Bouteflika dimiteix arran de la pressió popular i dels militars

El president oficialitza la marxa i evita la inhabilitació per motius de salut

Abdelaziz Bouteflika va presentar ahir la dimissió i va cedir així no només a la pressió de sis setmanes de manifestacions ciutadanes, sinó també –i sobretot– a la pressió que ha fet l’exèrcit perquè abandonés el poder i donés pas a un període de transició. Amb l’anunci de la renúncia, fet a través de l’agència de notícies oficial APS, es posa fi a dues dècades de govern, tocat arran de l’infart que el president va patir el 2013 i que el va deixar incapacitat per caminar i parlar.

De fet, des de llavors Bouteflika ha sigut un president absent, sense aparicions públiques, tutelat per un nucli dur i lleial que ha intentat aguantar fins a l’últim moment el vell mandatari, de 82 anys. Amb Bouteflika se’n va l’últim dirigent que ha gestionat el postcolonialisme, sempre amb mà de ferro i amb l’ajuda d’un exèrcit al qual va entregar el poder i que, de fet, manejava tots els fils. La simbiosi va funcionar bé amb una economia que tirava endavant gràcies als bons resultats del gas i que permetia repartir els beneficis entre la cúpula dirigent i militar.

En la renúncia de Bouteflika té un paper important el cap de l’estat major de l’exèrcit, el general Ahmed Gaïd Salah. És l’home fort de l’exèrcit i qui ha marcat els temps del declivi del règim. Salah, de 78 anys, havia demanat a Bouteflika que acceptés plegar voluntàriament perquè “no es podia perdre més temps”, i que arribats fins aquí només calia posar en marxa “immediatament” el procés per destituir el president. Dit i fet, Bouteflika, o segurament el seu nucli dur –conegut com el Poder–, va decidir estalviar-se la humiliació de veure’s expulsat del poder o fins i tot de sotmetre’s a un procediment d’inhabilitació.

L’avís previ

Dies abans, Salah ja havia advertit que estava disposat a inhabilitar el president al·legant motius de salut, un clar senyal que havia perdut el suport de l’exèrcit. Dilluns, en un comunicat oficial signat per Bouteflika, es va posar com a termini màxim el 28 d’abril per deixar la presidència. El màxim responsable de l’exèrcit va insistir ahir en calmar l’ànim popular repetint el que ja fa dies que proclamava, lloant el comportament pacífic de les manifestacions –sense precedents des del final de la guerra civil dels anys 90– i de les “legítimes reivindicacions”. En aquesta crisi oberta per la continuïtat de Bouteflika, l’exèrcit i la policia s’han cuidat prou de protagonitzar detencions i actes de repressió, i han deixat fer als manifestants, que han cantat lemes contra el règim i Bouteflika.

El principi de la fi de Bouteflika va començar a comptar fa sis setmanes quan joves i estudiants van engegar mobilitzacions i protestes per tot el país magribí reclamant espais de llibertat. Bouteflika era fora d’Algèria, internat en una clínica suïssa, i va passar d’anunciar la seva voluntat de presentar-se a un cinquè mandat a la presidència a retirar la candidatura, però mantenint un interinatge fins a unes noves eleccions. La població va aguantar al carrer i va mostrar senyals que aquesta vegada presentaria batalla.

Bouteflika va arribar al poder en les eleccions del 1999 gràcies al suport d’una bona part dels militars i al fet que els rivals abandonessin la cursa denunciant frau electoral. Els primers anys el president es va aproximar a les guerrilles islamistes, va decretar una amnistia i va pacificar el país, en un procés que encara continua. El president se’n va sense haver aconseguit incloure el seu pla de pau en la política estatal. El 2005 va patir els primers problemes de salut, que van debilitar la seva figura davant la població. No obstant això, va guanyar els comicis del 2014 sense ni tan sols fer campanya i encara va tenir forces per impulsar un canvi en la Constitució que li permetés un cinquè mandat. Però a la cinquena ha caigut.

Bouteflika forma un nou govern presidit per un fidel membre del règim

EDICIÓ PAPER 20/04/2019

Consultar aquesta edició en PDF