CRISI HUMANITÀRIA
Internacional 21/03/2018

La nova ‘presó’ dels immigrants rescatats per Open Arms

Els nàufrags estan tancats en una nau industrial al sud de Sicília

Cristina Mas
4 min
La nova ‘presó’ dels immigrants rescatats per Open Arms

Enviada especial a PozzalloEls 216 refugiats que l’ Open Arms va desembarcar dissabte al port sicilià de Pozzallo van passar les seves primeres hores a Europa al hotspot, el centre de primera acollida d’immigrants. “ Benvenuti, you are in Pozzallo hotspot ”, diuen uns grans cartells a l’entrada de la nau industrial situada a l’antiga duana, envoltada de reixes, de la qual no poden sortir. A sota el rètol hi ha un mapa de Sicília amb una fletxa vermella que apunta a la localitat. Al costat, un gran mapa polític de l’Àfrica, encara que si del que es tracta és d’orientar els nouvinguts els hauria sigut molt més útil un mapa del continent europeu.

Els nàufrags que l’ Open Arms va rescatar davant les costes de Líbia han canviat els pijames blaus que els va donar l’ONG per treure’s la roba mullada per xandalls i jaquetes militars. Passen les hores en un petit camp de futbol situat al pati del centre. L’equip que perd ha de sortir i el que ha marcat continua jugant. N’hi ha que driblen molt bé, i un porter que amb les seves parades a l’esquadra aixeca ovacions. La seva energia contrasta amb l’aire trist d’una dona asseguda en un banc, on descansa amb la criatura que porta al ventre. En veure’ns somriu i diu que es troba bé, però la seva expressió deixa clar que no té ganes d’allargar la conversa.

Lliteres i un televisor

La nau que acull el centre està organitzada en tres espais. La zona més gran és per als homes adults, amb lliteres per a 250 persones. A dalt de tot de la paret del fons, un televisor amb videoclips amenitza la tarda. A l’altre extrem hi ha una zona de pregària, amb una catifa a terra. Les dones i les criatures estan en una altra sala, més petita. Els més petits no paren de córrer amunt i avall i n’hi ha un que es dedica a dirigir el joc: els porta, agafant-los de la mà, d’un costat a l’altre, com si fossin nines, i li fan cas. A l’última sala hi ha els menors no acompanyats, adolescents que han fet el viatge sols. Molts expliquen que són els germans grans de la família: carreguen una motxilla molt feixuga, perquè no només tenen com a objectiu sobreviure a Europa, sinó que el que volen és ajudar les seves famílies que s’han quedat enrere. “Vull estudiar i tenir una feina per enviar diners a la mare: es va haver de vendre la casa per pagar als traficants que m’havien segrestat a Líbia, i ara viu de lloguer en un lloc molt petit”, explica l’Aklhuli Khabi, un jove eritreu. El seu amic, l’Ali, s’aixeca la samarreta i ensenya l’esquena plena de cicatrius. Les marques de la tortura.

Segons les dades de l’Alt Comissionat de les NU per als Refugiats, l’any 2017 van desembarcar a Itàlia 119.247 persones (un 34% menys que l’any anterior). La principal nacionalitat d’origen és Nigèria, seguida de Guinea, la Costa d’Ivori i Bangladesh (la ruta des del país asiàtic cap a Turquia o Xipre i d’allà a Líbia es va obrir l’any passat), Mali, Eritrea, el Sudan, Tunísia, el Marroc, Senegal i Gàmbia.

Al hotspot identifiquen els migrants, els agafen les empremtes i els pregunten per què han anat a Itàlia. Els que responen que han hagut de fugir perquè la seva vida perillava i volen demanar asil són transferits a centres d’estada temporal -gestionats per la Creu Roja, ONGs o cooperatives cristianes- on poden estar-se fins a sis mesos, ampliables en casos de vulnerabilitat com les famílies amb criatures o els malalts. Els que obtenen asil tenen dret a treballar al cap de sis mesos.

Els que declaren que són a Itàlia per trobar feina o simplement per guanyar un futur millor per a les seves famílies són traslladats a centres d’internament i se’ls obre un procediment d’expulsió: Itàlia va deportar l’any passat 6.340 persones als països amb els quals té conveni (Egipte, Tunísia, el Marroc i Nigèria). La gran majoria es queden a Itàlia com a sensepapers (actualment són 400.000, segons les estimacions oficials) per nodrir l’economia submergida treballant en l’agricultura, la construcció o el servei domèstic.

Centres desbordats

El ministeri de l’Interior no ha entomat l’augment de les arribades de migrants a Itàlia des que va caure el règim de Muammar al-Gaddafi, que li servia de fre a la immigració des de l’Àfrica central i oriental. Amb els centres d’acollida desbordats, les coses s’han complicat. Hi ha uns 200.000 sol·licitants d’asil acollits en centres d’estada temporal o en habitatges.

La immigració es va convertir en el tema estrella de la campanya de les eleccions del 4 de març. La veritat és que el ministeri de l’Interior italià ha deixat que l’acollida es convertís en caòtica, amb els centres desbordats, molt poca atenció i en molts casos cap política per facilitar el primer aterratge, com ajudar els nouvinguts a aprendre l’idioma o a establir-se en llocs on siguin més necessaris. Aprofitant l’oportunitat, i amb un Partit Demòcrata a la defensiva i cedint al discurs populista, la formació xenòfoba Lliga va fer un salt electoral amb el lema “Els italians primer, prou clandestins”.

“Creus que podré trobar feina aviat? Soc un bon fuster”, pregunta el jove senegalès Issa Diallo. Sap que ha sobreviscut al pitjor. Però el camí, encara, no fa baixada.

stats