Els nens rescatats a Tailàndia van ser sedats per evitar-los atacs de pànic

El cap de l'armada explica que se'ls va administrar un tranquil·litzant suau

Els dotze nens que han sigut rescatats aquesta setmana a la cova del nord de Tailàndia juntament amb el seu entrenador van rebre una sedació menor perquè poguessin recórrer els estrets camins de la cova sense que entressin en una situació de pànic. La marina, que va executar l'operació, confirma que alguns dels nois fins i tot estaven adormits durant el camí.  "Alguns estaven adormits, alguns movien els dits i respiraven", va explicar en roda de premsa aquest dimecres el comandant Chaiyananta Peeranarong, que va afegir que els metges que hi havia disposats al llarg dels passadissos foscos de la cova de Tham Luang els comprovaven constantment les constants vitals. 

Aquesta versió va més enllà de les explicacions que, segons el 'The Bangkok Post', havia donat el cap de la junta de Tailàndia, que va dir als periodistes que el grup havia rebut un "tranquil·litzant suau" per ajudar a calmar-los els nervis però va negar que els adormissin per rescatar-los.

La cova de Tailàndia serà un museu

La manca d'informació sobre el rescat va deixar força incògnites, atesa la sorprenent seguretat amb què es van poder rescatar els nens. Els membres de l'equip Wild Boars, amb edats compreses entre els 11 i els 16 anys, no tenien experiència en busseig, i la mort d'un antic membre de l'exèrcit que havia ajudat a instal·lar dipòsits d'oxigen per a la preparació del rescat va fer evidents els perills de la missió.

Tailàndia havia convidat 13 bussos de "primera classe mundial" perquè els ajudessin en una tasca sense precedents. Un d'aquests experts era l'australià Richard Harris, 'Harry', un bussejador i anestesista professional. El cap de rescat, Narongsak Osotthanakorn, va dir aquest dimecres als periodistes que tota l'operació no hauria estat possible sense les habilitats úniques que Harris va aportar a la missió, tot i que no la va dur a terme.

EDICIÓ PAPER 17/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF