El president del Senat, nomenat president d'Algèria en substitució de Bouteflika

Abdelkader Bensalah ocupa el càrrec en aplicació de la Constitució i sense el suport del carrer

El president del Senat d'Algèria, Abdelkader Bensalah, ha sigut nomenat president interí aquest dimarts en una reunió de les dues cambres que ha aplicat el mecanisme de successió previst a la Constitució en cas d'inhabilitació del cap d'estat. Bensalah succeeix Abdelaziz Bouteflika, l'octogenari mandatari greument malalt des del 2013, després de setmanes de mobilitzacions massives al carrer.

El relleu es basa en l'article 102 de la Constitució, però s'oposa al sentiment del carrer, on fa setmanes que els manifestants reclamen la marxa no només de Bouteflika, que va presentar la dimissió el 2 d'abril, sinó del conjunt del seu entorn i del "sistema", la casta que domina el poder al país des de la independència i que s'ha caracteritzat per exercir una cleptocràcia.

Aliat de Bouteflika

Abdelkader Bensalah, antic periodista del diari estatal 'Ech-Chaab' [El poble], va néixer el 1942 a prop de Tilimsen (a l'oest del país). Havia sigut ministre d'Exteriors, abans de presidir, entre el 1994 i el 1997, el Consell Nacional de Transició, el Parlament nomenat després del final del procés electoral, el gener del 1992.

Elegit diputat amb els colors de Reagrupament Democràtic Nacional (RND), es va convertir en el president del Congrés Nacional del Poble (APN, cambra baixa) del 1997 al 2002. La seva carrera es va reforçar amb l'arribada d'Abdelaziz Bouteflika al poder, el 1999. Des del 2002, ha sigut president del Consell de la Nació (Senat) i, per tant, el segon en al jerarquia de l'estat. Periòdicament, la seva nacionalitat algeriana "d’origen", obligatòria per exercir el càrrec de cap d’estat, és impugnada. Segons algunes afirmacions, seria un marroquí naturalitzat després de la independència, cosa que ell sempre ha negat.

Bensalah sempre ha sigut un dels homes fidels a Bouteflika i va ser un dels més ferms defensors de la reforma constitucional del 2008 que va permetre al president dimissionari concedir-se una presidència vitalícia eliminant la limitació de dos mandats. També va donar suport a la candidatura de Bouteflika al cinquè mandat.

El carrer s'ha avançat a la jugada del "poder" –com es coneix a Algèria l'entramat de clans amb la participació de polítics, militars i empresaris que controla les institucions i es beneficia dels recursos públics– i des de la setmana passada que es manifesten contra "les tres B": el mateix Abdelkader Bensalah, Tayeb Belaïz (president del Consell Constitucional) i Noureddine Bedoui (el flamant primer ministre). A les manifestacions d'estudiants d'aquest dimarts es llegien moltes pancartes reclamant que cap de les figures del vell règim participi en la transició.

Els 34 diputats islamistes del Moviment de la Societat per la Pau (MSF), que durant dècades van fer costat a Bouteflika (fins que hi van trencar el 2012) han boicotejat la sessió, i han titllat el nomenament de Bensalah de "contrari a les reivindicacions del poble". En canvi, el cap de l'estat major, el general Ahmed Gaïd Salah, l'home fort del país, ha exigit que la successió de Bouteflika –que havia sigut el seu mentor– es fes en compliment estricte de la Constitució. Segons l'article 102, el president del Consell de la Nació té un termini de tres mesos per convocar eleccions i cedir el poder al president electe. El moviment al carrer, en canvi, reclama que marxin totes les cares del règim per fer reformes profundes que garanteixin la celebració d'eleccions lliures.

EDICIÓ PAPER 14/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF