“La sala de parts feia una pudor vomitiva”

Enviada especial a CaracasLa Yesica va donar a llum al vestíbul de casa seva. Diu que va sentir un dolor molt fort a la panxa just quan marxava a l’hospital i ja no va poder contenir la criatura. Així que la petita va néixer allà mateix, literalment a terra. Una fotografia immortalitza el moment: es veu la mare amb la cara desencaixada estirada a terra i el caparró de la nena que surt entre les cames.

La Yesica guarda aquesta imatge al mòbil i dijous passat reia divertida mentre l’ensenyava a la Maternidad Concepción Palacios -a Caracas, la capital veneçolana-, on està ingressada. Va arribar-hi sense ni tan sols haver tallat el cordó umbilical perquè, segons explica, no sabia com fer-ho. Ara, però, l’únic que vol és anar-se’n de la maternitat tan aviat com pugui, que li donin l’alta. “Això és terrible, vull marxar a casa”, afirma.

La Maternidad Concepción Palacios és la més gran de Veneçuela. Té més de 500 llits, hi treballen unes 2.300 persones i el seu nom fa honor a la mare de Simón Bolívar, el líder nacional que el desaparegut Hugo Chávez tant esmentava i elogiava en els seus discursos com el gran alliberador de l’Amèrica Llatina. L’hospital és un edifici mastodòntic de nou pisos on han nascut bona part dels veneçolans de Caracas. La maternitat té vuitanta anys d’història. És tota una institució.

La Yesica assegura que tant els metges com les infermeres la van tractar molt bé, i que no va haver de pagar ni un sol cèntim perquè l’atenguessin. Però explica que la sala de parts feia una pudor vomitiva. “M’hi van portar per treure’m la placenta. Segons sembla, no tenen prou clor per netejar i allà s’ajunten les restes de totes les dones”, afirma. Diu que aquesta va ser la justificació que les infermeres li van donar.

Ara, a la maternitat, comparteix habitació i lavabo amb tres parteres més. El lavabo disposa d’un rentamans, una dutxa i un vàter, però no hi ha llum perquè algú en va robar les bombetes. Les pacients diuen que s’il·luminen amb la llum del mòbil o simplement deixen la porta mig oberta per veure-s’hi.

Recursos insuficients

El pitjor, però, és que tampoc hi ha aigua. El subministrament és intermitent, només funciona unes quantes hores al dia. De fet, al lavabo hi ha diverses galledes i ampolles de plàstic perquè les parteres puguin emmagatzemar aigua per tenir-ne quan el subministrament s’atura. “Els mosquits s’estan menjant els nadons”, es queixa la Yesica. Segons diu, l’aigua de les galledes atrau els insectes.

“El subministrament d’aigua ha fallat algunes vegades però ara en tenim les 24 hores del dia”, assegura el director de la maternitat, Ali Barrios, que es presenta a si mateix com a “chavista radical” i es queixa que els mitjans de comunicació donen una visió distorsionada de la situació real a l’hospital. Prova d’això, afirma, és que la maternitat manté la seva activitat habitual: assisteix uns 40 parts al dia. “En altres hospitals poden faltar coses, però no a la maternitat. Perquè la maternitat és prioritària per al govern i el nostre objectiu és que els parts siguin dignes, que es facin amb respecte i de forma segura”, insisteix. “Lògicament sempre podríem estar millor, però tinc la sort que rebem molta ajuda de l’Organització Panamericana de la Salut, l’Unicef, la Creu Roja, el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament i l’OCHA”, continua detallant.

Precisament dijous dos camions de l’Unicef plens de material van arribar a la maternitat. L’albarà indicava que els vehicles transportaven medicines, però també altres productes com compreses, cotó, sabó antisèptic i catèters. “Pot semblar molta ajuda però en realitat no és suficient. Per exemple, necessitem 1.000 litres de clor per netejar tot l’hospital, i només ens n’envien 200. O utilitzem 12.000 compreses al mes i ens n’envien 1.000. Això s’acaba de seguida”, lamentava una doctora, mentre el director l’escoltava amb les celles arrufades. Pocs minuts després la mateixa doctora es disculpava a aquesta periodista de la següent manera: “Ja m’han renyat. Ho sento, no puc explicar res més”.