DRETS HUMANS

Un refugiat a l’illa dels pàries obté el gran premi literari d’Austràlia

Behrouz Boochani explica la vida al centre de retenció de Manus

Es diu Behrouz Boochani, és un periodista kurd iranià, i acaba de guanyar el premi literari més prestigiós d’Austràlia. Però no va poder assistir a l’entrega del guardó perquè, de fet, no té permès entrar al país. I és que Boochani és un dels molts refugiats que ha intentat arribar a Austràlia a través del mar, però degut a la política antiimmigració que impulsa el govern, des del 2013 està retingut a l’illa de Manus, a Papua Nova Guinea. Fa anys que Camberra ha confinat migrants i demandants d’asil a aquesta illa i a la més remota Nauru, de sobirania pròpia.

Des del centre de detenció de l’illa, Boochani va escriure, a través de missatges de Whatsapp, el llibre Sense amics, només les muntanyes: escrivint des de la presó de Manus, que s’ha endut el premi de no-ficció del Premier de Victòria -valorat en uns 15.000 euros-, i també el de millor obra literària en el mateix certàmen -valorat en uns 65.000 euros-. L’obra, la primera de l’autor, relata el seu viatge fins Austràlia i la seva experiència al centre: des de part del seu dia a dia, fins als seus pensaments i reflexions més íntims.

Malgrat que aquest centre va ser finalment tancat el 2017 -per una sentència del Tribunal Suprem de Papua Nova Guinea davant les múltiples denúncies d’organitzacions humanitàries, que asseguraven que s’hi violaven repetidament els drets humans dels refugiats- el periodista kurd iranià forma part d’un grup d’unes 600 persones que continuen vivint en altres centres de detenció de l’illa, ja que Austràlia els continua negant la seva entrada. Boochani havia documentat amb tuits i fins i tot amb una pel·lícula gravada amb el seu mòbil les condicions de vida al centre.

“Una victòria de la humanitat”

“És una victòria contra el sistema que mai ens ha volgut reconèixer com a éssers humans”, va apuntar Boochani a la cadena ABC dijous a la nit. “És una victòria de la humanitat”, va repetir el periodista. Minuts més tard, en un breu comunicat -també enviat a través de Whatsapp, perquè no disposa d’una bona connexió a Internet- Boochani va aprofitar el premi per llançar un missatge de denúncia contra una situació que, considera, “inadmissible”: “El meu objectiu principal sempre ha sigut que les persones d’Austràlia i del món coneguin com aquest sistema ha torturat persones innocents a Manus i Nauru d’una manera sistemàtica durant gairebé sis anys. Espero que aquest guardó serveixi per atreure més atenció cap a la nostra situació, ajudi a canviar-la i a posar fi a aquesta política de barbàrie”.

Per la seva banda, des de l’organització d’aquest prestigiós premi van coincidir a destacar la valentia i la duresa del relat: “És la veu de testimonis, un acte de supervivència i una narració de primera mà. Un clam de resistència, un viu retrat de cinc anys de presó i exili”.

EDICIÓ PAPER 17/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF