CITA AMB LES URNES
Internacional 05/10/2018

Les presidencials al Brasil es decideixen a les xarxes

L’ultradretà Jair Bolsonaro es converteix en el candidat favorit gràcies a la seva campanya a internet

Joaquim Piera
3 min
Simpatitzants del candidat d’extrema dreta Jair Bolsonaro participant en una concentració de suport al candidat a São Paulo.

São PauloEl Brasil viu un canvi de paradigma polític. La campanya electoral de les presidencials i les legislatives de diumenge ha posat en evidència, per primer cop, la preeminència d’internet per sobre dels mitjans tradicionals, encapçalats fins ara per la totpoderosa Rede Globo, líder indiscutible de la televisió en obert des de fa dècades.

A finals de juliol el candidat favorit de l’establishment, Geraldo Alckmin, del Partit de la Social Democràcia Brasilera (PSDB), es fregava les mans quan va tancar una aliança amb el Centrão, un conjunt de sis partits que li garantia 23 minuts diaris de propaganda gratuïta a la televisió. La presència a la petita pantalla sempre havia sigut un element clau en els comicis anteriors per obtenir bons resultats electorals. Per això els analistes van augurar un “creixement imparable” d’aquest exgovernador paulista. Però no ha sigut així. A dos dies de les eleccions, és el cinquè en intenció de vot (un 7%).

“El debat polític ha migrat cap a internet, seguint la mateixa tendència que el món de l’entreteniment. La televisió en obert només la segueixen els sectors amb menys ingressos”, explica a l’ARA Rogério Morais Martins, professor a la Panamericana Escola de Arte e Design. “El telèfon mòbil s’ha consolidat com el mitjà més efectiu per difondre continguts polítics, per la immediatesa i la possibilitat d’interacció de les xarxes socials”, remarca l’especialista en comunicació digital, que recorda que el país compta amb més línies de telefonia cel·lular (234,37 milions) que habitants (208,9 milions).

En aquest context, l’èxit del candidat d’extrema dreta Jair Bolsonaro, del Partit Social Liberal (PSL), que es preveu que guanyarà la primera volta de les presidencials, ve del fet d’haver-se convertit en “una celebritat d’internet”, en paraules de Morais Martins. “Crec que darrere seu no hi ha cap estratègia de comunicació digital, perquè actua seguint els paràmetres dels influencers, que tenen impacte en un nínxol determinat de mercat, i on la imatge és més important que la idea”, exposa.

Un exèrcit de milions de bolsominions (com es coneixen els seguidors de Bolsonaro) viuen permanentment mobilitzats a la xarxa. Tretze plataformes digitals -que originàriament es van crear per donar suport a l’ impeachment contra Dilma Rousseff i que ara s’han posicionat al costat d’aquest capità a la reserva- són la punta de l’iceberg de centenars de pàgines i comptes digitals que funcionen com una indústria de fake news : un exemple recent és presentar les aglomeracions multitudinàries per veure els partits del Brasil al Mundial de futbol de Rússia com si fossin concentracions de suport al candidat ultra.

Els electors de Bolsonaro compten amb l’índex més alt d’usuaris a les xarxes socials (un 81%), molt superior al del candidat de la formació de Lula da Silva, Fernando Haddad -del Partit dels Treballadors (PT)-, amb només un 59%. Els seus seguidors són els sectors més baixos de la piràmide social.

A les xarxes l’extrema dreta marca la seva pròpia agenda amb tres pilars: difondre el sentiment anti-PT, molt arrelat entre els sectors més conservadors; desprestigiar la premsa tradicional, i criticar el feminisme i les dones. No és cap casualitat que, adduint motius de salut, després de ser apunyalat el 6 de setembre, Bolsonaro hagi declinat participar en l’últim debat presidencial que ha tingut lloc aquesta matinada.

La resposta més contundent contra Bolsonaro, amb tot, també s’ha gestat a les xarxes amb el moviment #EleNao (ell no), que va portar al carrer milers de dones dissabte passat en les mobilitzacions progressistes, i sense vinculació amb cap partit, més multitudinàries des de la primavera brasilera del juny del 2013. “Ha quedat demostrat que el món digital té ara molt més impacte que qualsevol debat televisiu”, remarca Morais Martins.

Més de 3 milions d’electors de regions pobres queden inhabilitats per votar als comicis

El Brasil fa servir urnes electròniques a les eleccions. Aquest sistema, implantat el 1996 i ara posat en dubte pel candidat ultradretà Jair Bolsonaro, permet fer el recompte en un temps rècord d’un electorat format per 146,8 milions de votants, i garanteix que qualsevol persona pugui exercir el dret de vot encara que sigui en indrets recòndits d’un país continental amb la principal extensió de selva tropical del planeta.

Però la tecnologia també està provocant l’exclusió: uns 3,3 milions d’electors de regions pobres del nord-est brasiler no van fer a temps el registre biomètric, ara necessari per votar en determinats estats. Ara fa quatre anys, Dilma Rousseff, del Partit dels Treballadors, va superar Aécio Neves (PSDB) precisament per 3,5 milions de vots a la segona volta.

El Suprem s’ha mostrat inflexible i la setmana passada, per 7 vots a 2, va confirmar la inhabilitació d’aquests electors. La decisió ha sigut molt criticada pels partits d’esquerres, que consideren que afecta sobretot ciutadans humils que no han tingut accés a la informació per complir amb la formalitat.

stats