Internacional 21/10/2019

Enrique Berruga Filloy: “Els Estats Units no tenen ànima”

La plataforma de continguts per ‘streaming’ Netflix prepara una sèrie sobre el llibre que fabula com Mèxic es converteix en l’estat nord-americà número 53. És una producció entre els dos països, en la qual estan involucrats els actors Gael García Bernal i Diego Luna

Marta Rodríguez
4 min
L’escriptor i diplomàtic mexicà Enrique Berruga al pati del Cidob, al barri barceloní del Raval.

Enrique Berruga Filloy ha sigut ambaixador de Mèxic a l’ONU i secretari per a l’Amèrica del Nord. Coneix bé l’esperit i manera de fer dels gringos i en el seu últim llibre, El American Dream (Planeta) s’ha proposat imaginar l’annexió de Mèxic als Estas Units, pacíficament i voluntàriament. Subratlla que és pura “política-ficció”, tot i que adverteix que en una novel·la anterior es va anticipar al moviment zapatista. “Quan escrius tens l’antena parabòlica posada i captes més coses”, diu. El Cidob el va convidar recentment a fer un col·loqui sobre qui pagarà finalment el mur a la frontera entre els Estats Units i Mèxic, el mur de Trump.

Mèxic l’està pagant, indirectament?

El tema és com es paga. Trump va amenaçar-nos de posar aranzels de manera totalment injusta, saltant-se el tractat de lliure comerç de la regió, que precisament es fa perquè ningú imposi mesures unilaterals. L’amenaça ha comportat que la nova Guàrdia Nacional, creada pel govern de López Obrador per combatre la violència i el crim organitzat, es destini en un gran percentatge a detenir migrants. És el primer cop a la història de Mèxic que es detenen mexicans i migrants que busquen passar als Estats Units.

Mèxic li fa la feina bruta?

L’estratègia negociadora de Mèxic no ha sigut la més adequada. En el moment que es van plantejar els aranzels, la secretària [ministra] d’Economia és la que hauria d’haver anat a Washington i no el canceller [ministre d’Exteriors]. Calia saber sobre quins criteris es volen gravar els productes. És un tema comercial, però, òbviament, amb el canceller s’hi va donar un toc polític i va sortir la qüestió migratòria. Sincerament, crec que va ser un error de tàctica del govern mexicà, per voler anar massa de pressa.

Ha sigut un veïnatge difícil?

Els Estats Units tenen un problema de coll: poden moure’l a esquerra i dreta però no cap avall o cap amunt. Amèrica no existeix per a ells. La diferència és que ara hi ha un president una mica diferent, però hi ha molts mecanismes de relació bilateral que s’han anat abandonant. Hi havia la comissió binacional, que era una reunió de dos dies amb els dos gabinets per tractar tots els temes, però es va anar deixant.

Quines són les cartes de Mèxic, a banda de la immigració?

Mèxic té moltes fitxes diplomàtiques que no tenen altres països, precisament perquè som veïns. Si la peça de Mèxic trontolla o cau en el tauler internacional, és un problema gravíssism per als Estats Units. Si la caiguda del xa a l’Iran, a l’altra banda del món, els va crear els problemes que els va crear, imagineu què passaria si hi ha un episodi desestabilitzador a Mèxic. Mèxic hauria de posar sobre la taula el tema del terrorisme, que és una cosa que els fa molta por, i Washington ha de tenir en compte que la frontera mexicana és un enorme punt de negociació. Hi ha més exemples. Compartim tres rius, i la interconnexió per crear ocupació. És la frontera més travessada legalment: 100 milions de creuaments i un comerç de més de 1.000 milions de dòlars al dia. El comerç entre Texas i Mèxic es més gran que tot el sud-americà.

Trump no sembla impressionat.

La seva posició negociadora és la que s’anomena chicken : entren dos cotxes en un pont d’un sol carril. Un dels dos ha de parar per deixar passar l’altre, perquè si tots dos passen, perdran. Però hi ha una cosa clara: el 10% de la població dels Estats Units té arrels mexicanes, així que electoralment li convé. Potser la mesura més eficaç si posés aranzels a l’acer seria que reduíssim les compres de cereals a Ohio, Illinois o Missouri. I ja em dirà com guanya les primàries si no guanya a Iowa, amb els pagesos rebotats. És cert que és una potència política i econòmica i té armes nuclears, però amb Mèxic no li serveix per a res.

Parlant del llibre, per què s’interessarien els Estats Units per Mèxic, el país dels “ bad hombres ”?

Els Estats Units podrien arribar a tenir ànima.

No tenen ànima?

No, no en tenen. No coneixen la jo ie de vivre. És el tercer país de l’OCDE on es dediquen més hores a la feina, en part perquè són societats molt individualistes en què les famílies tenen un paper secundari, i això està portant greus problemes socials. Les principals crisis que pateix el país ara mateix són socials: els llops solitaris ja són una epidèmia, i els tirotejos massius, i la desconfiança social és tremenda.

¿I ara no hi ha certa popularitat de la cosa llatina?

Sí, els estats més liberals, com Califòrnia, són els que tenen més connexió amb Mèxic i ja se’ls veu l’ànima. La llatinitat -també amb França, Itàlia i Espanya-és la força més sofisticada de viure, perquè som prou eficients perquè les coses funcionin però no arribem al grau de deixar de viure. I la vida és viure, així que imagina com podrien canviar els Estats Units. De sobte abraçarien els fills, voldrien ser bohemis.

¿El seu país imaginari no podria ser un segon Puerto Rico?

És diferent, perquè Puerto Rico és un estat lliure associat. Però caldria preguntar-se si, amb l’annexió, un ciutadà d’origen mexicà podria ser president del gran país.

stats