Portugal apujarà el salari mínim fins als 750 euros en quatre anys

BarcelonaPortugal apujarà el salari mínim dels 600 euros actuals als 750 quan s'acabi la legislatura el 2023. És una de les promeses que el primer ministre, António Costa, ha anunciat aquest dissabte quan ha pres possessió del càrrec davant el president de la república, Marcelo Rebelo de Sousa, que l'ha avisat que el país necessita avançar en les "solucions no resoltes" en el seu primer mandat, però que són "imprescindibles" per a una bona part de la ciutadania.

Costa assumeix un govern en minoria al Parlament i que haurà de negociar cada proposició i llei que vulgui tirar endavant. Els socialistes es van quedar a vuit escons de la majoria absoluta i van rebutjar repetir el govern de coalició amb l'esquerra, tot i que el mateix primer ministre va donar per fet la geringonça 2 la mateixa nit electoral.

No obstant això, Costa ha afirmat en la cerimònia de presa de possessió la voluntat de comptar amb els partits de l'esquerra de la cambra. El govern té el "deure de promoure el diàleg parlamentari i l'estabilitat en aquesta legislatura", ha afirmat.

En la seva intervenció, el dirigent socialista ha dibuixat les línies bàsiques del seu programa, que té com a punt estrella l'augment progressiu del salari mínim depenent, ha dit, "de la dinàmica de l'ocupació i del creixement econòmic". En l'anterior executiu, amb pactes parlamentaris amb els comunistes i el Bloc d'Esquerra, el govern portuguès ja va fer incrementar el salari en un paquet de mesures per restablir drets socials retallats a causa de les retallades draconianes que va imposar la troica a canvi d'un préstec de 78.000 milions d'euros per evitar la fallida econòmica del país. El rescat va suposar que, durant quatre anys, la ciutadania patís directament la debilitat de serveis bàsics com l'educació, la sanitat i les inversions públiques que l'executiu de la geringonça només va recuperar parcialment.

Costa ha anunciat el tancament de la central termoelèctrica de Pego al 2021 i, dos anys més tard, posar fi a la producció de la central de Sines, així com mesures per reduir els efectes del canvi climàtic, facilitar la transició digital i reduir les desigualtats. No obstant això, el govern continuarà amb la mateixa tònica de l'anterior legislatura perquè el primer ministre ha confirmat que l'objectiu és reduir el deute al 100% del PIB i evitar no disparar el dèficit públic, com exigeixen les institucions internacionals. Aquest va ser un dels punts de fricció amb els socis de l'esquerra perquè el creixement econòmic es va fiar només a les inversions privades, que bàsicament se centren en la construcció i el turisme.

El model econòmic de mínima inversió pública està causant un deteriorament dels serveis públics i un augment imparable del preu de l'habitatge, un dels grans problemes amb què es troben els residents a Lisboa i la seva àrea metropolitana, que amb sous congelats des de fa anys han de fer front a lloguers desorbitats per l'arribada en massa d'immobiliàries i fons inversors estrangers que ocupen el mercat.

Per la seva banda, Rebelo de Sousa, membre del PPD (la dreta tradicional portuguesa) ha avisat el primer ministre, de qui va ser professor d'economia a la universitat, que el seu anterior govern va deixar moltes mesures a mig fer i que avui "les expectatives dels portuguesos són més exigents que l'any 2015". En aquest sentit, l'ha advertit que avui el context internacional no li serà tan favorable com fa quatre anys, amb la recuperació econòmica en marxa, mentre que ara l'ombra de la recessió torna a amenaçar l'horitzó i pot frenar els brots verds.