Putin accelera els seus plans d'annexió de les zones ocupades a Ucraïna

BarcelonaDes que Moscou va llançar la invasió d'Ucraïna el Kremlin ha parlat d'"alliberar" els russòfons i de convocar referèndums per annexionar-se els territoris ocupats. Fins ara, però, mai hi havia hagut cap anunci tan ferm com el que ha arribat aquest dimarts. Les autoproclamades repúbliques populars de Donetsk i Lugansk i les administracions pro-russes de les regions de Kherson i Zaporíjia han convocat plebiscits entre el 23 i el 27 de setembre sobre la integració d'aquestes zones a Rússia. El Kremlin ja ha deixat clar que hi dona suport, argumentant que els residents d'aquests territoris tenen dret a decidir, mentre que Kíiv ha assegurat que la celebració d'aquests referèndums "no canviarà res".

Les autoritats de Donetsk i Lugansk aliades amb Moscou han decidit convocar "amb urgència" els plebiscits, coincidint amb la ràpida contraofensiva de l'exèrcit ucraïnès al nord-est, que ha obligat les tropes russes a cedir terreny que havien ocupat en les primeres setmanes de la invasió. Més tard han anunciat la mateixa decisió els dirigents pro-russos de Kherson i Zaporíjia. Aquests moviments tenen un precedent no gaire llunyà i amb unes circumstàncies similars: el 2014 Rússia es va annexionar la península ucraïnesa de Crimea amb un plebiscit celebrat un mes després de la seva invasió, una votació que no ha estat reconeguda per la comunitat internacional, però que ha consolidat de facto el control rus d'aquesta zona.

Donetsk i Lugansk van ser reconegudes com a repúbliques independents per Rússia el 22 de febrer, dos dies abans de la invasió. En aquestes dues províncies que formen el Donbass, la guerra ja hi estava instal·lada des de feia vuit anys, quan Moscou ja va ocupar part de la regió. La guerra que va començar ara fa set mesos ha ampliat el territori ocupat per les forces russes, però Rússia no té el control total en cap d'aquestes quatre regions que han convocat els referèndums.

Rússia va donar la regió de Lugansk per conquerida al juliol, però aquest dilluns el líder ucraïnès de la província va anunciar que les tropes de Kíiv havien recapturat la localitat de Bilohórivka, molt a prop de la frontera de Donetsk, on Moscou controla aproximadament un 60% del territori, especialment al voltant de la costa del mar d'Azov. A Kherson, l'exèrcit de Vladímir Putin va aconseguir un gran avenç durant els primers dies de la guerra, però la contraofensiva ucraïnesa ha aconseguit recuperar part del territori. Finalment, a Zaporíjia les autoritats ucraïneses mantenen el control de gran part de la regió, inclosa la capital.

Amb tot, els líders pro-russos d'aquestes quatre regions han optat per accelerar els plans d'annexió i han demanat a Putin que accepti el seu ingrés urgent a Rússia. "Li demano que estudiï com més aviat millor, en cas que el resultat del referèndum sigui positiu, cosa que no dubtem, la qüestió de l'ingrés de la República Popular de Donetsk a la Federació Russa", ha escrit Denís Puixilin, líder pro-rus de Donetsk, en una carta dirigida al president rus. "Aquest esdeveniment [el plebiscit] restablirà la justícia històrica, l'arribada de la qual anhelen milions de russos", ha assegurat. Les autoritats pro-russes han argumentat que la consulta es farà durant cinc dies per garantir les millors condicions per als votants, els membres de les comissions electorals, observadors i periodistes.

Suport de Moscou

El ministre rus d'Exteriors, Serguei Lavrov, no ha trigat gens a deixar clar el seu suport als referèndums. "Des de l'inici de l'operació militar especial [l'eufemisme del Kremlin per referir-se a la guerra contra Ucraïna] en general i en el període que la va precedir, vam dir que els pobles dels respectius territoris havien de decidir el seu destí", ha dit poc abans de marxar cap a Nova York, on participarà en l'Assemblea General de l'ONU. "Tota la situació actual confirma que volen ser amos del seu propi destí", ha afegit.

L'expresident rus i un dels principals aliats de Putin, l'ex primer ministre Dmitri Medvédev, ha llançat una nova amenaça: "La invasió del territori rus és un delicte que permet utilitzar totes les forces d'autodefensa", ha dit, en una referència indirecta a les armes nuclears.

Mentrestant, Kíiv ha subratllat la manca de legitimitat d'aquests plebiscits. El ministre d'Exteriors, Dmitró Kuleba, ha escrit a Twitter: "Aquesta farsa de referèndums no canviarà res". "Rússia ha ocupat il·legalment parts del territori d'Ucraïna i ho segueix fent. Ucraïna té tot el dret d'alliberar els seus territoris i ho continuarà fent, digui el que digui Rússia", ha afegit.

Des dels països occidentals també hi ha hagut un rebuig frontal. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha avisat que la UE “mai reconeixerà l’intent de Rússia de legitimar la seva ocupació il·legal i brutal de territoris ucraïnesos”, i el president francès, Emmanuel Macron, ho ha considerat una nova provocació de Putin.

Canvis al Codi Penal rus

Paral·lelament, aquest dimarts la Duma –la cambra baixa russa– ha fet canvis al seu Codi Penal que busquen forçar els seus soldats a lluitar al front. El Parlament rus ha aprovat diverses esmenes que endureixen les penes per deserció, saqueig i rendició voluntària dels militars en temps de guerra, amb condemnes de fins a 15 anys de presó. El més significatiu d'aquesta modificació és que inclou per primera vegada al Codi Penal els conceptes de mobilització, llei marcial i estat de guerra. Tot i això, la diputada Olga Kovitidi, una de les autores de les esmenes, ha aclarit que "en la mesura que es refereix a aquesta llei, no s'ha declarat la mobilització al país", ha dit a Telegram, segons recull el mitjà rus Meduza.