“Una nit vindran i ens tallaran el coll”

Cabo Delgado“El meu germà està malalt. Des d’ahir que està arraulit aquí”, diu el Moussa. Només té onze anys, i en els seus grans ulls s’hi veu el pes de la responsabilitat d’haver d’ocupar-se dels seus dos germans petits. Assenyala un petit embalum de roba gairebé immòbil en un racó. De tant en tant, el Tinashe, de set anys, treu el rostre febril només per comprovar que els seus germans encara hi són. Junts han sobreviscut al pitjor malson. Al seu voltant, altres criatures jeuen al terra de la pista mirant al no-res mentre les seves mares els observen des de les grades. Així malviuen a Pemba milers de desplaçats des de fa més d’un mes, quan van arribar en barcasses fugint dels jihadistes.

El 26 de març centenars de milicians d’Al-Shabaab, filial de l’Estat Islàmic, prenien Palma i deixaven els carrers d’aquesta ciutat, d’uns 25.000 habitants, regats de cadàvers decapitats, cases cremades i comerços i bancs saquejats. Era l’atac més mortífer des que va començar a actuar a Moçambic el 2017. “Quan els vam veure, vam fugir a peu fins a Chegunda (a 100 quilòmetres), on es van quedar els nostres pares...” El Mussa es queda mut, incapaç d’explicar per què només ells tres van poder pujar en una barca de pesca a la costa, com van fer desenes de milers de desplaçats. A vela, a rem i a motor, en petites embarcacions de fusta van arribar a Pemba, la capital de Cabo Delgado, la regió més rica en recursos naturals i amb la població més pobra de Moçambic.

Joves i misèria

Una misèria que explica, en part, la rapidesa amb la qual han arrelat entre una part dels seus joves les idees jihadistes exportades pels països del golf Pèrsic. En una carta els bisbes de Moçambic reclamen que “és responsabilitat del govern coordinar els esforços per aturar la violència [...] i crear alternatives i perspectives de vida i de treball perquè els joves no es vegin temptats per les xarxes d’insurgents”. Unes xarxes que paguen petits salaris als que s’uneixen a les files dels terroristes.

Segons el Programa Mundial d’Aliments, gairebé la meitat de la població de Cabo Delgado, un milió de persones, està en risc de fam. Més de 750.000 -un terç dels quals, nens i nenes- han hagut de fugir de casa seva per la violència jihadista o per la repressió indiscriminada del govern, com ha denunciat Human Rights Watch. L’ONU calcula que només l’atac de Palma ha provocat el desplaçament forçat de 50.000 persones.

En el camí per carreteres de terra ocre a poblacions com Montepuez o Metunge, els desplaçats es diferencien de la resta de la població perquè viuen en cabanes fetes de canyes de bambú, i no en barraques fetes de tova amb sostre de palla, on tenen un tros de terra per conrear el mínim per no morir-se de fam.

“Quan van arribar a Palma, vam fugir al bosc. Ens van trobar i allà mateix van matar el meu cunyat, davant dels seus fills”, explica pausadament, asseguda al terra del pavelló, la Fàtima, davant els seus dos fills i tres nebots. La seva mirada penetrant i la seva enteresa es podrien confondre amb altivesa si no fos perquè la contenció és la norma entre els supervivents dels atacs terroristes que flagel·len aquesta regió regularment.

Inversió gasística milionària

Només han atret l’atenció internacional quan els jihadistes van prendre Palma, la ciutat en la qual la petroliera Total encapçala la inversió privada més important de l’Àfrica: un projecte d’extracció de gas de més de 22.000 milions d’euros. Tot just 24 hores després de l’atac, el vaixell Sea Star arribava al port de Pemba amb 1.300 dels seus treballadors, la majoria estrangers. En canvi, sis setmanes després, milers dels seus habitants pobres encara estan atrapats a Palma i la seva rodalia sense que el govern i la comunitat internacional destinin prou recursos per evacuar-los.

“Jo només penso en tornar a Palma amb els nostres pares. Ells no poden sortir-ne”, explica el Moussa, que no perd de vista el seu germà malalt ni el petit, que juga assegut a terra, abstret amb una llauna de sardines. Sobreviuen, com la resta de desplaçats acollits en aquest pavelló, gràcies al grup de joves voluntaris de diverses parròquies de Pemba, que diàriament reparteixen racions d’arròs i fesols. Aquí s’hi refugien els més desemparats, els que ni tan sols han pogut trobar una barraca a la ciutat per compartir amb desenes de persones

Al-Shabaab va anunciar setmanes abans l’atac sobre Palma. Ara ha avisat que quan s’acabi el mes del Ramadà repetirà l’emboscada a Pemba, on la seva població tem acabar també decapitada o cremada viva a casa seva. “No entenem aquesta guerra ni per què el govern no fa res per protegir-nos. Ja tenim una part d’aquests malfactors entre nosaltres, als barris més miserables: són aquests joves que no tenen res. Una nit vindran i ens tallaran el coll”, explica una de les voluntàries que entreguen menjar als desplaçats. I afegeix: “Nosaltres no podrem ni intentar escapar-nos, perquè Pemba només té una entrada. Tot plegat és molt trist”.