França protesta contra l'augment de l'antisemitisme

Macron diu que els agressors no són dignes de la República

“Ja n’hi ha prou!” Amb aquest crit d’alarma, milers de persones van sortir ahir als carrers de França contra l’augment d’actes antisemites. Més d’una quarantena de partits polítics, moviments i associacions van secundar la concentració a París per denunciar “la dramàtica multiplicació dels actes antisemites” durant l’any 2018.

“És un moment excepcional i cal dir que l’antisemitisme no és només un afer dels jueus: és una mobilització nacional”, va afirmar el gran rabí de França, Haïm Korsia. En els mateixos termes es van expressar l’expresident François Hollande i l’alcaldessa de París, Anne Hidalgo, tots dos del Partit Socialista, convocant de l’acte. Una de les absències a la plaça de la República de París va ser la d’Emmanuel Macron. El president presidia a la mateixa hora una cerimònia més íntima al Memorial de la Shoah, juntament amb els presidents de l’Assemblea Nacional i del Senat. Junts van fer una ofrena en aquest museu consagrat a la història jueva durant la Segona Guerra Mundial, on hi ha inscrits en una paret els noms i cognoms dels 76.000 francesos deportats.

L’augment de l’antisemitisme preocupa, i molt, dins i fora de França, on viu la colònia més gran de jueus a Europa. El ministre israelià d’Immigració, Yoav Galant, va aprofitar ahir per llançar un missatge als jueus francesos: “Torneu a casa, immigreu a Israel”, va escriure en una piulada a Twitter.

L’altra absència destacada a la protesta va ser la de Marine Le Pen. De fet, el partit d’extrema dreta que lidera la filla del fundador del Front Nacional, ara rebatejat com a Reagrupament Nacional, no hi havia sigut convidat. És per això que va fer el seu particular homenatge a les víctimes dels actes antisemites, fent una ofrena floral a la tomba d’Ilan Halimi, un jove jueu torturat fins a la mort fa més d’una dècada. Els socialistes van denunciar, però, que “tota la història [de Reagrupament Nacional] està lligada justament a la qüestió de l’antisemitisme i del racisme”.

Hores abans de les manifestacions convocades a tot França, un centenar de tombes del cementiri jueu de Quatzenheim, una petita localitat a prop d’Estrasburg, van ser profanades. El president Macron va voler desplaçar-se fins al cementiri per mostrar el seu suport i expressar “la vergonya” davant l’atac. “Els que han fet això no són dignes de la República”, va declarar el president.

Segons les xifres del ministeri de l’Interior, aquest tipus d’actes han augmentat a França un 74% respecte al 2017. El nombre d’insults, agressions i profanacions antisemites denunciades ha passat de 311 a 541 en l’últim any. La xifra, però, només és indicativa. S’ha de tenir en compte que la policia no pot comptabilitzar totes les injúries i agressions d’aquest tipus, ja que algunes no s’acaben denunciant.

Dos casos recents ho exemplifiquen: ni el filòsof Alain Finkielkraut ni els fills de Simone Veil, supervivent de l’Holocaust, denunciaran els atacs que han patit els últims dies. Finkielkraut ja ha dit que no presentarà cap demanda contra el grup d''armilles grogues' que el van escridassar i el van insultar durant la manifestació de dissabte passat. La mateixa decisió han pres els fills de Veil, després que algú pintés unes esvàstiques en dues bústies de correus on hi havia un parell de retrats d’ella, referent de l’europeisme i el feminisme, que va ser enterrada amb honors al panteó dels herois francesos.

EDICIÓ PAPER 24/03/2019

Consultar aquesta edició en PDF