Un Pla Marshall amb diner rus per reconstruir Ucraïna

BarcelonaUcraïna necessitarà entre 3.000 milions i 5.000 milions d'euros mensuals per començar el seu procés de reconstrucció, segons càlculs tant de la Unió Europea com del Fons Monetari Internacional (FMI), que aquest dimarts han reafirmat el seu compromís amb Kíiv. Ho han fet durant una trobada internacional d'experts celebrada a Berlín, on s'ha discutit la possibilitat d'utilitzar els actius russos congelats per les sancions per finançar la reconstrucció del país.

Tant la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, com el canceller alemany, Olaf Scholz, s'han mostrat favorables a confiscar els actius russos que ja estan congelats, una demanda que també ha fet el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, en una intervenció telemàtica. Von der Leyen ha explicat que s'ha creat un grup de treball conjunt amb estats membres per "crear els marcs legals" per poder fer servir aquests diners per reconstruir Ucraïna, ja que ha avisat que no és una qüestió "trivial" pel que fa a la legislació.

"Estem a l'inici d'una mesura sense precedents", ha dit Scholz. "Això no és una conferència habitual de donants. És una cosa més profunda... un nou Pla Marshall per al segle XXI", ha dit el canceller alemany, comparant el repte actual amb el finançament dels Estats Units per a la reconstrucció d'Europa després de la Segona Guerra Mundial.

El primer ministre ucraïnès, Denís Xmihal, que ha participat en la trobada, ha detallat que la congelació i confiscació d'actius russos suposaria una injecció d'entre 300.000 i 500.000 milions d'euros que "podrien constituir la principal font per finançar la reconstrucció". Ucraïna calcula que reparar els danys causats per la guerra que fa vuit mesos que dura costarà 750.000 milions d'euros, mentre que el Banc Mundial fa l'estimació en 350.000 milions. Xmihal ha posat l'exemple del Canadà, el primer país que ha aprovat una llei que permet confiscar els actius russos subjectes a les sancions i vendre'ls per utilitzar els diners per donar suport a Ucraïna.

Forat pressupostari de 3.000 milions

La directora general de l'FMI, Kristalina Georgieva, ha explicat des de Berlín que l'organisme treballa amb les autoritats ucraïneses per definir les necessitats financeres del país i ha garantit un suport a llarg termini, que ha subratllat que estarà subjecte a la seva supervisió. Ha detallat que el forat pressupostari a les finances ucraïneses és de 3.000 milions d'euros mensuals, que pot arribar als 5.000 milions si els atacs russos s'intensifiquen. Aquesta és la quantitat que caldria assegurar a partir del gener, un terç de la qual aportaria la Unió Europea.

Georgieva també ha explicat que l'FMI està ajudant Kíiv a definir i implementar les polítiques macroeconòmiques necessàries que el país necessitarà per convertir-se en membre de la Unió Europea. A la conferència també hi ha participat el president del Banc Europeu d'Inversions, Werner Hoyer, que ha indicat que cal regularitzar un mecanisme de suport econòmic per a Ucraïna que aporti seguretat jurídica als inversors privats.