Publicitat
Publicitat

RELLEU A PEQUÍN

El nou 'premier' xinès hereta el repte de reforçar l'economia

Li Keqiang promet fomentar la urbanització i atacar la pol·lució

El nou primer ministre xinès, Li Keqiang, va estrenar-se ahir al càrrec amb l'herència d'una economia oscil·lant que podria distreure el seu govern de les promeses de reduir la contaminació i d'utilitzar les ciutats i els pobles com a motors de creixement.

Li és l'últim líder del Partit Comunista confirmat com a membre de primera línia del govern pel Congrés Nacional del Poble, el Parlament controlat pel Partit, que està tancant una transferència de poder que va començar al novembre. Substitueix Wen Jiabao en un càrrec que implica dirigir l'economia i les operacions del govern a través del Consell Estatal.

Dijous, uns obedients 3.000 delegats del Parlament van confirmar el cap del partit, Xi Jinping, com a president per substituir Hu Jintao, i dissabte escolliran els vice primers ministres, els ministres i altres autoritats.

Bona voluntat, entorn difícil

Li, de 57 anys, vol millorar l'economia amb la urbanització. Va doctorar-se en economia a la Universitat de Pequín, amb una tesi sobre la reducció de les diferències entre el món rural i l'urbà. En els mesos que van portar-lo fins al càrrec de primer ministre, va dir que una expansió més ràpida i sòlida de ciutats i pobles seria una prioritat. El primer ministre ja havia dit a delegats del Parlament que absorbir els immigrants rurals a àrees urbanes requeriria més despesa.

"Unir el desenvolupament urbà i rural implica accelerar les millores socials, amb una atenció especial al benestar", va dir Li la setmana passada a l'agència oficial de notícies xinesa, Xinhua. "La feina del govern i les despeses fiscals han de seguir inclinades cap a les necessitats vitals", va dir, citant l'educació, la sanitat pública i l'habitatge com les seves prioritats de despesa.

Però Li hereta una situació econòmica que podria preocupar el seu govern i acabar dissuadint les seves tàctiques polítiques. Els riscos inclouen un mercat immobiliari sobreescalfat que ha desafiat les mesures governamentals destinades a domar l'augment de preus i fer l'habitatge més assequible, així com preocupacions pels deutes contrets per governs locals i uns consumidors cautelosos amb baixos ingressos que segueixen reticents a gastar al nivell que, segons molts economistes, es necessita per a un creixement saludable a llarg termini.

"Crec que hi ha alguns senyals que, primer de tot, reconeixen que això és un nou món, i que l'economia de mercat o la liberalització ha donat grans èxits però també grans febleses", deia a Washington Yukon Huang, un investigador del Carnegie Endowment for International Peace, que estudia l'economia xinesa.

Li i els seus creuen que la Xina "necessita algú que impulsi el creixement els pròxims cinc, deu o quinze anys perquè el país no pot confiar només en les exportacions ni a expandir les inversions perquè sí", deia Huang, antic director del Banc Mundial a la Xina.

L'any passat, l'economia xinesa va créixer un 7,8% en comparació amb l'any anterior, el ritme més lent des del 1999. El mercat immobiliari ha estat el conductor del creixement, però un augment recent en els preus ha encès el nerviosisme sobre una possible bombolla immobiliària. L'1 de març, el Consell Estatal, aleshores sota control de Wen Jiabao, va donar un dels seus últims cops d'efecte al sector i va demanar als governs locals que complissin una antiga norma que establia un impost del 20% del benefici de la venda d'una segona residència.

Un altre prominent economista que prendrà les decisions en el nou govern serà el futur vice primer ministre Wang Yang, un antic secretari del partit a la província de Guangdong, al sud de la Xina, que es presenta com un reformista amb voluntat de desafiar els privilegis atrinxerats.

Lou Jiwei, president i director executiu de la Corporació d'Inversió de la Xina, un fons de riquesa sobirana, té molts números per convertir-se en ministre d'Economia. S'encarregarà de supervisar assumptes espinosos com la modernització del sistema d'impostos i farà front als governs locals endeutats que es queixen d'assumir despeses que no els corresponen.

Canvis amb cautela

Però és probable que es mantingui Zhou Xiaochuan al capdavant del Banc Popular Xinès, i això mostra les preocupacions de la nova direcció. Zhou va abandonar al novembre el Comitè Central del Partit -un consell d'autoritats d'alt nivell- als 65 anys, edat en què s'acostumen a jubilar els funcionaris del seu rang. "Si segueix al capdavant del banc, indicarà que necessiten una mà experimentada per fer front a una possible crisi econòmica", deia Joerg Wuttke, antic president de la Cambra de Comerç de la Unió Europea a la Xina.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF