Els paquets bomba contra Clinton i Obama van sortir d'una oficina de Florida
L'FBI afirma que en el remitent dels sobres interceptats hi apareix el nom d'una senadora demòcrata
BarcelonaLes autoritats nord-americanes que investiguen els paquets bomba enviats a dirigents i simpatitzants del Partit Demòcrata se centren en una oficina de correus de l'estat de Florida, d'on es creu que haurien sortit els 10 paquets que van rebre Barack Obama, Hillary Clinton i Robert De Niro, entre d'altres.
Segons el canal CBS, a hores d'ara les autoritats investiguen les pistes que condueixen fins a la petita localitat d'Opa-locka, al sud de Florida, com el punt on es van franquejar els enviaments. Tots els paquets contenen una càrrega i un dispositiu similar al d'explosius actius i també tenen en comú el nom de la senadora demòcrata per Florida Debbie Wasserman Schultz al remitent.
Des de dilluns ja són 10 els paquets bomba enviats a personalitats demòcrates del país, amb tres nous artefactes dirigits ahir dijous a l'exvicepresident Joe Biden i l'actor Robert De Niro. Les autoritats ja tracten els enviaments de "terrorisme", a poques setmanes de les eleccions de mitja la legislatura.
Les autoritats ara intenten determinar si els dispositius estaven dissenyats amb la intenció d'explotar o si simplement van ser enviats per espantar.
En un comunicat, l'FBI va informar que els paquets tenien les mateixes característiques: tots van ser enviats en sobres de paper Manila forrats amb plàstic de bombolles i, per fora, hi havia unes etiquetes impreses on figuraven les adreces i el nom de la remitent.
El fet que tots els destinataris fossin membres del Partit Demòcrata o persones contràries al president Donald Trump apunta a una possible motivació política, tot i que encara se'n desconeix l'autoria i la motivació.
Aquests successos es produeixen quan tot just queden dues setmanes per a la celebració d'eleccions legislatives al país, el 6 de novembre, i amb un Donald Trump ocupat en la campanya que no ha dubtat a responsabilitzar els mitjans de comunicació, a qui va demanar un canvi de comportament per evitar notícies falses i dividir la societat nord-americana.
