera sud, la que separa els Estats Units de Mèxic, i després convocarà els executius de Pfizer, Carrier Corporation, Ford i Nabisco per advertir-los que se’ls penalitzarà amb aranzels del 35% perquè han traslladat la producció fora del país. Paral·lelament, obrirà negociacions amb Mèxic per a la construcció del mur que els ha d’aïllar.

En cadascun d’aquests temes utilitzaria a bastament la seva paraula fetitxe: negociar. És el seu verb preferit, el que li va servir -diu Trump- per construir l’imperi immobiliari i que va explicar detalladament el 1987 a les pàgines d’un bestseller titulat Trump, l’art de negociar. També és el verb que més conjuga durant la campanya i el que aplicaria des de la presidència.

Un Trump a la Casa Blanca seria un cas únic. Un president que hi arribaria sense cap mena d’experiència política i que aviat descobreix que els seus poders són enormes però limitats. Haurà de batallar amb el Congrés i el Senat, que poden vetar moltes polítiques. Aquí és on apareixerà previsiblement el Trump hiperactiu que utilitzarà les ordres executives, la capacitat que tenen els presidents per impulsar mesures al marge del poder legislatiu.

L’ordre executiva és la via amb què podria prohibir l’entrada al país de musulmans. En canvi, necessitarà passar pel Congrés per a dues de les seves promeses estrella: construir el mur que aïlli Mèxic i deportar milions d’immigrants irregulars.

Sancions a les empreses

Si és conseqüent amb les promeses, Trump haurà d’adoptar sancions contra les empreses que deslocalitzen a l’estranger i també contra la Xina -“que està violant el nostre país”, en una expressió textual de Trump referida a l’elevat nombre d’importacions xineses al mercat nord-americà-. Però l’experiència demostra que qualsevol sanció comercial comporta represàlies, i si el Trump president s’assembla al Trump candidat, les represàlies poden derivar en una escalada que perjudiqui el model de lliure comerç que els Estats Units tant han impulsat des de la Segona Guerra Mundial.

Una mà dura amb la Xina que contrasta amb la simpatia que mostra amb la Rússia de Putin, al mateix temps que formula exigències financeres als aliats més pròxims. Ha amenaçat els països de l’OTAN, el Japó i Corea del Sud de retirar-los les garanties de seguretat si no augmenten la seva quota.

D’altra banda, en la política contra el terrorisme, Trump ha assegurat que, en poc temps de president, debilitaria l’EI, però no ha revelat els seus plans amb l’argument que és qüestió de ser “impredictible”. En una qüestió tan complexa com la lluita contra l’EI, en què la doctrina actual intenta combinar intervenció militar, suport econòmic i molta diplomàcia, Trump no detalla els seus plans, excepte el possible retorn a la pràctica del waterboarding (ofegament simulat) per interrogar els presoners.

Ara bé, tot això són hipòtesis. Com ha declarat Ari Fleischer, antic cap de premsa de George W. Bush, la qüestió serà veure si Trump és capaç de rebaixar l’explosiva retòrica de la campanya i transformar-la en treball seriós de president.