Polèmica a Tel Aviv per un servei públic d'autobusos que funciona en sàbat
La religió jueva prohibeix fer qualsevol activitat en dissabte
JerusalemPer primera vegada des de la fundació de la ciutat fa 110 anys, Tel Aviv disposa d'un servei públic d’autobusos els dissabtes, que és quan se celebra el sàbat, el dia de descans dels jueus durant el qual, segons els preceptes religiosos, no es pot fer cap tipus de treball ni posar en marxa cap màquina. El servei es va estrenar el 23 de novembre i unes deu mil persones el van utilitzar el primer dia, sobretot joves que anaven a bars, discoteques i restaurants de moda del centre de la ciutat. Aquest dissabte els autobusos també circularan.
De fet, l'Ajuntament de Tel Aviv pretén donar servei especialment als joves amb aquest transport públic, cosa que fins ara no havia pogut fer per la pressió del jueus ultraortodoxos, que ja han mostrat el seu rebuig a la circulació dels autobusos. Un rabí ha recordat que una persona pot fer el que vulgui a casa seva, però que Israel és un estat jueu i, per tant, les autoritats "no poden violar" l’statu quo en vigor des del seu establiment el 1948.
A Jerusalem, al bell mig de Mea Shearim, un dels nombrosos barris ultraortodoxos, hi ha la plaça del Shabbat, un espai que recorda a tothom un dels pactes essencials que el poble israelita va fer amb Déu, que dura més de 24 hores cada setmana i que comença amb el so clar d'una sirena uniforme, per distingir-lo de l'irregular que es fa servir per avisar d'un atac. A la pràctica això vol dir que bona part del país s'atura completament des de divendres al vespre fins a dissabte al vespre: no hi ha activitats econòmiques al sector jueu, el transport públic deixa de funcionar –excepte a la ciutat mixta de Haifa, i ara Tel Aviv–, i el trànsit de vehicles particulars es redueix al mínim. No només passa als barris pròpiament religiosos, sinó al conjunt del país. L'observança del sàbat creix d'un any a l'altre a mesura que el país experimenta una clara involució religiosa i nacionalista, dos conceptes que a Israel van sovint de la mà.
Un divendres a la nit unes noies jueves van picar a la porta de casa meva. "Et funciona l'escalfador d'aigua?", van preguntar. Vaig contestar afirmativament i les dues joves van marxar. Acabaven d'instal·lar-se en un pis veí, de lloguer, i vaig arribar a la conclusió que potser l'escalfador de casa seva no els funcionava, així que vaig decidir donar-los un cop de mà. "Voleu que us encengui l'escalfador?", els vaig preguntar. Les dues noies no van respondre, però em van conduir fins on hi havia l'aparell. Vaig prémer un botó i l'escalfador es va posar en marxa. Problema solucionat.
Els 'goi de shabbat'
La meva acció d'encendre l'escalfador divendres a la nit es considera la feina d'un goi de shabbat, és a dir d'un no jueu que ajuda un jueu a fer coses que ell no pot fer durant el sàbat perquè ho té prohibit per la religió, per exemple posar en funcionament aparells elèctrics. Hi ha gois de shabbat arreu. Per exemple, les unitats militars israelianes desplegades al mont Hermon, al Golan ocupat a Síria, tenen els seus propis gois de shabbat. Com que és una zona molt freda, especialment a la nit, els soldats jueus avisen els soldats que no ho són dient-los per exemple: "Està refrescant, oi?". Els soldats no jueus entenen aleshores que han de posar en marxa la calefacció.
L'aturada general del país durant el sàbat costa milers de milions d'euros a l'any, segons diversos estudis publicats, però pocs jueus ho qüestionen. De fet, només se'n queixen grups de jueus laics que estan cansats del que consideren una insuportable opressió religiosa. La majoria de laics, però, ho accepten sense discutir-ho.
A banda del transport públic de les ciutats, els dissabtes també deixen d'operar les principals línies aèries israelianes. La companyia El Al, la més important, no té vols durant el sàbat, i de vegades passa que els vols d'El Al han d'aturar-se a Atenes o en altres aeroports propers divendres al vespre perquè van amb retard i no tenen temps arribar a Tel Aviv abans de l'inici del sàbat. Una part dels seus clients són jueus ultraortodoxos que segueixen estrictament els preceptes religiosos, i que no tenen cap inconvenient en fer escala i esperar a Atenes o on sigui per reprendre el viatge a Tel Aviv un cop hagi acabat el sàbat.
Per la mateixa raó que no pot volar un avió durant el sàbat, tampoc es pot conduir un cotxe. Els rabins interpreten que els dissabtes està prohibit fer qualsevol cosa que generi una espurna, per petita que sigui. Això suposa que tampoc es pot fer servir el telèfon ni l'ordinador, i ni tan sols es pot tallar el paper de vàter. S'ha de tallar abans que comenci el sàbat.
