Orbán punxa en el referèndum contra els refugiats per poca participació

L'oficina electoral hongaresa declara nul·la la consulta però el primer ministre diu que el 98% dels 'no' li donen un mandat per esmenar la Consitució

Una victòria amarga. Al primer ministre hongarès, el sempre controvertit Viktor Orbán, no li han resultat tots els esforços avessats en el referèndum en contra de les quotes de refugiats perquè malgrat que l’opció del no que ha defensat amb dents i ungles va obtenir el 98% del suport, la consulta queda invalidada legalment en no haver superat el mínim requerit del 50%. No obstant això, va treure pit pels “magnífics resultats” i ha anunciat que presentarà una “esmena” a la Consitució.

L’Oficina Electoral hongaresa ja ha confirmat a la nit poc després de tancar-se els col·legis electorals que tan sols el 43% del cens va anar a votar. Així que l ’oposició d’esquerres i les ONG de drets humans es poden apuntar un gran triomf, ja que havien demanat el boicot al plebiscit, precisament, confiant que una alta abstenció deixés sense valor la consulta.

Crear un problema

El referèndum preguntava els hongaresos si estan d’acord que des de la Unió Europea es fixin “sense consentiment hongarès” les quotes solidaris per reubicar les persones amb dret a asil. A la crida del referèndum només van respondre els electors amb més posició radical perquè tan sols l’1,7% dels que van votar es van decantar per una política solidària. La resta, més del 98%, van introduir la papereta del 'no', l’opció que ha defensat tant el partit d’Orbán com els xenòfobs de Jobbik, que amb els resultats a la mà va reclamar del primer ministre un gest a l’estil del britànic David Cameron, que va dimitir hores després de conèixer la seva derrota en el referèndum del Brexit. Des de les antípodes ideològiques, a aquesta demanda s'ha adherit també l’exprimer ministre socialdemòcrata Ferenc Gyurcsány, per a qui Orbán hauria de llegir el plebiscit com una derrota en tota regla.

El mandat del ‘no’

Però Orbán fa uns altres comptes i veu en els resultats un “mandat”. “Ens espera un llarg camí, amb lluites dures”, ha avisat reiterant el seu discurs de sobirania plena sense ingerències. “Brussel·les o Budapest va ser la pregunta d’avui [per ahir] i hem decidit Budapest”, ha subratllat, informa Efe. En declaracions als periodistes, Orbán admetia que “sempre és millor un referèndum vàlid que un invàlid” però acte seguit assegurava que “les conseqüències legals [del referèndum] s’aplicaran”, en un missatge a la UE.

L’hongarès va ser un dels primers dirigents que es va atrevir a alçar la veu i les tanques en contra de l’acollida dels refugiats que picaven a les portes d’Europa ara fa un any i volien travessar Hongria en el seu camí entre Grècia i Alemanya. Orbán ha construït murs a les fronteres sèrbia i croata i en planteja un altre a la romanesa i ha basat la seva campanya en el demagog i perillós joc de vincular els refugiats i la migració al terrorisme i la delinqüència.

Fracàs europeu

En aquest any que ha transcorregut des què va esclatar la crisi de refugiats més greu des del final de la Segona Guerra Mundial han canviat moltes coses. Tantes com que el pla de quotes que Orbán ha sotmès a referèndum aquest diumenge no tenen tampoc validesa entre l’Europa dels 28.

El fracàs de la solidaritat europea és públic i evident i després de les primeres estirades d’orella a tots els Orbán que van oposar-se a la rebuda d’asilats, Brussel·les ha protagonitzat una política migratòria erràtica i contrària al dret internacional fins que fa sis mesos va signar un acord amb Turquia per retornar els migrants que arribin a Grècia a canvi d’ eliminar els visats per als ciutadans turcs i 6.000 milions d’euros. Un acord similar planteja amb les pitjors dictadures de l’Àfrica: diners a canvi de frenar la seva població.

EDICIÓ PAPER 11/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF