Rússia i Ucraïna s’ensenyen les dents al Donbass

MoscouUcraïna tem una invasió del seu territori per part de Rússia. Nombrosos vídeos penjats els últims dies a les xarxes mostren múltiples combois de vehicles militars russos que suposadament es dirigeixen a territoris fronterers amb Ucraïna. Volodímir Zelenski, el president ucraïnès, ha assegurat que “exercicis militars i provocacions al llarg de la frontera són jugades típiques de Rússia”. D’altra banda, Moscou tem que Kíev torni a l'ofensiva, i l'autoproclamada República Popular del Donetsk, dirigida per rebels pro-russos, va cridar a files tots els homes de més de 18 anys aquest dijous. La setmana passada, quatre soldats ucraïnesos van morir en un atac amb morter a tocar d'aquest territori rebel. Kíev n'ha responsabilitzat el Kremlin, que nega tenir-hi presència militar. L'escalada de tensió ha portat els exèrcits de Rússia i Ucraïna a preparar-se davant del que interpreten que podria ser una ofensiva “imminent” de l'adversari, a pesar que tots dos neguen que vulguin ser els primers a atacar.

Rússia i Ucraïna van renovar el juliol de l'any passat l'alto el foc que des del febrer del 2015 manté en pausa el conflicte entre els dos països. L'enfrontament havia començat uns mesos abans: les protestes ciutadanes pro-UE a Kíev (conegudes amb el nom d'Euromaidan) van tenir com a resposta l'annexió per part de Rússia de la península de Crimea (no reconeguda per Ucraïna ni per Occident) i una revolta dels sectors pro-russos del Donbass (la regió de l'est d'Ucraïna fronterera amb Rússia), que van crear milícies, van ocupar edificis públics i van proclamar les repúbliques populars de Donetsk i de Lugansk. Des de llavors, aquestes milícies rebels controlen una part d'aquest territori, amb el suport no oficial de Rússia.

L'alto el foc vigent des de fa més de sis anys s'ha vist interromput periòdicament per algunes escaramusses, i actualment les converses de pau estan encallades, malgrat els intents de mediació de l'anomenat Quartet de Normandia, format per Rússia, Ucraïna, Alemanya i França. Des de l'esclat del conflicte hi han mort més de 13.000 persones, i només aquest any 19 soldats ucraïnesos han perdut la vida al Donbass.

Pressions de Kíev

En aquest context, l'arribada de Joe Biden a la Casa Blanca ha sigut aprofitada per Zelenski per incrementar la pressió sobre les zones rebels. El nou president dels Estats Units ha mostrat un suport més explícit a Kíev que no pas el seu antecessor, Donald Trump: des del relleu a la presidència, els Estats Units han adoptat una retòrica més directa contra el Kremlin, fins al punt que Biden va arribar a qualificar Putin d'"assassí".

El reinici de la tensió entre ambdós països es remunta al mes de febrer, quan Kíev va sancionar Víktor Medvetxuk, líder del partit pro-rus Plataforma Opositora, per haver finançat, presumptament, “grups terroristes”. Medvetxuk és el padrí d'una de les filles de Vladímir Putin i és considerat un dels homes forts del president rus dins d'Ucraïna. Des de llavors també s'han tancat tres canals de televisió opositors, amb l'objectiu, segons el govern ucraïnès, de “frenar la propaganda russa”. Aquesta decisió va despertar la indignació dels russos ètnics, majoritaris a zones de l’est i el sud del país.

Des de Moscou tampoc no va ser gens ben rebut l'article que el ministre d'Exteriors ucraïnès, Dmitro Kuleba, va publicar al febrer a la web del think tank pro-OTAN Atlantic Council, en què defensava l'adhesió del seu país a l'Aliança Atlàntica. Un moviment d'aquest tipus seria un dels pitjors malsons del Kremlin, que no vol veure com un altre país de la que considera de la seva zona d’influència se n’escapa.

Moviments de tropes

A principis de març, Kíev va començar a desplaçar efectius al front. El comandament de les forces armades havia anunciat en les últimes setmanes maniobres militars a prop de la península de Crimea i a les aigües del mar Negre. El Kremlin hi va respondre demanant a Kíev que no bombardegés el Donbass. Mentrestant, mitjans ucraïnesos asseguren que s'han vist columnes de vehicles blindats a la regió russa de Rostov, fronterera amb el Donbass, i a Crimea. Fonts del New York Times xifren en 4.000 efectius el nombre de soldats russos en aquestes àrees preparats per entrar en acció.