Internacional 16/12/2020

Una cadena perpètua i penes d'entre 4 i 30 anys de presó per als còmplices dels atemptats de 'Charlie Hebdo'

Dos dels principals condemnats han sigut jutjats en absència perquè no se sap on són

Albert Castellví Roca
4 min
Cartells en suport a la revista satírica a Tolosa de Llenguadoc / AFP

SabadellEl Tribunal Penal Especial de París ha condemnat aquest dimecres a penes d'entre 4 i 30 anys de presó onze dels acusats pels atemptats jihadistes del gener del 2015 contra la revista satírica Charlie Hebdo i el supermercat jueu Hyper Cacher a la capital francesa. També s'ha dictat una pena de cadena perpètua contra un altre dels acusats, que ha sigut jutjat en absència perquè va fugir del país i ni tan sols hi ha constància que continuï viu. Els condemnats són els còmplices dels autors materials dels atacs (els germans Chérif i Saïd Kouachi, en el cas de Charlie Hebdo, i Amédy Coulibaly, al supermercat), que van ser abatuts per la policia després dels fets.

Pel que fa a les persones que han sigut jutjades presencialment, la pena més alta s'ha imposat a Ali Riza Polat, a qui el tribunal considera culpable del càrrec de complicitat per assassinat. La Fiscalia havia demanat la setmana passada que se'l condemnés a cadena perpètua però finalment aquesta opció s'ha descartat. Segons l'acusació, Polat va ser "la mà dreta" del seu amic Coulibaly i tenia també un "coneixement precís" de l'atemptat que preparaven els germans Kouachi. "És l'eix dels preparatius, la peça clau. No se'l pot dissociar dels germans Kouachi i de Coulibaly", va afirmar dimarts de la setmana passada la fiscal Julie Holveck, segons la qual Polat "va actuar de manera transversal en totes les etapes materials i temporals dels atemptats". Amb tot, l'acusat va negar tenir cap relació amb els fets.

Amar Ramdani, Mickaël Pastor Alwatik i Willy Prévost han sigut declarats culpables d'associació de malfactors terrorista i condemnats, respectivament, a penes de 20, 18 i 13 anys de reclusió. Pel que fa a la resta dels acusats, se'ls imposen penes d'entre 4 i 10 anys de presó pel delicte d'associació de malfactors no terrorista. Els advocats de la defensa van argumentar que les proves aportades per l'acusació eren insuficients per acusar-los de terrorisme i van advertir el tribunal que no elevés exageradament les penes per compensar l'absència dels autors materials dels fets.

Tres absents

Dels 14 acusats en el judici, n'hi ha tres que han sigut jutjats en absència. Un d'ells, Mohamed Belhoucine, ha sigut condemnat a cadena perpètua, tal com havia sol·licitat la Fiscalia, perquè el tribunal el considera autor del jurament de fidelitat a l'Estat Islàmic que va llegir Coulibaly. Juntament amb el seu germà Mehdi (l'únic dels acusats que ha sigut absolt), Belhoucine va fugir suposadament a Síria poc abans dels atemptats. Se sospita que els dos germans han mort, tot i que aquest punt no s'ha pogut confirmar oficialment.

L'altra persona jutjada en absència és l'única dona acusada del judici, Hayat Boumeddiene, exparella de Coulibaly, que també va fugir a Síria, des de l'aeroport de Barajas, el 2 de gener del 2015, pocs dies abans dels atemptats. El tribunal la considera culpable de finançament del terrorisme i de pertinença a associació de malfactors terrorista, i li ha imposat una pena de 30 anys de reclusió. És el que demanava la Fiscalia, que va assegurar que Boumeddiene s'ha convertit en "un instrument de propaganda" i en "la princesa de l'Estat Islàmic".

Segons l’advocat de Charlie Hebdo, Richard Malka, la sentència constata que els condemnats formaven part d’una “nebulosa de persones més o menys properes als terroristes” sense la qual no s’haurien pogut cometre els atemptats.

Disset morts

Els fets que s'han estat jutjant aquestes últimes setmanes van tenir lloc al principi del 2015. El 7 de gener d'aquell any, Chérif i Saïd Kouachi van entrar a la seu de la revista satírica Charlie Hebdo, a París, i hi van disparar indiscriminadament. Van matar onze persones a l'interior de la redacció i un agent de policia al carrer, quan sortien de l'edifici. L'endemà, Amédy Coulibaly va matar a trets una agent de policia i el dia 9 el mateix Coulibaly va entrar al supermercat Hyper Cacher, va prendre com a ostatges les persones que hi havia a l'interior i en va matar quatre, tots ells jueus. El mateix dia 9, de manera gairebé simultània, la policia va intervenir tant al supermercat com a la nau industrial de Dammartin-en-Goële on s'havien refugiat els germans Kouachi i va abatre els tres terroristes.

“El fet que s’escollissin les víctimes precisament perquè eren periodistes, o membres de les forces de seguretat, o pertanyents a la fe jueva, demostra clarament el desig [dels terroristes] de sembrar el terror als països occidentals”, va afirmar ahir el president del tribunal.

Nous atacs

Aquells atemptats van provocar una onada de rebuig a França, que es va alçar en defensa de la llibertat d’expressió, un sentiment que ha revifat en les últimes setmanes. El 2 de setembre, coincidint amb l'inici del judici, Charlie Hebdo va tornar a publicar, el 2 de setembre passat, les mateixes caricatures de Mahoma que havien aparegut a la revista l'any 2006 i que es considera que van motivar l'atemptat contra la redacció. Uns dies més tard, el 25 de setembre, un home armat amb un ganivet va ferir dues persones davant l'antiga seu del setmanari.

Aquest va ser el primer (i el menys greu) dels tres atemptats jihadistes que han tingut lloc a França durant la celebració del judici. El 16 d'octubre, un noi d'origen txetxè va decapitar el professor Samuel Paty com a represàlia per haver mostrat en una classe sobre la llibertat d'expressió dibuixos de Mahoma, i el 29 del mateix mes tres persones van morir apunyalades a l'església de Notre-Dame de l'Assumpció de Niça.

En aquest context, la setmana passada el govern francès va presentar la nova llei de reafirmació dels principis republicans, mitjançant la qual pretén estrènyer el setge sobre l'islamisme radical amb mesures com un control més estricte dels llocs de culte i de les associacions religioses i la possibilitat de tancar-los en cas que s'hi detectin activitats que incitin a l'odi, la violència o la discriminació.

stats