Onze morts en la pitjor onada d’atemptats a Israel en 16 anys
El país està en estat d’alerta i desplegarà 1.000 soldats més a tot el territori després de patir tres atacs en una setmana
JerusalemQuatre morts en un atemptat a Beerxeba, al sud d’Israel, el 22 de març. Dos agents de policia assassinats a Hadera, al nord, el dia 27. I cinc morts més, la nit del dimarts passat, a Bnei Brak, una ciutat de majoria ultraortodoxa pròxima a Tel Aviv. Onze morts en set dies. És la setmana més sanguinolenta per a Israel des del 2006, en plena Segona Intifada, quan un atemptat bomba va llevar la vida a onze persones en un restaurant de la capital. "Israel s’enfronta a una onada de terrorisme àrab assassí", va dir el primer ministre Naftali Bennett, que va afegir que les forces de seguretat combatran el terrorisme "amb persistència, diligència i mà de ferro". També va demanar que els ciutadans estiguin "alerta i preparats" i que, si tenen llicència d’armes, la portin sempre a sobre. "No ens mouran d'aquí. Prevaldrem", va concloure.
Immediatament després de l’atac, el govern israelià va incrementar dràsticament la presència policial i militar a les principals ciutats del país, així com a la Palestina ocupada. El ministre de Defensa, Benny Gantz, ha anunciat el desplegament de 1.000 soldats més a tot el territori i ha informat que, en els últims dies, dos nous batallons s’han traslladat a la frontera amb Gaza i dotze a Cisjordània. La policia, per la seva banda, ha demanat una partida especial al govern per poder reclutar 4.000 nous efectius. "Si és necessari, reclutarem milers de reservistes que inundaran els carrers i operaran allà on calgui", ha declarat Gantz.
Des que es va produir el primer atemptat, Israel ha detingut una dotzena de persones presumptament vinculades a Estat Islàmic i també ha portat a terme 200 investigacions i arrestos preventius. Paral·lelament, l’exèrcit israelià ha pres represàlies contra l’entorn dels terroristes, detenint familiars i suposats còmplices i, aquest mateix dimecres, prenent mides de la casa de l’assaltant de Bnei Brak, amb l’objectiu de demolir-la. La forta presència policial en punts com Jerusalem o Cisjordània ha desencadenat diversos incidents. Aquest dimecres dos àrabs de Jerusalem Est han resultat ferits de bala per la policia després de fugir i encarar-se amb uns agents que els han intentat identificar. També s'han produït altercats als territoris ocupats.
Desenes de persones, especialment jueus ultraortodoxos, es van congregar dimarts al vespre al lloc de l’atemptat cridant "Mort als àrabs" i "Venjança". Les represàlies es van viure ahir en forma de cotxes palestins cremats i també amb l’acomiadament de desenes de treballadors àrabs per part dels seus ocupadors israelians. El terrorista de Bnei Brak, originari de Cisjordània, treballava il·legalment en la construcció d’un edifici a la ciutat.
Tensió pocs dies abans del Ramadà
L’actual onada d’atemptats es produeix en els dies previs al mes sagrat del Ramadà, que coincidirà amb la celebració de la Pasqua jueva i la Setmana Santa cristiana. S’espera que acudeixin a Jerusalem centenars de fidels de les tres religions i, per aquest motiu, el rei Abdal·lah II de Jordània s’ha reunit els últims dies amb el president de l’Autoritat Nacional Palestina (ANP), Mahmud Abbas, i amb el president d’Israel, Isaac Herzog. El monarca, a qui pertoca la custòdia dels llocs sants musulmans de Jerusalem, ha demanat que es respecti la llibertat de culte a l’Esplanada de les Mesquites i ha fet una crida a "mantenir la calma". Tant Abbas com Abdal·lah II van condemnar públicament els atacs.
Amb tot, l’actual clima de tensió a Terra Santa no és nou. De fet, no ha deixat de créixer des del conflicte de Gaza, el maig del 2021, que va deixar més d’una desena de morts al bàndol israelià i 256 al palestí. Des de llavors, dotze israelians han perdut la vida en atemptats –onze aquesta setmana passada i un al novembre– i almenys 67 palestins han mort a Gaza i Cisjordània en diversos incidents amb la policia, l’exèrcit o els colons israelians. Al mateix temps, la contínua construcció d’assentaments en zones ocupades i la presència de jueus pregant a l’Esplanada de les Mesquites han fet créixer la indignació dels àrabs.
