Pròxim Orient

Nova onada d'explosions al Líban: almenys 20 morts i 450 ferits per la detonació de 'walkie-talkies'

Israel avisa que estan entrant en una "nova fase" de la guerra i que el "centre de gravetat" es mou cap al Líban

Una ambulància transporta ferits en la segona onada d'explosions de dispositius electrònics al Líban.
18/09/2024
5 min

BeirutL'endemà de l'atac massiu al Líban que va fer detonar milers de dispositius buscapersones utilitzats per membres de Hezbollah, aquest dimecres a la tarda, s'han registrat noves explosions en diversos llocs del país. Amb la commoció i la por encara latents entre els libanesos, una nova onada de detonacions ha sacsejat els suburbis de Beirut, l'est i el sud del Líban. Aquesta vegada, milers de walkie-talkies i altres dispositius electrònics han esclatat simultàniament en habitatges i llocs públics i han provocat almenys 20 morts i més de 450 ferits, que han tornat a col·lapsar els hospitals de tot el país. Segons la cadena Al-Jazeera, també han explotat ràdios, telèfons mòbils, intèrfons i fins i tot plaques solars.

Tot i que tot apunta a Israel, fins ara el govern de Benjamin Netanyahu no se n'ha fet responsable. Però el ministre de Defensa, Yoav Gallant, ha assegurat aquest dimecres a la tarda que el país es dirigeix cap a una "nova fase" de la guerra i que el "centre de gravetat" s'està movent cap a la frontera amb el Líban.

Fa setmanes que Tel-Aviv avisa que està preparat per a una guerra total amb Hezbollah, i les declaracions després d'aquestes dues onades d'explosions suposen un nou avís del que podria ser una escalada definitiva en aquesta zona. "Tenim moltes capacitats que encara no hem activat", ha afirmat Gallant, que ha afegit que "les dues properes fases ja estan preparades" i ha advertit que "a cada fase el preu per a Hezbollah hauria de ser alt".

Caos als hospitals

Aquest dimecres al matí, els carrers de Beirut estaven buits, sota un intens desplegament militar. El ministeri d'Educació ha ordenat el tancament de tots els centres educatius, tant escoles com universitats públiques i privades, en senyal de protesta per la “massacre sense precedents contra el poble libanès”, en paraules del ministre Abbas Halabi.

El silenci als carrers contrasta amb el caos als hospitals, desbordats per la gran quantitat de ferits a causa de les explosions de milers de dispositius en menys de 24 hores. Els serveis de salut del Líban, ja limitats, no poden fer front a la situació. Aquest dimarts, països com l'Iran i l'Iraq van enviar subministraments mèdics i personal per reforçar l'atenció als hospitals de la capital.

Les explosions de buscapersones d'ahir van provocar almenys 12 morts i van deixar 2.800 ferits, als quals se sumen els més de 450 que han quedat ferits amb les detonacions d'avui. Almenys una de les explosions d'aquest dimecres ha tingut lloc a prop d'un funeral organitzat per Hezbollah pels assassinats el dia anterior.

Funeral d'un combatent de Hezbollah mort en la primera onada d'explosions de dispositius electrònics al Líban.

Tot i que la majoria de les víctimes són combatents del moviment libanès proiranià, també hi ha metges i socorristes que, malgrat que pertanyen a organitzacions afiliades a Hezbollah, són civils. La Defensa Civil del Líban ha informat que ha extingit almenys 60 incendis al sud del país, que s'han produït en cases, negocis i vehicles "com a resultat de les explosions d'aparells inalàmbrics".

En una roda de premsa, el ministre de Salut, Firas Abiad, ha ofert una descripció esgarrifosa de les escenes als hospitals. Ha relatat que nombrosos pacients han patit amputacions de mans i alguns la pèrdua d'un ull, víctimes de les explosions devastadores dels dispositius.

Operació anticipada

A falta dels resultats de la investigació oficial, encara en curs, mitjans libanesos han especulat amb teories que apunten als serveis secrets israelians com a responsables de l'operació de sabotatge més gran a la xarxa de comunicacions i seguretat de Hezbollah. Alguns mitjans, que citen funcionaris nord-americans, han assenyalat que Israel va haver d'anticipar-se i dur a terme l'operació aquest dimarts, per por que Hezbollah ho descobrís.

L'agència Reuters ha detallat, citant una font de seguretat libanesa, que el Mossad va col·locar una petita quantitat d'explosius a l'interior de 5.000 localitzadors de fabricació taiwanesa, que havia encarregat la milícia xiïta libanesa mesos abans. “El Mossad va injectar una placa a l'interior del dispositiu que té material explosiu que rep un codi. És molt difícil detectar-ho. Fins i tot amb qualsevol dispositiu o escàner”, ha indicat la font. Les ràdios que han explotat l'endemà les va comprar Hezbollah fa cinc mesos, més o menys en el mateix moment en què va adquirir els buscapersones, segons ha dit una font de seguretat a Reuters.

La seguretat de les seves xarxes de comunicació s'ha convertit en una gran preocupació per a la milícia xiïta libanesa, particularment després de la pèrdua de nombrosos membres i líders, inclòs Fuad Shukr, mà dreta del líder de la milícia, Hassan Nasrallah, que suposadament va rebre una trucada telefònica que va provocar l'explosió que va posar fi a la seva vida el 31 de juliol als suburbis de Beirut. És per això que els membres de Hezbollah van deixar de fer servir els telèfons mòbils i els van canviar per dispositius que en teoria són més segurs. Tot i això, totes les mesures de seguretat del grup xiïta libanès han fracassat després d'aquest ciberatac massiu.

Perquè Israel pogués incorporar un detonador explosiu al nou lot de buscapersones, probablement hauria necessitat tenir accés a la cadena de subministrament d'aquests dispositius. "La intel·ligència israeliana s'ha infiltrat en el procés de producció, i ha afegit un component explosiu i un mecanisme d'activació remota als cercapersones sense aixecar sospites", assegura a l'ARA l'expert militar Elijah Magnier. “Aquest incident indica una violació important dels protocols de seguretat de Hezbollah, i deixa el partit totalment exposat”, insisteix.

Les explosions simultànies de dispositius pertanyents a membres de Hezbollah en diverses regions del Líban han estat “un dels cops més durs rebuts per Hezbollah des de la seva creació als anys 1980”, indica per la seva banda el coronel retirat Ibrahim Khouri. A parer seu, “s'espera que l'efecte en la moral dels combatents sigui significatiu”.

Preludi d'una invasió?

"És un recurs estratègic, un mitjà de pressió per forçar Hezbollah a negociar abans de recórrer a una invasió terrestre o provocar una tercera guerra al Líban", adverteix l'expert militar a l'ARA. I afegeix: "Aquest era l'as sota la màniga que Israel es guardava per inclinar la balança".

Ara, una guerra total entre Israel i Hezbollah és una possibilitat cada cop més real. La milícia xiïta libanesa va fer aquest dimarts la seva primera resposta als atacs contra les seves xarxes de comunicacions i va llançar salves de coets cap a la regió de Galilea. Enmig de les tensions creixents amb Hezbollah, l'exèrcit israelià està decidit a canviar com més aviat millor la situació de seguretat a la frontera nord. Ahir va traslladar una divisió de paracaigudistes i comandaments de Gaza a la frontera amb el Líban per preparar-se en cas d'una escalada.

stats