"Vaig pensar que era la fi del món"

Txeliàbinsk (Rússia)Eren dos quarts de deu del matí quan una gran ràfega de llum va despertar Artem Korlikhànov. "El raig m'encegava i poc després vaig sentir tres explosions", explicava ahir des del carrer a Txeliàbinsk. "Estava aterrat i no em veia amb cor de sortir del llit, no sabia com reaccionar". Com l'Artem, tota la regió de Txeliàbinsk va sortir ahir al carrer després que un meteorit impactés als Urals russos. L'ona expansiva del bòlit va causar més de 1.200 ferits -quaranta continuaven hospitalitzats ahir a la nit- i va obligar a tancar i evacuar totes les escoles de la zona.

A només 78 km a l'oest d'aquesta ciutat, de més d'un milió d'habitants, les autoritats russes descobrien un cràter d'entre sis i vuit metres de diàmetre al costat del llac de Txebarkul: eren les restes més grans d'un meteorit que va agafar per sorpresa tota la regió i que va causar destrosses en més de 3.000 edificis, a més d'una fàbrica de zinc, que va perdre tota una part de la façana. Les autoritats, però, van assegurar que no hi havia risc per a la salut.

"El primer que em va passar pel cap és que s'havia estavellat un avió o que hi havia hagut un accident espacial", deia encara amb la por al cos el jove Khorlikhànov. Els seus temors eren fonamentats. Des d'aquesta regió russa es veuen sovint els enlairaments del cosmòdrom rus a Baikonur, al Kazahastan. "També em va venir al cap que podia ser un atac estranger, perquè a la meva regió s'hi produeix molt armament", afegia. Coneguda durant la II Guerra Mundial com a Tankograd , Txeliàbinsk és encara la capital d'una regió molt militaritzada.

Soroll de bombes

La Irina Tiuxniakova també va arribar a aquesta primera conclusió quan va sentir que tot tremolava a casa seva, se li obrien les finestres i queien tots els objectes que tenia al seu voltant. "Vaig pensar que era el soroll de bombes i fins i tot que era la fi del món". Immediatament va trucar a la seva mare, que viu a 250 quilòmetres de la ciutat, però les línies no responien.

Tot un barri de la ciutat afectat per l'explosió va quedar-se sense subministraments -ni llum, ni aigua, ni gas- per passar la nit a més de 20 graus sota zero. "No vull ni imaginar-me com és passar una nit amb aquestes temperatures i sense vidres a les finestres", deia amb esglai la Irina, a qui, per sort, el meteorit no havia trencat tots els vidres de casa. Quan finalment es van restablir les línies telefòniques, la Irina va poder parlar amb la seva mare. A més de 250 quilòmetres de distància, a Kurgal, també havia vist l'estela i havia sentit l'explosió.

Ràpidament les xarxes socials russes van emplenar-se de vídeos en què es veia l'entrada del meteorit a l'atmosfera i se sentia l'explosió. Els russos, acostumats a portar càmeres de vigilància al cotxe davant de possibles robatoris o bé per poder denunciar abusos de policies corruptes, van poder gravar amb detall l'impacte.

Una bola de foc de 10 tones

Segons l'agència russa Roscosmos, la bola de foc viatjava a una velocitat de 30 quilòmetres per segon i va deixar una cua de llum blanca que es podia veure a 200 quilòmetres de distància. D'acord amb la informació del ministeri de l'Interior, el meteorit, que pesava unes 10 tones i possiblement estava format per compostos de ferro, va arribar a trencar la barrera del so. Això explicaria les grans explosions que va sentir la població.

I és que, segons l'acadèmia de les ciències de Rússia, el meteorit es va desintegrar menys de 50 quilòmetres abans de tocar la Terra. L'acadèmia va comparar l'energia alliberada en el moment de l'explosió amb la d'una arma atòmica de petit abast. Els efectius que durant tot el dia van treballar sobre el terreny, però, van comprovar que no havien augmentat els nivells de radicació i van fer una crida a la calma.

La vida continua

Les autoritats calculen que el cost dels desperfectes arribarà als 22 milions d'euros. Però ahir alguns graciosos ja intentaven treure profit dels desastre: a les pàgines web de subhastes s'hi podien trobar suposades peces del meteorit per 50 dòlars.

Dimitri Zheglov tenia ahir, però, una altra preocupació. S'afanyava a reparar els vidres de casa seva abans que arribés la nit. "No hi ha cap edifici al barri que no tingui un vidre trencat. Quan acabi d'arreglar les meves finestres, aniré a ajudar els veïns. Aquí fa fred i la vida continua".