Internacional 01/03/2021

Pares nord-americans es rebel·len contra el tancament de les escoles, que fa un any que dura

Algunes famílies es plantegen traslladar-se a estats republicans, on l'educació és presencial, o matricular els fills a la privada

Dana Goldstein / The New York Times
3 min
Una escola de Nova York amb els pupitres separats per mantenir la distància de seguretat entre els alumnes, l'estiu passat

FiladèlfiaAquené Tyler, mare i perruquera del districte de North Philadelphia, fa anys que està decebuda amb les escoles públiques del barri perquè hi havia pocs llibres i ordinadors. Ara el seu fill de 9 anys i la seva filla de 13 fan classe a distància des de fa gairebé un any, malgrat que altres nens amb mascaretes omplen les escoles privades locals. Els fills de Tyler estan sols i la Mya, que fa vuitè, sembla deprimida i atabalada per les feines de classe. Ha començat a fer sessions a distància amb un terapeuta. 

Arran d’això, Tyler s’està plantejant un canvi radical: anar-se'n amb la família a Florida, on el govern local, controlat pel Partit Republicà, ha ordenat a tots els districtes escolars que ofereixin classes presencials cinc dies a la setmana. “A tot arreu, els nens tenen més oportunitats que a Filadèlfia. És una bufetada a la cara constant”, lamenta.

Després d’un any de pandèmia, menys de la meitat dels alumnes dels Estats Units van a escoles públiques amb horaris tradicionals de jornada completa i molts pares s'hi comencen a rebel·lar, frustrats amb el ritme de la reobertura i determinats a resoldre la situació pel seu compte. La zona de Filadèlfia s’ha convertit en el focus d’aquest activisme.

Renunciar a la pública

Alguns pares ja han tret els fills de l’educació pública, perquè no es volen limitar a esperar més. A l’octubre les matriculacions a l’escola pública a Pennsilvània havien caigut un 6,9% als comtats més poblats de l’estat, un descens de més de 50.000 infants. Tot i així, per a alguns pares de la regió de Filadèlfia la perspectiva d’abandonar la pública és profundament dolorosa i els obliga a replantejar-se els valors.

“Creiem en el valor de l’educació pública. O hi crèiem”, diu Chad Williams, pare de quatre fills que viu a la perifèria de la ciutat. Frustrat quan després del llarg tancament escolar al seu districte la reobertura va ser només parcial per a la majoria dels alumnes de secundària, ell i la seva dona, tots dos advocats, van apuntar el seu fill d’onzè curs (l’equivalent a primer de batxillerat) a una escola privada i eduquen a casa els altres fills de 12 i 14 anys. Williams dona suport a Open PA Schools, un grup que va presentar una demanda contra l’estat i diversos districtes argumentant que allargar tant l’educació virtual violava la llei de Pennsilvània. El cas encara no s’ha resolt.

Grups republicans confien que els pares molestos es converteixin en potencials nous votants del partit conservador a les eleccions de mitjà mandat del 2022 i ja han penjat cartells a Pennsilvània i altres estats clau culpant els demòcrates de la situació.

Diferències socials

Alguns pares activistes han començat a plantar cara als sindicats de mestres. Per exemple, Clarice Schillinger ha posat en marxa un comitè d’acció política per donar suport als candidats als consells escolars que defensen l’educació presencial cinc dies a la setmana. La seva entitat treballa amb pares del districte escolar de Norristown Area, al nord-oest de Filadèlfia, on l’educació s’està fent del tot a distància. El 22 de febrer el consell escolar va decidir ajornar fins al 5 d’abril l'inici de la transició cap a un ensenyament híbrid. Aquest districte, de població majoritàriament negra i hispana, ha tingut unes taxes de coronavirus més altes que les de les zones més riques, un factor que tant el president del consell escolar com el del sindicat de mestres van esmentar a l’hora de justificar l’allargament del tancament.

Tot i així, aproximadament la meitat dels pares del districte volen l'educació presencial per als seus fills. És el cas de Lisa Engleman, una mestressa de casa que va decidir enviar el seu fill Mason, que fa l’últim curs de secundària, a viure amb l’àvia en un poble a prop i amb rendes més altes, on pot fer classes presencials. “Tenim la sensació que el districte s’està aprofitant del nostre desavantatge. No només som una escola de minories, sinó que també tenim problemes econòmics i financers”, diu Engleman. Priscilla Lo, publicista de Filadèlfia i mare d'un nen d'onze anys, reflexiona: "Els nens rics poden anar a l’escola però els pobres no. Això és just?"

Copyright The New York Times

stats