Una selfie amb Hitler a Auschwitz

BarcelonaHitler i Auschwitz no serien la millor parella per exposar en un museu. Però el de cera de la ciutat indonèsia de Yogyakarta no va tenir cap mirament per situar una escultura a mida real del Führer davant de la reproducció de l’entrada al camp de concentració polonès de més infaust record i, fins i tot, deixar que els visitants es fessin una selfie amb el responsable de l’Holocaust. Tot i que l’ARCA Statue Art Museum va retirar la instal·lació després de les crítiques d’organitzacions de defensa dels drets humans, el seu gerent, Jamie Misbah, no entenia l’enrenou mentre assegurava que no pretén “ferir els sentiments” de ningú, segons va explicar en declaracions a l’agència Efe. Per al responsable del centre, el centre només vol fer pedagogia i “refrescar la història” amb la vuitantena de figures exposades.

Són dues les organitzacions que més han alçat la veu en aquesta qüestió de banalització del nazisme: la jueva Simon Wiesenthal Center i Human Rights Watch (HRW). Andreas Harsono, investigador a Indonèsia en aquesta entitat va afirmar que els visitants, la majoria procedents d’Indonèsia, el país amb més musulmans del món, haurien de plantejar-se si haurien reaccionat de la mateixa manera si s’hagués tractat de la persecució dels rohingyes i si en lloc de Hitler el museu hi hagués col·locat Wirathu, el monjo budista que lidera un moviment contra aquesta minoria de fe islàmica.

En qualsevol cas, no és la primera vegada que Hitler i l’estètica del règim nazi apareixen a la cultura popular d’Indonèsia, un país on la legislació no prohibeix mostrar símbols nazis.

Disfressa polèmica

Aris Setiawan, un jove indonesi de 25 anys, va guanyar fa uns mesos el premi del jurat en un concurs de disfresses inspirades en personatges. A diferència de la majoria de participants, el noi va optar per un personatge real com Hitler i no va dubtar a acompanyar la seva aparició amb una salutació nazi en pujar a l’escenari per recollir el guardó. Els altres assistents, vestits estrafolàriament, van imitar el gest entre crits i riures. Ràpidament la imatge es va fer viral a través de les xarxes socials, cosa que va obligar Setiawan a disculpar-se i aclarir que en cap cas comparteix la ideologia nazi. També a Indonèsia, hi ha un bar conegut per exhibir en les seves parets banderes amb l’esvàstica i retrats d’Adolf Hitler al costat del menú de pastes, infusions i cafès. Henry Mulyana, l’amo de la cafeteria, assegura que la decoració es deu a una opció estètica i no ideològica. No obstant, el 2013 va rebre amenaces de mort i va haver d’aturar el negoci durant un temps. “Em vaig adonar que mostrar els símbols nazis provocaria controvèrsia, però vaig decidir fer-ho perquè no sentia que estigués violant cap llei”, ha afirmat recentment Mulyana al diari local Jakarta Globe.

El desconeixement i falta de conscienciació sobre el nazisme entre la població indonèsia, juntament amb certa fascinació per la faceta militar del Führer, expliquen la hitlermania, apunta la professora d’història alemanya de la Universitat d’Indonèsia Regina Widhiasti. “Supremacia, gran lideratge, poder, invencibilitat” són les qualitats que la població indonèsia admira de la imatge de Hitler, assegura aquesta especialista.