Putin multiplica l'ofensiva diplomàtica a l'Àfrica
El ministre d'Exteriors Lavrov viatja al continent amb l'objectiu d'estrènyer llaços i perjudicar Occident
Dakar“El model de dominació total dels 1.000 milions de persones (que viuen a Occident) és injust. Han aconseguit la seva posició, en gran part, saquejant altres pobles a l’Àsia i l’Àfrica”. Vladímir Putin, dimecres passat, va escollir un discurs anticolonialista per dirigir-se als asiàtics i als africans. Amb la intenció de difondre aquest missatge, el seu ministre d’Exteriors, Serguei Lavrov, està fent aquesta setmana una gira diplomàtica al continent africà. En total, Lavrov té quatre països a la seva agenda: Egipte, el Congo Brazzaville, Uganda i Etiòpia. Les visites tenen una doble intenció: d’una banda, ridiculitzar la idea de l’aïllament internacional de Rússia; de l’altra, estrènyer llaços amb règims autoritaris que històricament han estat aliats de països occidentals.
A l’article que Lavrov ha publicat a la premsa dels quatre països, el ministre d’Exteriors rus recorda que el seu país “no es va tacar mai les mans amb els crims sanguinaris del colonialisme”, i recorda el rol que van jugar en la descolonització del continent. Per reblar el clau, Lavrov anuncia que Rússia se solidaritza amb les demandes africanes de “completar el procés de descolonització”.
La primera part del viatge, a Egipte, ha complert les expectatives de Moscou. El ministre rus va parlar davant d’una audiència on hi havia els representants de 22 països de la Lliga Àrab, als quals va agrair la seva posició “equilibrada, justa i responsable” respecte al conflicte a Ucraïna. Egipte és un dels socis clau per a Moscou al continent: els russos hi inverteixen en infraestructures i parcs industrials, i el contingent de visitants russos és també una de les fonts de riquesa per al sector turístic del país. Últimament, Egipte ha jugat un paper encara més important: segons Bloomberg, és l’intermediari entre Rússia i l’Aràbia Saudita per fer arribar els barrils de petroli rus als mercats internacionals. En acabar la reunió, el diplomàtic va saludar un per un tots els representants de la Lliga Àrab, i es va aturar especialment a l’hora de saludar el representant saudita.
Al Congo Brazzaville, aliat històric de França, Lavrov ha acusat Occident d'"exagerar artificialment” la crisi global originada pel conflicte a Ucraïna. El diplomàtic rus també ha agraït al president local, Denis Sassou-Nguesso, el seu paper en la mediació de conflictes a Líbia o la República Centreafricana, i ha recordat que aquestes guerres no reben el mateix grau d’atenció a Occident. El Congo Brazzaville, ric en petroli, ha estat governat, en dues etapes, per Sassou-Nguesso en aliança amb París i la petroliera Elf des del 1979. França, que tampoc vol perdre influència al continent, enviarà aquesta setmana el seu president, Emmanuel Macron, de gira al Camerun, Guinea-Bissau i Benín.
Fent cua pels fertilitzants
L’altre aspecte crucial en la relació entre Rússia i el continent africà és el del sector de l’alimentació. Des del Senegal fins a Somàlia, molts països africans depenen de les importacions de blat rus. Moscou també té un paper important com a exportador de fertilitzants, un dels productes essencials en la producció agrícola. La UE i Rússia s’acusen mútuament d’haver posat en risc la seguretat alimentària de milions d’africans, i lluiten per guanyar la batalla del relat al continent. Durant aquests dies, Lavrov intentarà convèncer els africans que Moscou no és responsable de la crisi alimentària i de preus que s'ha desencadenat arran de la invasió d'Ucraïna.
En el dia a dia, cada país trampeja la situació com pot. A la regió de Tambacounda, a l’oest del Senegal, la Bissa Kane treballa els seus camps de cacauets. En un entorn amb poca maquinària, la tracció animal segueix sent imprescindible. Més enllà del cacauet, la Bissa i la seva sogra, la Binta, planten mongetes i cereals. Les mongetes i els cereals serviran per menjar; els cacauets, per poder vendre’ls al mercat. Dos elements marcaran si la collita és bona o no: la pluja i els fertilitzants. Els homes i dones del poble van a fer cua durant hores, sota un sol de justícia: les temperatures a Tambacounda superen sovint els 40 graus, i cada cop hi plou menys, per no patir mentre fan una cua que pot durar més de cinc hores. El marit de la Bissa, el Mamadou, és un dels que s'esperen. Hi va tres dies seguits, i els dos primers marxa amb les mans buides: el tercer, finalment aconsegueix comprar dos sacs de 50 quilos.
Són cars, però si no els hagués tingut, l’única estratègia per tenir una bona collita hauria estat “resar a Déu”, ironitza en Mamadou. Lluny de les batusses diplomàtiques, 1.000 persones fan cua en un poblet de Tambacounda, però només hi ha fertilitzant per satisfer-ne 250.
