L'onada blava no desborda el mur de Trump: quatre claus de les eleccions als EUA

Les dones d'àrees metropolitanes fan créixer els demòcrates, mentre que el vot rural és fidel al president

El plebiscit a Donald Trump i el seu discurs xenòfob amb aires d'extrema dreta ha deixat un resultat agredolç i en bona part decebedor. Malgrat els guanys dels demòcrates, que han revertit la tendència del 2016 en part del territori i han recuperat la majoria a la Cambra de Representants, la veritat és que quan Trump deia al seu Twitter que les eleccions han sigut un "gran èxit" per als republicans tenia part de raó.

L'onada blava dels demòcrates ha recuperat la Cambra de Representants, però no ha aconseguit evitar que els republicans surtin reforçats al Senat, on fins i tot han augmentat la majoria, i que guanyin en eleccions a governador d'estats clau com Florida amb candidats totalment alineats amb el discurs més dur de Trump. "La mobilització republicana ha sigut més gran fins i tot que la demòcrata" i "Trump té raó quan diu que ha guanyat", admet l'especialista en els EUA del Real Instituto Elcano, Carlota García.

La participació en aquestes eleccions ha sigut rècord: més de 113 milions de nord-americans van anar a votar, quan habitualment aquest tipus de comicis no arriben als 100 milions. Però el repartiment del vot mostra un país cada cop més dividit i polaritzat, on els demòcrates segueixen guanyant a la costa i les zones urbanes, mentre el discurs de Trump agafa cada cop més força a l'Amèrica rural.

Un nou "any de les dones"

Les dones han sortit massivament a votar aquest dimarts (han sigut el 52% dels votants) i ho han fet majoritàriament pels demòcrates (el 59%). Una mobilització femenina que ha sigut clau en la resistència anti-Trump i que ha retornat la Cambra de Representants als demòcrates, amb més candidates femenines que mai.

Per primer cop en la història el Congrés tindrà més de 100 representants dones, per sobre del rècord anterior, del 1992, quan la victòria de Bill Clinton va anar acompanyada d'una onada de candidatures femenines esperonades llavors pel nomenament del jutge Clarence Thomas al Tribunal Suprem malgrat les acusacions d'Anita Hill d'abús sexual.

Aquest any, el moviment #MeToo i la gran Marxa de les Dones –que es va celebrar l'endemà de la presa de possessió de Trump, per liderar la resistència a un president obertament masclista–, a part de la indignació pel cas de Brett Kavanaugh –el candidat de Trump nomenat també pel Senat malgrat les denúncies d'abús sexual–, han esperonat les dones a votar i a presentar més candidatures que mai.

Si el 1992 es va definir com "l'any de les dones" en la política dels EUA, aquest 2018 no ho és pas menys. "Jo no diria que és l'any de les dones, sinó que som més aviat en la dècada de les dones, quan més dones que mai han emprès la carrera política als EUA", apunta Cristina Crespo, analista de l'Institut Franklin de la Universitat d'Alcalá.

Els republicans marxen dels barris residencials a la zona rural

Les dones que han votat massivament contra Trump són sobretot les de les zones residencials metropolitanes, el que als Estats Units anomenen 'suburbs' però que són barris benestants, un feu tradicionalment republicà que el 2016 encara es va decantar per Trump davant de Hillary Clinton.

Els demòcrates han aconseguit arrabassar-los ara moltes d'aquestes zones i s'emporten victòries significatives (tant al Senat com a governadors) a Michigan, Wisconsin i Pennsilvània, els tres estats que van ser claus en favor de Donald Trump a les presidencials del 2016.

El discurs de Trump, que ja gairebé no té contestació dins del Partit Republicà, ha perdut sobretot a les zones residencials metropolitanes, on viu gent ben formada i amb bons ingressos i amb una ideologia més moderada, però es fa fort a les zones rurals més conservadores. En paraules de l'excongressista republicà Tom Davis, la base de votants republicana "ha passat del club de camp al camp". 

