El Parlament portuguès rebutja el pressupost socialista i aboca el país a eleccions anticipades

Els comunistes i el Bloc d'Esquerra abandonen el PS sis anys després de l'acord que van tombar els conservadors

4 min
El primer ministre portuguès, António Costa

BarcelonaNo hi ha hagut sorpresa a Portugal. El Parlament ha tombat aquest dimecres la proposta de pressupostos presentada pel Partit Socialista (PS), que governa en minoria i que no ha sigut capaç de convèncer els seus aliats de l'esquerra per evitar un fracàs que empeny el país cap a unes eleccions anticipades, dos anys abans del previst. Malgrat les crides a canviar les postures contràries del Bloc d'Esquerra (BE) i el Partit Comunista (PCP) anunciades els dies abans, la majoria dels diputats han rebutjat el projecte de llei, que ha rebut 108 vots a favor (dels socialistes), cinc abstencions (l'animalista PAN i dues diputades no adscrites) i 117 vots en contra. No hi ha hagut "cop de volant" ni "màgia negra" –conceptes utilitzats a la premsa portuguesa en referència a les expressions dels líders polítics els últims dies– capaç de salvar els comptes. El resultat de la votació és històric: és la primera vegada que no prospera un pressupost presentat per un govern elegit a les urnes.

L'executiu socialista ha fet èmfasi en la millora de la situació del país des de l'acord que el 2015 va tombar el govern conservador de Pedro Passos Coelho. El ministre de Finances, João Leão, ha recordat que la taxa d'atur fa sis anys era del 13% i que s'ha reduït al 6%. "De pressupost a pressupost hem conquistat la confiança dels portuguesos", ha dit el ministre, que a primera hora del matí encara conservava l'"esperança" i considerava prioritari "arribar a un consens per a l'equilibri del país".

Però no hi ha hagut gir de guió. Els comunistes, que reclamaven mesures socials més agosarades especialment pel que fa a l'augment dels salaris, han justificat que no podien deixar el país "a la seva sort", mentre que el Bloc d'Esquerra ha sentenciat que "la geringonça –nom amb el qual es va batejar l'acord de socialistes, BE i PCP el 2015– ha mort per l'obsessió [del PS] per la majoria absoluta". La líder del BE, Catarina Martins, es referia així a la decisió dels socialistes d'anar per lliure després de les eleccions del 2019, quan malgrat quedar-se a vuit escons de la majoria absoluta, van optar per buscar acords puntuals en comptes de signar un acord de governabilitat amb els dos partits d'esquerra, com havien fet quatre anys abans després de tombar l'executiu conservador de Pedro Passos Coelho.

"Consciència tranquil·la"

"El govern surt d'aquesta votació amb la consciència tranquil·la i el cap dret", ha assegurat el primer ministre, António Costa, en la seva última intervenció a la cambra baixa, on ha reiterat l'esforç que ha fet per arribar a un acord. "He fet tot el que estava al meu abast per assegurar la viabilitat d'aquest pressupost, sense acceptar el que no considero que el país pogués suportar", ha afegit. Després de la derrota, ha insistit que el govern no dimitirà i garantirà l'estabilitat del país.

El debat parlamentari ha servit per començar a repartir culpes i responsabilitats pel fracàs. Costa ha criticat al BE que hagi justificat el seu rebuig a moltes qüestions que "no tenen res a veure amb el pressupost", com ara la sostenibilitat de les pensions. El primer ministre ha subratllat que no era necessari que els partits d'esquerra votessin a favor del projecte: "N'hi ha prou que l'esquerra a l'esquerra del PS no sumi els seus vots als de la dreta". El Bloc d'Esquerra i el Partit Comunista, però, han optat per marcar perfil i reivindicar les seves prioritats per enviar el missatge al seu electorat que no estan supeditats als socialistes.

Ara els pròxims passos són en mans del president del país, Marcelo Rebelo de Sousa, que té la potestat de dissoldre el Parlament i convocar eleccions. El cap d'estat va deixar clar dilluns que l'única alternativa a un rebuig del pressupost és l'avançament electoral. Costa havia suggerit una tercera opció, la de seguir governant utilitzant la via legal per aquests casos. No es tracta d'una pròrroga dels comptes, sinó que permet utilitzar cada mes una dotzena part del pressupost executat del 2021 mentre no n'hi hagi un de nou. Això, en el primer any de recuperació postpandèmica no era viable, ja que suposaria no poder fer servir els fons del pla de recuperació europeu.

Crisi de lideratge a la dreta

El primer ministre ha dit que percebia "l'alegria de la dreta amb la inesperada interrupció de la situació política que es va iniciar el 2015", i ha fet una crida a aconseguir "una majoria reforçada i estable" de cara a les pròximes eleccions.

Els comicis, que podrien celebrar-se a finals de gener o principis de febrer, arriben en un moment delicat per al principal partit de l'oposició, el Partit Social Demòcrata (PSD), de centredreta, que està immers en una crisi interna de lideratge. L'actual president de la formació, Rui Rio, s'enfrontarà a l'eurodiputat Paulo Rangel en unes primàries el 4 de desembre. La decisió s'haurà de ratificar, al gener, en un congrés del partit, un calendari que dificulta les coses per al PSD si les eleccions es convoquen per a principis d'any. Rio, per si de cas, ha utilitzat el faristol del Parlament per intentar convèncer els seus, i ha subratllat la disponibilitat de la principal formació opositora de governar: "La geringonça s'enterrarà avui".

stats