El Regne Unit proposa una ampliació draconiana dels poders de la policia

LondresA l'ombra de la gran preocupació social creada per l'assassinat el 3 de març al sud de Londres de l'executiva de 33 anys Sarah Everard, presumptament a mans d'un agent de Scotland Yard, i la violenta resposta que la policia va donar dissabte al vespre als manifestants que es van reunir en una vigília per retre homenatge a la víctima, la ministra de l'Interior britànica, Priti Patel, ha presentat aquest dilluns a la tarda als Comuns el nou projecte de llei sobre la policia, la delinqüència, la sentència i els tribunals, que fins a 150 associacions han refusat com a "perillós i preocupant", perquè atorga als cossos de seguretat uns poders draconians per, per exemple, reprimir el dret de manifestació, fins i tot encara que sigui pacífica però que la policia consideri disruptiva.

La protesta de dissabte en record de Sarah Everard –prohibida en atenció a les lleis per controlar la pandèmia de covid–, la detenció de quatre dones i les imatges de la policia carregant contra els concentrats que es van poder veure a les xarxes socials han causat no només una extrema indignació sinó també comentaris desaprovadors a Twitter tant del primer ministre, Boris Johnson, com de la mateixa ministra Patel.

Per això, en un context en què la policia ha demostrat molt poca mà esquerra a l'hora de tractar una concentració per un motiu tan sensible i justificat com el refús de la violència contra les dones, que el govern legisli per dotar de més poders la policia crea "molta alarma" social, d'acord amb organitzacions com Liberty, Big Brother Watch, Unite, The End Violence Against Women, Unlock Democracy, Cafod i Extinction Rebellion.

Poders quasi il·limitats

La llei, de fet, donarà a la policia més poders per tractar amb els manifestants, inclosa la possibilitat d'imposar controls més estrictes sobre quan es poden fer concentracions i amb quins límits de gent i també quant de soroll poden fer. El govern preveu que la legislació faciliti la condemna de manifestants que no compleixin les condicions imposades pels agents de la seguretat, per exemple, els activistes d'Extinction Rebellion, que van provocar nombrosos actes de protesta a Londres l'estiu del 2019. Literalment, de fet, la llei faculta els tribunals per condemnar una persona a deu anys de presó si se la considera "molt molesta", d'acord amb el criteri de les autoritats.

En aquest sentit, la diputada laborista Diane Abbott, en la seva intervenció en el debat que ha seguit la de la ministra, ha comentat que "la llei ha sigut expressament dissenyada per reprimir protestes pacífiques de grups com Extinction Rebellion o Black Lives Matter." Keir Starmer, el líder laborista, que ha anunciat que el seu partit votarà finalment contra la llei després de veure les imatges de l'actuació policial de dissabte –inicialment s'havia d'abstenir–, va afirmar diumenge que el nou projecte de llei no conté "gairebé res" sobre la lluita contra la violència contra les dones i les noies i sí "moltes coses sobre estàtues". Entre d'altres, la possibilitat d'una sentència de 10 anys de presó per fer malbé el patrimoni públic.

La de Starmer era una referència a les manifestacions de l'any passat del moviment Black Lives Matter arran de l'assassinat a Minneapolis de George Floyd, que es van estendre per tot el món i van acabar, per exemple, amb el llançament d'un monument a un esclavista a les aigües del port de Bristol o amb pintades contra l'estàtua de Churchill, que hi ha a Parliament Square, a Londres, al davant del palau de Westminster.

Des des Scotland Yard, la inspectora en cap Cressida Dick ha justificat l'actuació policial de dissabte en tant que la concentració violava les esmentades lleis anticovid. Justament per aquest motiu, Dick va refusar entrar a discutir amb les convocants una possible autorització o permissivitat perquè la policia no pot ser la primera que trenqui la llei, ha argumentat. Dick ha rebutjat també la possibilitat de dimitir, com l'hi ha demanat el Partit Liberal Demòcrata.

L'actuació de la policia està sota investigació, a hores d'ara. De moment, i malgrat haver mostrat la seva preocupació per les dones a terra sent esposades per la policia, tant el primer ministre Johnson com la ministra Patel han donat suport a Cressida Dick perquè continuï al capdavant de la força de la policia metropolitana de Londres.