OBSERVATORI DE L’EST

El referèndum que Putin barrina

¿A qui beneficia l’eliminació d’Aleksandr Zakhàrtxenko, president de l’autoproclamada República de Donetsk, mort quan va volar pels aires el bar on prenia copes el 31 d’agost? De sospites sobre qui va posar la bomba en van córrer unes quantes. Rússia, via agència Tass, i els partidaris de Zakhàrtxenko, de seguida van assenyalar el govern d’Ucraïna. I Kíev es va espolsar les acusacions recordant que Zakhàrtxenko, com Ígor Plonitski -president de l’autoprocamada República de Lugansk, destituït el novembre del 2017-, es movien en ambients tan densament mafiosos que no és gens estrany cap ajustament de comptes. Només cal recordar el mal final d’agitadors amb apel·latiu de còmic com Batman, Motorola o Guivi. Però el fons de la qüestió continua sent aquest: ¿a qui beneficia l’assassinat de Zakhàrtxenko més enllà que el govern ucraïnès s’alegri de la desaparició d’un enemic? I arribat a aquest punt és inevitable mirar cap al Kremlin.

És una hipòtesi: si hi ha algú que pugui tenir ganes de treure’s del mig el lumpen armat que controla administrativament el Donbass des de fa més de quatre anys, aquest és Vladímir Putin. I més tenint en compte que el president rus té la idea d’aconseguir l’annexió de Donetsk i Lugansk en un referèndum reconegut per la comunitat internacional, al qual Donald Trump no s’oposaria. L’amo del Kremlin estaria fart, doncs, dels ultres russòfons, que un cop feta la feina bruta dels primers mesos del 2014 ara destorben. A Moscou no li va fer cap gràcia haver d’entomar el maig passat l’informe d’investigadors holandesos que asseguren que el míssil que el 17 de juliol del 2014 va fer caure un avió de passatgers de Malaysia Airlines va ser llançat des d’una granja, on havia estat transportat per unitats russes. Els investigadors no van poder arribar més a fons, però els indicis apuntarien que al comandament militar rus la confraternització dels seus oficials i soldats amb el lumpen russòfon armat se li’n va anar de les mans. Els 298 morts del vol de Malaysia Airlines és un episodi que no encaixa en el marc mental de Putin, que fa servir les maldats en activitats més rendibles.

La partició d’Ucraïna

De debò és possible un referèndum al Donbass? Tenint en compte la posició apaivagadora i complaent del president nord-americà envers el rus, no seria gens estrany que el projecte s’estigués gestant. I més encara perquè Moscou i Washington, tots dos alhora, podrien acusar tant Kíev com a la Unió Europea de no haver fet res per treure del punt mort els Acords de Minsk.

Poden els russòfons guanyar la votació? Sí. El Donbass ja és de fet una regió russa, on es ven i es compra amb rubles i on es miren les televisions de Moscou. L’agència ucraïnesa Ukrinform calcula que més d’un milió i mig d’ucraïnesos d’origen del Donbass -també de Crimea- han marxat, i el cens ha mutat a favor dels russòfons. Si el president rus està treballant sigilosament, però ferm, per fer un referèndum homologable -no pas com els de les autoproclamades repúbliques de Donetsk i Lugansk del 2014-, aspirarà que la legitimació d’allò que suposaria la partició d’Ucraïna la donin, com a mínim, els enviats de l’OSCE. El pitjor malson de Putin seria que l’administració dels col·legis electorals estigués en mans dels agitadors que fins ara han governat. Personalitats com el difunt Zakhàrtxenko.

EDICIÓ PAPER 16/09/2018

Consultar aquesta edició en PDF