Els sanitaris xinesos: víctimes i herois del coronavirus

PequínJornades extenuants i falta de material bàsic com mascaretes, guants o vestits de protecció. Aquestes són les principals –però no les úniques– queixes que ha expressat el personal mèdic que treballa per intentar frenar el brot de coronavirus a la Xina, bressol d'aquesta nova malaltia que té en alerta tot el món. L'altre missatge recurrent que fan arribar els sanitaris xinesos parla de la impotència: el sentiment d'impotència que han sentit davant l'avanç del virus, que ha saturat les instal·lacions i en ocasions ha impedit atendre tots els malalts.

No és cap secret que el personal sanitari que ha treballat i treballa en primera línia contra el brot han sigut també víctimes de la malaltia. El temps que les autoritats xineses van trigar a admetre que hi havia una epidèmia greu i que s'havien d'establir protocols va posar en perill els professionals. I això ha tingut conseqüències: la Comissió Nacional de Salut apunta que a tota la Xina hi ha més de 3.200 infectats entre el personal mèdic, la meitat en estat greu. El 90% es concentren a la província de Hubei, epicentre del brot. I això evidencia que, 17 anys després, s'han repetit molts errors dels que es van cometre durant l'epidèmia de la SARS, en què també van morir molts sanitaris mentre s'intentava frenar la malaltia.

El govern, lluny d'admetre els errors, ha optat per convertir els patiments del personal sanitari en actituds heroiques dignes d'admirar. Les improvisades bates de protecció fetes amb plàstics, les queixes per les llargues hores sense menjar ni anar al lavabo per amortitzar els escassos vestits de protecció o, fins i tot, la falta de compreses per a les dones han sigut transformades per la propaganda governamental en exemples de devoció al treball. Encara que aquesta vegada els ha costat més vendre el missatge. Per començar, els 300 periodistes enviats pels mitjans públics per explicar històries humanes han sigut criticats per portar uns equips de protecció que molts doctors no tenen.

A més, algun periodista va obviar la censura i el control del govern i va optar per relatar la veritat. Com el diari econòmic Caixin, amb delegació a Wuhan, que ha pogut explicar les experiències dels metges sota la sobrecàrrega de feina i el cost emocional d'haver de triar a qui podien ingressar i a qui no. A la Xina la seguretat social no és universal, no tothom té les mateixes prestacions i hi ha tractaments fora de cobertura. Els medicaments es paguen i després es reemborsa una part proporcional del cost, això inclou l'oxigen. Fins que el govern no va anunciar la gratuïtat del tractament contra el Covid-19, no tothom ho podia pagar.

"Belles guerreres"

En roda de premsa, les autoritats sanitàries han mostrat imatges, especialment d’infermeres, amb la cara marcada per les gomes de les mascaretes a causa de les llargues hores de treball. Ho venien com a senyal inequívoca de professionalitat, d'heroïcitat fins i tot. Però les xarxes socials han aconseguit ser crítiques, malgrat la censura. Per exemple, la televisió estatal s’ha vist obligada a retirar el vídeo que va fer sobre el comportament exemplar d'una infermera embarassada de 8 mesos que continuava treballant en una sala d'aïllament. Les recriminacions per haver posat en perill la salut de la dona van ser unànimes. Com també els retrets per presentar les dones com un exemple d'abnegació amb qualificatius del tipus “belles guerreres”, en referència a les que s'han hagut de tallar el cabell com a mesura de profilaxi.

Per mirar de calmar la crida dels sanitaris, que demanen més mans, el govern ha reforçat els hospitals de Hubei amb prop de 40.000 efectius. És personal mèdic provinent d'altres regions i no es poden qualificar de voluntaris: han estat mobilitzats. Molts d'ells pertanyen a l'exèrcit, que té hospitals amb molt bona reputació.

Al principi de la crisi, Metges Sense Fronteres va oferir l'enviament de voluntaris, però Pequín ho va rebutjar. Per al govern xinès demanar ajuda a l'exterior representaria una mena de deshonor, una humiliació per haver de reconèixer que no pot afrontar la crisi.

A la Xina no hi ha organitzacions filantròpiques o ONG que no estiguin sota el control del govern, ja que el poder no té cap interès que es desenvolupi una societat civil organitzada. La Creu Roja de la Xina, per exemple, no està vinculada amb la internacional, i és coneguda pels seus casos de corrupció. De fet, a Wuhan s'ha promès una investigació per aclarir perquè aquesta institució, que canalitzava la distribució de donatius com ara les mascaretes, les desviava cap als alts càrrecs o clíniques privades en lloc de distribuir-ho tot directament als hospitals.

Les grans empreses, especialment les tecnològiques, han fet donatius de manera discreta. Però no es coneixen grans donants individuals com actors, estrelles mediàtiques o empresaris milionaris. La idea és que la resposta al coronavirus està en mans del Partit Comunista, que s’ocupa de solucionar els problemes.