Regne Unit
Internacional 30/07/2022

El Regne Unit declara la guerra als nous lladres de supermercat

Els comerços britànics quantifiquen en quasi mil milions de lliures els robatoris a les caixes d'autoservei

3 min
Serveis d'autopagament en un supermercat del nord-est de Londres

LondresLa facilitat de la llengua anglesa per crear acrònims és de vegades envejable i de vegades desconcertant. El nou acrònim que fa furor al Regne Unit des de fa uns mesos és swipers, que en una traducció bastant exacta vol dir clients aparentment ben intencionats que cometen robatoris rutinaris a les botigues (en l'original, seemingly well-intentioned patrons engaging in routine shoplifting). En altres paraules, lladres de supermercats que s'aprofiten de la tecnologització dels establiments per intentar fer passar gat per llebre o, dit d'una altra manera, per robar sense dissimular.

El costum –o el delicte, segons com es vegi– no és nou. Qualsevol client de les grans cadenes de distribució s'ha vist temptat d'endur-se de franc algun article posant-se'l a la butxaca o entre els plecs de l'abric. Al cap i a la fi, una llauna de tonyina furtada no és un problema per a ningú. La indústria, és clar, en té una altra percepció: al cap de l'any els furts són milers.

Abans hi havia miralls per tot arreu. Ara, els grans supermercats estan plens de càmeres de vigilància interna, escàners i tota mena de sensors per controlar la mercaderia, especialment la més valuosa. I, tot i així, els robatoris continuen sent un problema greu al Regne Unit. Tan greu que la federació d'empreses de distribució al detall (British Retail Consortium) l'ha xifrat en 935 milions de lliures entre 2019 i 2020, el 21% més que en el període anterior. El ministeri de l'Interior britànic va recollir 374.395 denúncies contra lladres al detall el 2019.

Coartada moral

Per reduir despeses en personal, les empreses de distribució van introduir les caixes d'autocobrament fa uns dotze anys. I, de mica en mica, això ha propiciat l'aparició dels swipers, compradors que fan la feina que abans feien empleats de l'establiment, i que, amb aquesta coartada moral, es creuen legitimats per intentar enganyar les màquines. Per exemple, fan passar alvocats, molt més cars, com a cebes. En les caixes d'autoservei menys sofisticades fins i tot és possible entrar manualment una bossa de dos quilos de patates per, posem per cas, una ampolla d'alcohol. Mentre el pes sigui aproximat, difícilment es detectarà l'engany.

La mala pràctica, un furt en termes legals, no és vista com a tal perquè molts clients no es veuen a si mateixos com a lladres i estan "encantats" d'enganyar les caixes informatitzades, assegura el criminalista Adrian Beck, catedràtic emèrit del departament de criminologia de la Universitat de Leicester. "El sistema funciona segons el pes, de manera que podeu endur-vos una ampolla de xampany i pitjar la tecla de les patates. Si [la màquina] no pot reconèixer com són, no hi haurà problema".

Aspecte en detall d'una caixa d'autopagament en un supermercat del nord-est de Londres

Beck, que assessora la indústria per intentar minimitzar la qüestió, ha fet una anàlisi dels robatoris a partir de les respostes de 3.000 treballadors de supermercats del Regne Unit. A partir de les diverses tipologies de resposta, ha intentat definir les noves necessitats de les màquines perquè siguin més intel·ligents. Un nou mètode que s'ha començat a utilitzar en alguns supermercats és associar els productes a colors i formes concrets. Així, el comprador no podrà fer passar cebes vermelles per alvocats o una ampolla de xampany per un paquet de pastanagues. No és perfecte, però és un pas més en la sofisticació del control de les màquines sobre els humans.

Socialment acceptable

Paradoxalment, a mesura que la tecnologia s'ha sofisticat, les oportunitats per al frau han crescut. Des de fa dos anys i mig, al Regne Unit s'han popularitzat les aplicacions que, a través del telèfon mòbil, permeten anar recorrent l'establiment mentre s'escanegen els productes i es posen al carret de la compra. Posteriorment, es transfereixen les dades a la màquina que cobra sense necessitat de fer res més. En principi, un estalvi de temps. Però el client pot aleshores escanejar productes més barats o, fins i tot, no fer-ho. En tant que l'aplicació només aleatòriament exigeix un control rutinari d'un empleat, el risc del lladre és reduït, especialment si roba immediatament després d'haver passat un d'aquests controls aleatoris.

La professora Emmeline Taylor, especialitzada en delictes al detall a la City University de Londres, que ha encunyat l'acrònim swipers, assegura que "l'autoservei ha creat una nova generació de lladres". "En lloc de veure-ho com un fet problemàtic, ho veuen divertit i socialment acceptable". Taylor comenta també que la xifra de robatoris registrada és "ridículament baixa, una gota a l'oceà", i assegura que altres investigacions estimen que hi ha entre 7 i 30 milions de furts a l'any als supermercats britànics. Esmenta igualment una enquesta sobre 2.000 adults del Regne Unit, segons la qual una de cada tres persones admeten haver robat als sistemes de pagament automàtic aquest any 2022. Els articles més cobejats són productes de perfumeria i d'higiene, productes frescos i llet de fórmula per a nadons.

La preocupació de la indústria és que amb l'encariment del cost de la vida, la tendència dels robatoris als supermercats encara experimenti un més gran creixement.

stats