L'ofensiva sobre Trípoli deixa almenys 174 morts i més de 18.000 desplaçats

El mariscal Haftar amenaça la capital des de fa 12 dies. L'ONU demana als estats ajuda humanitària

El nombre de víctimes mortals per l'escalada de violència a la perifèria de Trípoli, la capital de Líbia, arriba ja a 174, entre les quals hi ha 14 civils. La xifra de ferits és de 758 i els desplaçats superen ja els 18.000, segons ha informat l'Organització Mundial de la Salut (OMS) aquest dimarts en una roda de premsa a Ginebra. Els combats van començar el passat 4 d'abril, quan el mariscal Khalifa Haftar, que es disputa el poder amb el govern de Trípoli, internacionalment reconegut, va ordenar la conquesta de la capital.

L'agència de les Nacions Unides tem que les hostilitats impedeixin el trasllat de subministraments sanitaris des del port de Trípoli als hospitals de la capital líbia, ha explicat el portaveu de l'OMS Tarik Jasarevic. L'organització demana als estats 40 milions de dòlars per finançar els serveis d'emergència de la zona, a la qual ha enviat medicaments, equip mèdic i especialistes per assistir en els hospitals. 

Almenys dos dels civils morts eren metges, i moltes ambulàncies han sofert danys durant les tasques d'atenció a les víctimes. L'OMS ha demanat a les dues parts del conflicte que actuïn amb contenció per protegir el personal sanitari.

Una lluita per liderar el país

El primer ministre del govern de Trípoli, Faiez al-Sarraj, ha afirmat en una entrevista al 'Corriere della Sera' que l'atac contra la capital podria provocar que 800.000 libis surtin del país en direcció a Europa. Insta especialment el govern francès, que dona suport a Haftar, a intervenir per aturar l'ofensiva.

L’espectre de la guerra civil torna a Líbia

"Crec que França té un paper important per la relació especial que té amb Haftar; tant, que podria aturar l'atac contra Trípoli", ha dit Al-Sarraj. 

Líbia és un estat fallit amb dos governs que es disputen el poder. El govern de Trípoli, encapçalat per Al-Sarraj, reconegut per l'ONU i de caràcter islamista, controla l'oest del país. A l'altra banda, el govern de Tobruk, liderat pel mariscal Khalifa Haftar i menys partidari de barrejar la religió amb la política, domina la regió de Cirenaica, a l'est.

La segona guerra civil a Líbia va esclatar el 2014, quan diverses faccions no van acceptar el resultat de les eleccions que havien de decidir el successor del dictador Muammar al-Gaddafi, derrocat després de la intervenció de l'OTAN sobre la revolta popular que va escalar el 2011 en el marc de l'onada revolucionària que va recórrer la regió. Els combats esporàdics entre milícies lleials a els dos governs són constants i les negociacions de pau impulsades per l'ONU fracassen.

EDICIÓ PAPER 14/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF