PRÒXIM ORIENT

Les penes de mort es disparen a Egipte amb Al-Sissi al poder

Un total de 26 persones han sigut executades a la forca en sis setmanes

Després de cada gran atemptat, el president Abdel Fattah al-Sissi promet a la població més mà dura. Això s’ha traduït en mesures com l’aprovació d’una nova llei antiterrorista més estricta, l’aplicació de l’estat d’emergència o l’inici d’una ofensiva militar al Sinaí. El desembre passat, pocs dies després de la massacre en una mesquita sufí, en la qual van morir més de 300 persones, les autoritats van accelerar l’execució de diversos presos que eren al corredor de la mort. En les sis setmanes següents, un total de 26 persones van morir a la forca, la majoria condemnades en processos per violència política. Un d’ells va ser Lotfi Khalil, un estudiant universitari de 21 anys.

Fins i tot abans de la seva mort, el 2 de gener passat, diverses organitzacions de drets humans van posar en dubte la seva culpabilitat, assenyalant la falta de garanties en el seu judici. La base de les acusacions van ser confessions obtingudes sota tortura, de les quals els processats es van retractar davant el jutge. L’equip d’advocats de la defensa va arribar a proporcionar indicis que l’atemptat el 2015 contra un grup de cadets de l’exèrcit, en el qual van perdre la vida set persones, no el van cometre els sis acusats. Tanmateix, un tribunal de cassació es va negar a revisar la sentència. “En un altre judici, un dels processats va identificar una altra persona com a autora de l’atemptat davant l’estadi de Kafr al-Xeikh”, afirma Ossama Baiumi, un dels advocats del noi, en una conversa telefònica.

Temibles presons secretes

“Al Lotfi el van detenir l’endemà de l’atac. Era innocent. No en tinc cap dubte, perquè ni tan sols tenia interès per la política. Crec que el van arrestar només perquè el van vincular amb el seu cosí, que llavors estava detingut”, apunta el seu pare, Ibrahim Khalil. Durant els 76 dies següents, el noi va ser interrogat i torturat en una de les temibles presons secretes de l’estat, on es cometen les pitjors violacions dels drets humans. “Li van fer de tot: pallisses, descàrregues elèctriques... Ni tan sols vaig poder acomiadar-me d’ell. No ens van avisar de la data en què l’executarien, encara que és el que estipula la llei. A Egipte no hi ha llei”, es lamenta compungit el seu pare.

Per desgràcia, el cas de Khalil no és una excepció. L’augment de les execucions a Egipte ha fet saltar les alarmes de diverses institucions internacionals. “Estem particularment preocupats per un aparent i reiterat patró de penes de mort dictades sobre la base de proves obtingudes mitjançant tortura o maltractaments, sovint durant un període de desaparició forçosa”, afirma un comunicat de l’Alt Comissionat de l’ONU per als Drets Humans.

El mes passat, el Parlament Europeu va instar les autoritats egípcies a aplicar una moratòria a les execucions per “garantir que es respecten els estàndards d’un judici just”.

Tribunals militars

La pena capital ja existia a Egipte durant l’era Mubàrak, però amb prou feines s’aplicava. En canvi, després del cop d’estat militar del 2013, s’han multiplicat tant les condemnes com les execucions, segons denuncien les ONG de drets humans. D’acord amb les estimacions d’Amnistia Internacional, els últims quatre anys i mig s’han dictat 1.400 penes de mort al país àrab, de les quals se n’han consumat més de 120.

“Històricament els tribunals de cassació egipcis actuaven de manera més garantista que els ordinaris, anul·lant moltes condemnes o ordenant repetir els judicis. Però després d’una esmena aprovada aquest any s’ha reduït el nombre de filtres previs a les condemnes fermes”, explica Mohmed Ahmad, un investigador d’Amnistia Internacional. L’any passat, dels 110 veredictes que van revisar els tribunals de cassació, només 53 van ser revocats. Dels 57 restants, 22 els havien dictat tribunals militars i 35 tribunals civils.

Amnistia ha demanat a les autoritats egípcies diverses vegades que posin fi a la pràctica de processar civils en tribunals militars, tal com li va passar a Khalil.

Segons Ahmad, els judicis castrenses són “injustos per definició” perquè ni els jutges ni els fiscals tenen la formació adequada per oferir unes garanties mínimes. Actualment, més de 30 reus són al corredor de la mort i podrien ser ajusticiats en qualsevol moment, inclosos diversos sentenciats en tribunals militars.

Fa poc 13 ONGs de drets humans egípcies van signar un comunicat conjunt en què demanaven una moratòria en l’aplicació de la pena de mort, prèvia a la seva futura abolició. En l’actual legislació egípcia, hi ha més de cent crims que poden ser castigats amb la pena de mort, una xifra considerada excessiva per alguns juristes. Entre aquests delictes, a banda de l’assassinat, hi ha càrrecs vagues com “danyar la seguretat nacional”, i d’altres relatius al tràfic de drogues.

Música i regals per atreure els electors a votar en les presidencials

Grups de joves organitzats que entonaven cançons a favor del president egipci Abdel Fattah al-Sissi i tendes de campanya on es distribuïen regals als electors que anaven a votar. Això és el que els votants es van trobar ahir a les portes dels col·legis electorals del Caire, la capital egípcia, en la primera jornada dels comicis presidencials, que van començar ahir i s’acabaran demà. En total, els electors tindran tres dies per anar a votar, malgrat que a les eleccions només s’hi presenten dos aspirants: el mateix mariscal Al-Sissi -que ja es dona per fet que serà el guanyador- i Mussa Mustafà Mussa, que tothom considera un candidat titella. Fins abans de concórrer a les eleccions, Mussa havia donat suport a la reelecció d’Al-Sissi. De fet, durant la campanya electoral no el va criticar en cap moment, ni va distribuir cartells de la seva pròpia candidatura.

Ahir en un col·legi electoral proper a la seu de l’Autoritat Nacional Electoral al Caire un jove donava targetes de descompte del 10% per a la coneguda perruqueria egípcia Al Saguir a qui anés a votar. El parc d’atraccions Dream Park també feia descomptes del 50% a qui acudís a les urnes. L’Autoritat Nacional Electoral va afirmar ahir que la participació en els comicis estava sent molt alta.

EDICIÓ PAPER 30/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF