Bielorússia

Putin rep Lukaixenko en plena crisi pel cas Protassévitx

El president bielorús denuncia que Occident vol "desestabilitzar" el seu país

3 min
El president de Bielorússia, Aleksandr Lukaixenko, i el de Rússia, Vladímir Putin, reunits aquest divendres a Sotxi

BarcelonaEl president de Rússia, Vladímir Putin, ha rebut aquest divendres el seu homòleg bielorús, Aleksandr Lukaixenko, en una trobada que ha servit per escenificar el suport incondicional que Moscou ha ofert a Minsk en la crisi oberta per la detenció de l'opositor Roman Protassévitx i la seva parella, Sofia Sapega, després de forçar l'aterratge d'emergència de l'avió en què viatjaven.

A l'inici de la reunió, celebrada a la ciutat russa de Sotxi, Lukaixenko ha explicat a Putin que li mostraria documents referents a aquest cas que portava en un maletí "perquè entengui què va passar". El mandatari bielorús defensa que l'avió de Ryanair va ser desviat de la seva trajectòria després que l'aeroport de Minsk rebés una amenaça de bomba (que va resultar ser falsa) per correu electrònic. Segons les autoritats del país, el missatge duia la signatura de Hamàs (tot i que aquesta organització se n'ha desmarcat) i va arribar des de Suïssa. Una empresa informàtica del país helvètic, Proton Technologies, va afirmar dijous que el correu es va enviar un cop l'avió ja s'havia desviat de la seva ruta.

Lukaixenko també ha lamentat davant Putin que, amb les sancions imposades arran d'aquest incident, Occident està intentant "desestabilitzar" Bielorússia "fins als nivells de l'agost de l'any passat", quan va començar una onada de protestes antigovernamentals per denunciar frau a les eleccions presidencials. A més, el mandatari ha acusat la Unió Europea de voler "castigar la plantilla" de la companyia aèria bielorussa Belavia, a la qual s'ha prohibit l'entrada a l'espai aeri europeu. "No tenen res a veure amb tot això!", s'ha queixat.

Putin, per la seva banda, ha tornat a fer referència a l'episodi del 2013, quan les autoritats austríaques, a petició dels Estats Units, van obligar a aterrar l'avió en què volava el president bolivià Evo Morales davant les sospites (que es van demostrar infundades) que s'hi amagava Edward Snowden, l'exagent de la CIA que va treure a la llum el programa secret d'espionatge de les comunicacions dels EUA. "Van fer sortir el president de l'avió i no va passar res: silenci", ha recordat Putin.

Mentrestant, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha presentat aquest divendres un pla d'ajudes a Bielorússia per valor de 3.000 milions d'euros en préstecs i subvencions, però ha advertit que es mantindrà congelat fins que el país comenci un procés per democratitzar-se. "Quan (i creiem que és una qüestió de quan, no de si) Bielorússia iniciï una transició democràtica pacífica, la UE hi serà per acompanyar-la".

Vols vetats per motius tècnics

D'altra banda, aquest divendres el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, ha negat cap intencionalitat política en el veto a dos avions d'Air France i un d'Austrian Airlines que aquesta setmana havien d'aterrar a Moscou i als quals es va denegar l'entrada a l'espai aeri rus després que canviessin el pla de vol per evitar sobrevolar Bielorússia. Segons ell, la decisió es va prendre per motius tècnics: "Un avió no pot entrar a l'espai aeri d'un país per qualsevol punt, i els avions de les companyies que eviten Bielorússia demanen entrar per punts diferents i no consensuats". Peskov ha assegurat que, un cop resoltes aquestes qüestions, les prohibicions d'entrada al seu espai aeri no s'haurien de repetir. De fet, aquest divendres el vol Viena-Moscou d'Austrian Airlines sí que ha rebut permís per sobrevolar Rússia després d'esquivar Bielorússia.

stats