Els nord-americans, cap a l''abisme fiscal'

WashingtonWashington viu sense pànic l'inici d'unes fortes retallades en Defensa i en programes socials. La reducció de la despesa pública de 85.000 milions de dòlars aquest any i d'1,2 bilions en els pròxims deu anys pot descarrilar la recuperació econòmica del país i destruir fins a 750.000 llocs de treball. Tot i així, de moment, aquest fosc escenari no fa perdre la son al president Barack Obama ni als congressistes demòcrates i republicans.

Els líders polítics es reuneixen avui a la Casa Blanca per buscar a l'últim minut una alternativa a les retallades però gairebé ningú espera un acord. Les dues parts continuen amb visions oposades sobre com aturar la reducció de la despesa pública que es coneix com a segrest pressupostari .

Obama i els demòcrates volen un acord per suavitzar i reconduir les retallades que inclogui l'eliminació d'algunes desgravacions fiscals per als més rics. Els republicans s'hi oposen perquè consideren que la proposta només busca apujar altre cop els impostos. D'altra banda, asseguren que ja van cedir a principis d'any quan van acceptar un augment de la taxa impositiva a les rendes de més de 600.000 dòlars per evitar l' abisme fiscal .

"Els nord-americans no acceptaran un altre augment d'impostos per substituir unes reduccions de la despesa ja acordades", va advertir el líder republicà al Senat, Mitch McConnell. Tot i així, tant ell com el seu homòleg demòcrata, el senador Harry Reid, van assegurar que encara hi ha temps per aconseguir un pacte.

Les retallades trigaran a notar-se

En les últimes setmanes, el president ha advertit en discursos en diferents ciutats del país sobre les conseqüències de les retallades per a l'economia i per a la capacitat militar dels Estats Units. "Com més durin aquestes retallades, pitjors seran les conseqüències", va afirmar dimarts a Newport, Virgínia, davant treballadors d'una empresa constructora de vaixells de guerra.

Si no s'arriba a un acord, milers de mestres perdran la feina, centenars de milers de funcionaris cobraran un 20% menys perquè hauran de reduir la seva jornada laboral i desenes de milers de nens amb pocs recursos o amb discapacitats deixaran de rebre ajudes en sanitat i educació. A més, hi haurà menys recursos per a l'FBI, els agents de la frontera i els controladors aeris, que poden provocar problemes de seguretat i retards.

Tot i així, aquestes retallades no es notaran de seguida. "El segrest pressupostari serà com un xoc de trens a càmera lenta. Diferents persones i programes es veuran afectats en diferents moments", explica Loren Adler, expert econòmic del Centre de Política Bipartidista. De fet, el secretari de Transport, Ray Lahood, va admetre la setmana passada que la reducció de la jornada d'alguns treballadors públics no començarà fins a finals del mes que ve.

L'objectiu d'aquestes fortes retallades, que es van acordar durant la crisi del deute públic de l'estiu del 2011, era forçar un gran pacte sobre la reducció del dèficit públic. Durant un any i mig, les negociacions entre el president Obama i els congressistes dels dos partits han fracassat una vegada i una altra.

Malgrat tot, els analistes polítics creuen que encara hi ha temps per arribar a un acord que aturi l'anomenat segrest pressupostari , fins i tot si avui entra finalment en vigor. Per Bill Frenzel, excongressista i expert del think tank Brookings, quan els efectes de les retallades es comencin a notar, els polítics començaran a buscar una alternativa per reduir la despesa pública "millor" i "més intel·ligent".