Prop d'un centenar d'edificis destruïts a Gaza pels bombardejos israelians

El nombre de morts a la franja arriba als 200 després d'una setmana d'hostilitats

4 min
Columnes de fum sortint d'un edifici de la ciutat de Gaza després d'un bombardeig israelià, aquest dilluns

SabadellQuan es compleix una setmana de l'inici dels bombardejos de l'exèrcit israelià sobre la franja de Gaza, la situació en aquest territori és desesperada. El nombre de morts a l'enclavament palestí arriba ja als 212, entre els quals hi ha 61 criatures, segons el ministeri de Salut de Gaza, que també ha comptabilitzat 1.305 ferits. Però hi ha altres dades que ajuden a fer-se una idea del nivell de destrucció que està patint la franja. Segons dades recollides per l'Oficina de l'ONU per a la Coordinació d'Afers Humanitaris (UNOCHA), a partir de xifres proporcionades per les autoritats de Gaza, com a mínim 94 edificis, que acollien 461 habitatges i locals comercials, han sigut completament destruïts, i 285 habitatges més han patit danys tan greus que han quedat inutilitzables. A això cal sumar-hi 162 estructures que han patit desperfectes importants i 4.814 que han quedat afectades en menor mesura. En total, segons aquest recompte, més de 2.500 persones s'han quedat sense casa des de dilluns passat.

En territori israelià, els coets llançats des de Gaza han mort fins ara 10 persones, dues d'elles criatures. Aquest diumenge l'exèrcit israelià va justificar la destrucció d'habitatges explicant que havia atacat un sistema de túnels subterranis utilitzat per Hamàs que estava situat sota un carrer de la ciutat de Gaza. "Les instal·lacions militars subterrànies es van ensorrar i van fer que els fonaments de les cases de civils que hi havia al damunt s'ensorressin també, la qual cosa va provocar víctimes no intencionades", van assegurar les forces armades, que van acusar Hamàs de "situar intencionadament la seva infraestructura militar sota cases de civils, de manera que s'exposa els civils al perill".

Entre els edificis afectats pels atacs de l'última setmana hi ha una desena d'hospitals i centres de salut, alguns pertanyents al ministeri de Salut i altres de diverses ONG. També han patit danys 41 escoles i centres educatius i, de fet, aquest dilluns les autoritats de la franja han avisat que les forces israelianes tenen intenció de bombardejar dues escoles de la ciutat de Gaza que han sigut utilitzades com a refugis durant els atacs aeris dels últims dies. Cal tenir en compte que, segons l'Agència de l'ONU per als Refugiats Palestins (UNRWA), unes 38.000 persones han intentat esquivar els bombardejos refugiant-se en 48 centres escolars d'aquest organisme.

Un dels edificis completament destruïts per l'aviació israeliana és la torre Jalaa, que acollia les delegacions de mitjans com Associated Press i Al-Jazira i que va quedar reduïda a runa dissabte després d'un bombardeig. Israel va argumentar que l'edifici havia sigut atacat perquè hi havia detectat activitats de Hamàs. Aquest dilluns el secretari d'Estat dels Estats Units, Antony Blinken, ha explicat que va demanar a les autoritats israelianes proves que justifiquessin l'atac i que, de moment, no n'ha vist cap.

Mor un líder de la Jihad Islàmica

Aquest dilluns a primera hora les forces armades israelianes han dut a terme un nou atac aeri sobre Gaza que, segons diversos mitjans, ha sigut un dels més intensos i llargs des que van començar les hostilitats. Els objectius de l'atac, segons fonts militars, han sigut les cases de nou líders de Hamàs i 15 quilòmetres de túnels subterranis. Entre les víctimes mortals d'aquest nou bombardeig hi ha Hasam Abu Harbeed, comandant de la divisió nord de la Jihad Islàmica Palestina (l'organització responsable, juntament amb Hamàs, dels atacs amb coets contra Israel al llarg de l'última setmana). Segons l'exèrcit, Harbeed feia més de 15 anys que era un dels líders d'aquesta milícia i estava al darrere de "diversos atacs terroristes amb míssils antitancs contra civils israelians". Fonts militars asseguren també que al llarg de l'última setmana han abatut com a mínim 130 combatents palestins.

Poc després que es confirmés la seva mort, des de Gaza s'ha llançat una nova ràfega de coets contra la ciutat israeliana d'Ashdod, que han deixat set ferits. Des dilluns passat, deu persones (entre les quals dos menors d'edat) han mort en territori israelià a causa d'aquests atacs, i 564 han resultat ferides. Segons l'exèrcit d'Israel, el nombre de coets disparats al llarg de la setmana supera els 3.000.

Entre les víctimes del conflicte s'hi ha de sumar també un ciutadà israelià que ha mort aquest dilluns després d'haver sigut apallissat per un grup de palestins dissabte a la ciutat de Lod, en el marc de l'escalada de tensió entre la comunitat àrab i la jueva en les ciutats mixtes d'Israel. És la segona víctima mortal d'aquest xoc identitari, després que la setmana passada un palestí morís també a Lod a causa dels trets d'un civil jueu. Mentrestant, a Cisjordània ja hi ha hagut 17 morts i més de 4.000 ferits des de dilluns passat en enfrontaments entre manifestants i la policia i l'exèrcit israelians.

Vaga general palestina

Enmig d'aquesta situació, activistes palestins han convocat per a aquest dimarts una vaga general tant als territoris palestins de Gaza i Cisjordània com entre la població àrab d'Israel. La protesta, que ha rebut el suport d'Al-Fatah (el partit del president palestí, Mahmud Abbas), pretén mostrar el rebuig davant l'escalada de violència a Gaza i també davant l'intent d'expulsió de famílies palestines del barri de Xeikh Harrah, a Jerusalem Est, que és a l'origen del conflicte actual.

Mentrestant, la comunitat internacional continua fent intents per desescalar el conflicte, de moment sense èxit. En les últimes hores, els Estats Units i Alemanya han instat les dues parts a aturar els atacs, i França i Egipte s'han compromès a seguir buscant un alto el foc. L'Assemblea General de les Nacions Unides ha anunciat que es reunirà aquest dijous per debatre la qüestió.

stats