"Trump ha passat tota la campanya esperonant aquesta base de votants" amb un discurs antiimmigració clarament agressiu, que criminalitzava la caravana de migrants de l'Amèrica Central que s'acosta als Estats Units, "i sembla que li ha funcionat", admet Crespo. "El que ha guanyat clarament és el descontentament, el vot emprenyat d'una banda i de l'altra, perquè els que han sortit a votar pels demòcrates són també els que estan emprenyats amb Trump" i no pas els que defensen el discurs moderat, afegeix l'analista.

Crespo subratlla també l'enorme "polarització social" que reflecteixen aquestes eleccions, que han marcat moltes fites històriques en el bàndol demòcrata: han sigut escollides les dues primeres dones natives americanes al Congrés, una de les quals lesbiana, a més de la primera congressista musulmana, la primera d'origen somali o el primer governador obertament gai. "Però són tots candidats demòcrates, quan el Partit Republicà és cada cop més conservador i el Tribunal Suprem és també més conservador, de manera que les polítiques del país no van en aquesta direcció", apunta. 

L'agenda de Trump es complicarà

Amb tot, la notícia positiva per als demòcrates és clarament el seu control renovat a la Cambra de Representants, que els permetrà exercir de nou de contrapès de les decisions de la Casa Blanca. L'agenda política de Trump es complica per als pròxims dos anys, tot i que un 'impeachment' o procés de destitució del president està pràcticament descartat, ja que la majoria republicana al Senat ho impediria.

La cambra baixa "serà el nou focus de la batalla política i podem esperar una llarga llista de comissions d'investigació sobre les finances del president, els membres del seu gabinet o les seves relacions amb Rússia o l'Aràbia Saudita, llargues hores de compareixences que buscaran minar la imatge de l'administració Trump" abans de les eleccions presidencials del 2020, tal com destaca Daniel Ureña, president de l'Hispanic Council.

En aquest nou context polític, la líder de la majoria a la cambra baixa, la demòcrata Nancy Pelosi, "serà la cara més visible de l'oposició a Trump" a partir d'ara, diu Ureña. Però això no vol dir pas que sigui la pròxima candidata demòcrata a la presidència.

Què pot passar el 2020?

Una altra lectura dels resultats d'aquestes eleccions és en clau de candidatures a les presidencials del 2020, en què el Partit Demòcrata ha vist despuntar nous lideratges. Tot i haver perdut contra el senador republicà Ted Cruz, el carismàtic candidat demòcrata a Texas Beto O'Rourke s'ha erigit com una de les promeses del partit, que ha quedat a només dos punts de diferència amb Cruz en un estat tradicionalment republicà.

"El Partit Demòcrata està il·lusionat amb O'Rourke i també amb Andrew Gillum, el candidat afroamericà a governador de Florida que ha perdut també per poc marge contra el republicà Ron DeSantis, assegura Crespo. L'analista apunta també a Stacey Abrams, la candidata demòcrata a governadora de Geòrgia, també afroamericana i amb un discurs potent d'esperança que recorda el de Barack Obama.

A l'altre bàndol, Trump té cada cop menys contrapesos dins del Partit Republicà i podrà presentar-se a la reelecció sense haver de moderar gens el discurs. Ha quedat clar que la immigració mobilitza la seva base de votants, mentre que els demòcrates han apostat més per fer del sistema sanitari el tema central de campanya, tenint en compte que la bona marxa de l'economia afavoreix el president.

"Els demòcrates s'han centrat molt en el tema sanitari, però no han elaborat un discurs sobre el que volen com a país, mentre que Trump té una narrativa molt clara", destaca Carolina García. Les dues analistes, però, descarten Alexandria Ocasio-Cortez, la congressista més jove de la història, amb un discurs radical progressista que té poques possibilitats d'arrossegar tot el país.

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF