Internacional 20/05/2020

Reduir a la meitat els pesticides i plantar 3.000 milions d'arbres: el Green Deal europeu es reactiva

Brussel·les presenta els plans de biodiversitat i alimentació com a "elements centrals" postcovid

Sònia Sánchez
4 min
LES HECTÀREES DE CULTIUS ECOLÒGICS CONTINUEN CREIXENT
 La superfície ecològica de Catalunya està dominada per la vinya -com aquests terrenys al Penedès-, que suposen actualment 5.300 hectàrees. El creixement de la vinya ecològica ha tingut un gran impacte en aquest sector. Durant l'exercici del 2011, el nombre de cellers va créixer un 25%.

Barcelona"No hi ha millor moment per presentar això que ara", insistien aquest dimecres els comissaris de Medi Ambient i de Seguretat Alimentària de la Unió Europea. Tot i que la crisi del covid-19 semblava haver posat en quarantena el calendari del Green Deal europeu, el pacte verd que pretén mobilitzar 1 bilió d'euros per convertir Europa en el primer continent lliure de carboni el 2050, la Comissió Europea ha acabat desencallant dues de les estratègies cabdals del paquet: la de biodiversitat i la d'agricultura sostenible, coneguda com el pla De la granja a la taula (Farm to fork).

Reduir a la meitat els pesticides i almenys en un 20% els fertilitzants que s'utilitzen actualment en l'agricultura a tota Europa; retallar també en un 50% els antimicrobians, com els antibiòtics, que s'utilitzen en la ramaderia, i elevar (del 8% actual) al 25% la proporció d'agricultura orgànica al continent són alguns dels objectius per al 2030 que es marquen aquests plans. Preveuen també, entre altres coses, plantar 3.000 milions d'arbres per regenerar els ecosistemes malmesos i protegir els boscos primaris europeus, les principals eines de captació de CO2 de l'atmosfera de què disposem ara per ara.

A més, el 30% del territori i el 30% dels mars de la Unió Europea es declararan zones protegides. I una tercera part d'aquestes, és a dir, el 10% del territori i el 10% dels mars europeus, tindran una protecció especialment estricta.

Però malgrat les crítiques que li han plogut tant del PP europeu com del partit Liberal, que consideren que aquestes mesures són una càrrega afegida per als agricultors en plena crisi pel covid-19, els representants de la Comissió Europea han defensat just el contrari. "Aquestes estratègies són elements centrals dels plans de recuperació econòmica que han de restaurar les economies europees tan aviat com sigui possible", ha defensat el vicepresident primer de la Comisisó Europea, Frans Timmermans, responsable del Green Deal, durant la roda de premsa de presentació d'aquests dos plans.

Sembla que han tingut efecte les crides de la societat civil (a través de cartes com la liderada per 100 ONGs), però també de diversos partits d'esquerres del Parlament i fins i tot dels ministres de Medi Ambient de fins a 17 països europeus, entre ells Espanya, que reclamaven fer del Green Deal el marc central del pla de recuperació econòmica europeu pel covid-19 amb l'objectiu de no oblidar la principal emergència que afronta la humanitat encara avui: la crisi climàtica.

"La meitat del PIB global està vinculat a la natura", ha advertit Timmermans, per argumentar la necessitat de protegir la biodiversitat europea i alhora també transformar el sistema d'alimentació global que també la pandèmia del covid-19 ha posat sota pressió. Com a exemples, ha apuntat que salvar els estocs de pesca que estan actualment amenaçats als oceans pot generar uns beneficis de fins a 50.000 milions d'euros més al sector de la pesca i que generar un sistema europeu d'aliments amb estàndards globals també pot generar un valor afegit de fins a 1,8 bilions d'euros.

Però no només són els beneficis econòmics els que urgeixen a fer un "canvi" en el sistema d'agricultura i alimentació o a protegir la biodiversitat, sinó també els efectes que això tindrà en el planeta i en la nostra mateixa salut. "Aquestes estratègies són essencials per impulsar la nostra resiliència davant de futures epidèmies i per evitar brots de malalties zoonòtiques", ha recordat Timmermans.

Alhora, són imprescindibles per assolir l'objectiu marcat de la neutralitat climàtica el 2050 (emetre tant de CO2 com el que absorbeixen els embornals de carboni). El sector de l'agricultura europeu genera el 10,2% de les emissions del continent, segons la Comissió, una mica menys del 25% que es calcula que aquest sector a nivell mundial representa en el total de les emissions globals. És per això que "per primera vegada en la història de la UE es proposa una agenda per transformar tota l'estratègia de producció, distribució i consum d'aliments", tal com ha destacat la comissària de Seguretat Alimentària, Stella Kyriakidou.

Menys fertilitzants i menys antibiòtics

L'estratègia inclou fins a 27 mesures concretes, començant per reduir els pesticides i fertilitzants i per "fomentar alternatives sostenibles" a aquests agents químics. Per reduir també l'ús d'antibiòtics en la ramaderia s'aprovaran noves regulacions veterinàries que s'hauran d'aplicar a partir del 2022. I pel que fa a la distribució i el consum, es demana als estats membres que aprovin "plans integrals de gestió dels nutrients" per garantir que els aliments tinguin nutrients adequats i per "evitar la contaminació" dels aliments per elements com el plàstic dels envasos. La UE es proposa, a més, harmonitzar l'etiquetatge dels nutrients a tot Europa en els pròxims anys, segons ha explicat la comissària.

Els fons de la Política d'Agricultura Comuna, que s'estan negociant encara en el marc del pròxim pressupost 2021-2027, han d'assegurar el finançament per a tots aquests canvis, però també es preveu mobilitzar fins a 10.000 milions d'euros "per a aliments, bioeconomia, recursos naturals, agricultura, pesca i mediambient" dins del marc financer de Recerca i Innovació, diu la proposta presentada aquest dimecres. Per a la protecció i conservació dels ecosistemes europeus, el pla també preveu invertir uns 20.000 milions anuals en la xarxa Natura 2000.

stats