França i Alemanya aposten pel diàleg amb Rússia mentre que Biden amenaça Putin

Borrell alerta que "vivim el moment més perillós del període post Guerra Freda"

4 min
El president francès, Emmanuel Macron, i el canceller alemany, Olaf Scholz, en la seva trobada a Berlín.

DortmundUnitat. Solidaritat. Diàleg. Desescalada. Sancions. Aquests són alguns dels conceptes que més van destacar el canceller alemany, Olaf Scholz, i el president francès, Emmanuel Macron, en la seva aparició conjunta d’aquest dimarts a Berlín. Però a les paraules han de succeir-les els fets, com van convenir tots dos. I és hora de cridar Rússia a la taula de negociació i de reclamar-li avenços clars en la pacificació del conflicte que manté amb Ucraïna. Aquest dimecres París acull una reunió en l'anomenat format Normandia, amb alts representants diplomàtics de Moscou i Kíev sota mediació franco-alemanya. L'esforç diplomàtic va en paral·lel d'un llenguatge cada cop més dur: aquesta matinada el president nord-americà Joe Biden ha amenaçat el rus Vladímir Putin amb sancions personals si finalment ataca Ucraïna.

Sholz i Macron estan convençuts de tenir el remei per evitar una gran crisi a Europa: mantenir tots els canals de diàleg oberts amb Rússia, sigui a través de converses entre Moscou i Berlín, entre Moscou i París, entre Moscou i Washington, entre el Kremlin i l'OTAN, entre el Kremlin i l'OCDE o entre representants de Rússia i d'Ucraïna, amb Alemanya i França de mitjancers: el format de Normandia estava inoperant des del desembre del 2019. 

“Esperem de Rússia passos inequívocs que contribueixin a la desescalada”, va remarcar Scholz al costat de Macron. Els dos líders han insistit, com els últims dies, que una invasió russa en territori ucraïnès comportaria “greus conseqüències i alts costos” a Moscou. “Ens hem de mantenir alerta i units” per garantir la seguretat d’Europa i la integritat d’Ucraïna, ha refermat Macron, per a qui Rússia s’està convertint, de manera alarmant “en un poder de desequilibri” al Caucas i en altres regions, sobretot en estats exsoviètics, a través de ciberatacs, maniobres militars i amenaces migratòries. Des de Brussel·les, l’alt representant de la UE per a Afers Exteriors, Josep Borrell, ha dit que està convençut que "vivim el moment més perillós del període post Guerra Freda”.

La llista de temes que han abordat el canceller alemany i el president francès durant la seva reunió era llarga. Al capdavall, Alemanya assumeix aquest any la presidència del G-7 i França la de la Unió Europea. L’eix franco-alemany necessita, més que mai, enfortir la seva coordinació i el seu lideratge. I més per demostrar que davant Rússia, Scholz i Macron poden aportar una solució. 

“Que es produeixi aquesta trobada a quatre ja és un èxit”, ha sintetitzat Macron, que ha admès que “una conversa amb Rússia sempre és difícil”. “Però no ens rendim mai a l’hora d'intentar un diàleg exigent amb Rússia”, ha remarcat el president francès, que també ha anunciat que divendres mantindrà personalment una conversa telefònica amb el president rus, Vladímir Putin, per proposar-li un camí cap a la desescalada.

Cada vegada hi ha més tropes russes estacionades a la frontera amb Ucraïna. Al seu torn, alguns països de l'OTAN envien armes a Ucraïna per garantir el seu dret a defensar-se. Cal que “aquesta situació evolucioni cap a una altra diferent de l’actual, que és temible”, ha indicat Scholz, que ha tornat a desatendre la insistent demanda de l’ambaixador ucraïnès a Berlín, Andrij Melnik, perquè subministri armes a Kíev. Per raons històriques, “Alemanya no hi enviarà cap arma letal”, ha precisat el canceller. “Però Ucraïna sap que pot confiar en nosaltres”, ha destacat Scholz, i ha afegit que Berlín continuarà donant suport a Kíev amb formació militar, amb mitjans financers i amb garanties que Ucraïna continuarà sent país de trànsit del gas cap a Europa.

Petició ucraïnesa a la UE

Melnik ha exigit aquest dimarts a la televisió pública alemanya ARD que Alemanya s’involucri més en l'interès d’Ucraïna de formar part de la Unió Europea. “Això no provocaria Putin, això és una aliança econòmica”, ha avaluat el diplomàtic. 

Justament, diplomàcia és el que exigeixen Scholz i Macron en vigílies de la trobada amb el format Normandia d’aquest dimecres. La reunió ha de girar, entre altres punts, al voltant de la negociació de mesures humanitàries a la zona de conflicte i de la fixació d’una data perquè ucraïnesos i separatistes russos debatin sobre una llei que reguli l’estatus de la regió del Donbass. Igualment, s’ha de plantejar com Ucraïna podria avançar en la reintegració de les zones dissidents a l’est del país.

La reunió amb format Normandia té lloc a l’espera que Brussel·les enllesteixi un paquet de sancions per al cas que Rússia agredeixi militarment Ucraïna. En aqueset mateix sentit Joe Biden ha dit que considerarà sancions personals contra Vladimir Putin en cas d'invasió, mentre l'OTAN continua el seu desplegament militar a la frontera est. Mentre creixen aquests temors, funcionaris de l’administració dels Estats Units han exposat aquest dimarts que havien estat negociant amb proveïdors mundials per preparar el desviament de subministraments de gas natural de tot el món cap a Europa per a l’eventualitat que es talli el flux des de Rússia. Això representa un esforç per desbaratar l’arma econòmica més poderosa que té Moscou. Washington confia que Europa no pateixi una pèrdua sobtada d’energia per a la calefacció en ple hivern.

stats