ESTATS UNITS

El nominat al Suprem evita temes espinosos

Kavanaugh eludeix posicionar-se sobre el dret a l’avortament o sobre el Russiagate

Brett Kavanaugh està més a prop de convertir-se en jutge del Tribunal Suprem dels Estats Units. El magistrat federal conservador va afrontar ahir el quart i últim dia d’audiències al Senat, pas necessari abans de la votació per ser confirmat a l’alt tribunal. Tot sembla indicar que, malgrat les preguntes comprometedores de l’oposició demòcrata, serà aprovat per una majoria dels senadors.

El candidat al Suprem del president nord-americà, Donald Trump, va evitar errors majors o posicionar-se en temes espinosos com els drets a l’avortament o a portar armes. I va eludir pronunciar-se sobre qüestions relacionades amb el cas Russiagate, com per exemple si creu que un president ha de respondre a una citació judicial o si aquest president es pot perdonar a si mateix en cas de ser declarat culpable d’un delicte.

Sobre l’avortament, Kavanaugh va assenyalar el seu respecte a la decisió del Suprem del 1973 del cas Roe v. Wade, que va legalitzar aquest dret de les dones. “Com a jutge, això és un precedent important del Suprem”, va dir, i va afegir que ha estat reafirmat molts cops. Tot i així, els demòcrates van apuntar uns e-mails destapats pel diari New York Times en què dubtava d’aquest precedent i van insistir que l’elecció de Kavanaugh posa en perill el dret a avortar.

El nominat al Tribunal Suprem de Trump es va negar a dir si prendria decisions que reverteixin o limitin aquest dret, com tampoc ho va fer respecte al dret a portar armes. Ahir els senadors van escoltar diferents testimonis a favor i en contra de l’elecció de Kavanaugh. Entre els contraris, una de les estudiants de l’Institut Parkland de Florida, que al febrer va patir una massacre.

S’espera que el Senat voti la seva confirmació a finals de mes. Kavannaugh, de 53 anys, substituiria el jutge Anthony Kennedy, jubilat al juny. Només dues senadores republicanes podrien evitar la seva arribada al Suprem: Lisa Murkowski, d’Alaska, i Susan Collins, de Maine. Però, per ara, sembla improbable.

Els crítics amb Kavanaugh creuen que el Suprem s’inclinarà encara més a la dreta si és elegit, en la línia del president del país. Kavanaugh va evitar parlar de temes com el perdó presidencial. Però va mostrar admiració per la decisió del Suprem que va obligar el llavors president Richard Nixon (1969-1974) a lliurar documents relacionats amb l’escàndol Watergate.

Els demòcrates intenten evitar la seva confirmació però els serà molt difícil. Mentrestant, alguns senadors aprofiten el moment per millorar el seu perfil abans de decidir si es presenten a les presidencials del 2020.

Papadopoulos, 14 dies a presó

D’altra banda, l’ex assessor de campanya de Trump en les presidencials George Papadopoulos ha estat sentenciat a 14 dies de presó per mentir a l’FBI en la investigació del cas Russiagate.

Obama ataca Trump i urgeix a votar

Barack Obama va tornar ahir a l’arena política. Ho va fer combatiu i a títol personal. “Com a ciutadà, no com a expresident, soc aquí per donar-vos un missatge senzill: heu d’anar a votar perquè la nostra democràcia depèn del vostre vot”, va dir l’expresident nord-americà. Obama no va escatimar crítiques al seu successor, Donald Trump, de qui va assegurar és “un símptoma, no la causa” de la divisió del país. “Ell només està capitalitzant la por i el ressentiment als polítics”, va subratllar. Trump no va tardar gens a contestar el seu atac: “Ho sento, he vist el seu discurs i m’he adormit”.

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF