El rebuig de la UE als ‘coronabons’ agita l’euroescepticisme a Itàlia

La ultradreta proposa en plena crisi un referèndum per sortir de la UE

Primer van arribar les disculpes. “Cal reconèixer que en els primers dies de la crisi, quan calia una resposta comuna europea, molts van pensar en els seus propis problemes. Va ser un comportament dolorós que es podia haver evitat”, va reconèixer la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, en una carta publicada en mitjans italians. I després, un nou cop de porta d’Alemanya i els Països Baixos als coronabons, la recepta que defensen junts Itàlia, França i Espanya per superar l’emergència econòmica provocada pel virus.

Sembla que els esforços del primer ministre italià, Giuseppe Conte, i del president de la República, Sergio Mattarella, que des de l’inici de la crisi s’han mobilitzat per reclamar solidaritat als aliats europeus, han sigut en va, cosa que ha provocat un enfonsament en la confiança dels italians cap a la Unió Europea (UE), fins i tot també entre els que són més europeistes.

Segons un sondeig recent, el 72% dels ciutadans consideren que la UE no ha ajudat Itàlia a fer front a l’emergència sanitària. El 77% creuen, a més, que en els pròxims mesos l’escenari no canviarà. Itàlia és un dels països que tradicionalment lideren el corrent euroescèptic en el Vell Continent, i la pandèmia ha afavorit un augment de la desafecció dels seus ciutadans cap a les institucions europees. Antonio Noto, responsable de l’estudi, subratlla que la confiança en la UE ha caigut fins al 25%, mentre que en el període just abans de la crisi aquest índex era del 34%.

Llavors, el 64% dels ciutadans es declaraven “europeistes convençuts” enfront del 49% d’ara, 15 punts menys en només unes setmanes. La negativa a compartir entre tots els estats membres el deute generat per la pandèmia del coronavirus ha sigut “la cirereta del pastís”, defensa Noto, perquè arriba just “quan els italians ja no reconeixien en Europa un aliat fidel per gestionar l’epidèmia” al país transalpí.

Salvini recupera l’‘Italexit

El creixent euroescepticisme ja ha sigut aprofitat per la ultradreta per rellançar l’ Italexit. El líder de la Lliga, Matteo Salvini, ha proposat un referèndum per sortir de la UE, amb la qual cosa ha recuperat una de les senyes d’identitat històriques del seu partit. “Itàlia té dret a tornar a ser Itàlia, sense deixar-se humiliar. El sentit d’aquesta Unió Europea haurà de ser estudiat i analitzat”, va assegurar recentment. Responent les preguntes dels seus seguidors a les xarxes socials, Salvini va defensar que serà “un deure” tornar a discutir sobre “el paper, la contribució i la presència d’Itàlia a Europa” un cop s’hagi superat la pandèmia.

Després del fracàs de l’Eurogrup, el ministre d’Economia italià, Roberto Gualtieri, va assegurar que la proposta dels països del nord de recórrer al fons de rescat (Mede) no és acceptable. “Continuem esforçant-nos per trobar una resposta europea que respongui al desafiament del covid-19. És el moment de la responsabilitat compartida, de la solidaritat i d’opcions valentes”, va afirmar.

“La UE ha d’estar a l’altura”

Mentre Roma es manté ferma en la seva posició, el primer ministre va llançar ahir una nova crida als seus socis. “La UE ha d’estar a l’altura del seu paper per fer front al desafiament a què s’enfronta en aquesta fase”, va dir Conte en una entrevista a L’Osservatore Romano, el diari oficial de la Santa Seu. “Cal una Europa unida, forta i solidària. Si volem preservar la nostra casa comuna, és el moment de raonar com un equip”, va deixar clar. Una crida a la qual s’han unit el comissari europeu d’Economia, Paolo Gentiloni, i el president del Parlament Europeu, David Sassoli, tots dos italians, així com els exmandataris transalpins Enrico Letta i Mario Monti.

EDICIÓ PAPER 30/05/2020

Consultar aquesta edició en PDF