Internacional 18/10/2021

Un nou cas de portes giratòries a la Comissió Europea posa en evidència la falta de control ètic

L'irlandès Phil Hogan fitxa per un lobi amb despatx a Brussel·les sense notificar-ho a l'executiu comunitari

3 min
La seu de la Comissió Europea a Brussel·les.

Brussel·lesL'excomissari europeu irlandès Phil Hogan va haver de deixar el càrrec al capdavant de la cartera de Comerç de la Comissió a finals de l'agost del 2020 per haver-se saltat les normes de confinament contra el coronaviurs i haver assistit a un sopar de golf amb més de vuitanta persones . Aquest estiu, Hogan ha fitxat per un bufet d'advocats nord-americà, DLA Piper, amb despatx per fer lobi a Brussel·les.

El problema és que encara no fa dos anys que va deixar la Comissió i, per tant, estava sota el període anomenat "de refredament", en què ha de notificar qualsevol nova feina que pugui suposar un conflicte d'interessos i rebre una autorització. Abans d'això, Hogan ja havia sigut autoritzat a crear la seva pròpia consultoria estratègica, cosa que Brussel·les havia acceptat amb certs límits, com ara no acostar-se als seus excol·legues.

Però Hogan no va notificar aquesta nova feina a DLA Piper a la Comissió, tal com estava obligat a fer segons el codi de conducta. Al mateix temps, però, l'executiu comunitari fa setmanes que respon que ho "està analitzant" i no dona més informació.

Tot plegat posa en evidència de nou la falta de mecanismes de control ètic davant els possibles conflictes d'interessos o portes giratòries a les institucions europees. Brussel·les és una de les ciutats del món amb més presència de lobis i lobistes , perquè és on s'elaboren les lleis que regeixen el mercat únic europeu, un dels més grans del món.

"S'ha saltat les normes. D'acord, i ara què?", es pregunta retòricament Vitor Teixeira, investigador de Transparència Internacional especialitzat en qüestions d'integritat política. Teixeira sap perfectament la resposta: res. "D'acord amb el codi de conducta, si la Comissió o el Consell ho sol·liciten, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) pot analitzar el cas després d'una infracció i fins i tot retirar-li alguns dels beneficis econòmics que percep com a excomissari.

L'altre problema és que això no ha passat mai. "Els últims cinc anys hi ha hagut com a mínim 25 casos confirmats d'incompliments del codi de conducta i cap ha sigut penalitzat", lamenta.

Un vigilant ètic independent per a les institucions

Davant aquesta evidència, el Parlament Europeu va aprovar fa unes setmanes una proposta per crear un organisme ètic independent que vigili el compliment dels codis de conducta dins les institucions europees i que fins i tot pugui investigar activament i proposar sancions.

Actualment, tant la Comissió com l'Eurocambra compten amb comitès interns que han de complir aquestes funcions, però la seva independència i efectivitat estan sota qüestió, no només per part d'organitzacions com Transparència Internacional, sinó per la mateixa Eurocambra.

"Les normes no s'apliquen. Simplement no funciona si els que controlen els eurodiputats són altres eurodiputats i els que controlen els comissaris són altres comissaris", sentencia l'europarlamentari dels Verds Daniel Freund, responsable de l'informe sobre l'organisme ètic independent que la cambra va aprovar amb 377 vots a favor, 87 en contra i 224 abstencions.

L'organisme que proposa l'Eurocambra (i que hauria de ser negociat encara amb la Comissió Europea i els governs de la UE) comptaria amb nou membres: tres d'escollits per la Comissió, tres pel Parlament i tres entre antics jutges del TJUE, del Tribunal de Comptes o del Defensor del Poble Europeu. A més, tindria potestat de controlar les declaracions d'interessos dels treballadors europeus (també funcionaris, assistents i assessors) i podria recomanar sancions o mesures a adoptar en un procés públic i transparent, diu Freund.

Però per a Transparència Internacional aquesta proposta neix coixa, perquè manté la potestat sancionadora en el president del Parlament Europeu o en el col·legi de comissaris en cas de la Comissió: "¿Quin sentit té tenir un organisme independent si al final és una sola persona qui pot acabar-lo ignorant i decidint sobre les sancions?", critica Teixeira, que també posa en relleu com en el cas dels eurodiputats la multa màxima implica la pèrdua de les dietes de trenta dies, quan tenen un salari pròxim als 9.000 euros mensuals bruts, més enllà de les altres activitats secundàries que poden fer i que tampoc estan prou controlades.

Les declaracions d'interessos sobre activitats més enllà de les parlamentàries són vagues, en molts casos només detallen si exerceixen d'advocats, per exemple, sense dir qui són els seus clients o quant cobren exactament, critiquen tant Teixeira com Freund.

L'eurodiputat dels Verds admet que la proposta que ha tirat endavant no és tan ambiciosa com hauria desitjat, però la considera un "pas endavant significatiu", tenint en compte les dificultats per aconseguir el consens polític necessari perquè prosperi.

A més, tant l'europarlamentari germànic com l'investigador de Transparència Internacional reconeixen que, malgrat totes les deficiències, els controls de transparència de les institucions europees són millors que els que tenen la gran majoria dels estats membres de la UE. Només França, expliquen, compta amb una autoritat independent amb capacitat d'analitzar i sancionar tots els conflictes d'interessos dels treballadors públics.

stats