IMMIGRACIÓ
Internacional 17/06/2019

El nen més petit separat dels pares als EUA tenia 4 mesos

El Constantin va viure 5 mesos en una casa d’acollida abans de ser tornat a Romania

3 min
Un dels nens separats dels seus pares a la frontera dels Estats Units, després de ser tornat a la seva família a Guatemala.

Els missatges de text anaven i venien dia i nit amb només dues dades: gènere i edat. Amb cada missatge, la treballadora de torn al Bethany Christian Services de Michigan tenia 15 minuts per trobar una casa d’acollida per a un altre nen que arribava de la frontera. Aquell dia fred de febrer del 2018, Alma Acevedo va rebre un missatge que la va deixar glaçada: “4 mesos. Nen”.

Des de l’estiu del 2017, Acevedo, una treballadora social de 24 anys, veia una misteriosa onada de nens que arribaven de la frontera, la majoria procedents de l’Amèrica Central. Els que eren prou grans per parlar explicaven que els havien separat dels seus pares. “Els nens eren del tot inconsolables, anaven dient «On és la meva mare?», «On és el meu pare?» i no paraven de plorar”, explica. Però fins llavors no hi havia hagut cap nen tan jove. Quan va arribar al seu despatx després de mitjanit, transportat per dos treballadors contractats, el nadó els va enlluernar, amb unes pestanyes llargues i arrissades i uns ulls profunds i marrons. Tenia les cames i els braços grassonets, cosa que semblava indicar que algú l’havia cuidat bé. Llavors, per què era a Michigan?

Acevedo va anar al seu ordinador i va treure l’únic document que podria ajudar a respondre la pregunta, un certificat de naixement de Romania que anomenava el nadó, Constantin Mutu, i els seus pares, Vasile i Florentina. Va fer una cerca a la base de dades de l’agència federal d’immigració i de duanes que mostrava que el pare del nen estava sota custòdia federal a Pearsall, Texas.

El Constantin va ser el més jove dels milers de nens separats dels seus pares sota una política que havia de dissuadir les famílies d’emigrar als EUA. La pràctica va començar gairebé un any abans que l’administració Trump la reconegués públicament, el maig del 2018, i encara es desconeix el nombre total d’infants afectats. Des del departament de Seguretat Nacional no van voler fer comentaris per a aquest article.

En el cas del Constantin, van passar mesos abans que els seus pares el tornessin a veure. Fins llavors, el pare va estar a psiquiatria en un centre de detenció d’immigració de Texas perquè no podia parar de plorar; la mare va ser hospitalitzada amb hipertensió per estrès. I el Constantin va ser entregat a una família nord-americana de classe mitjana, en una zona rural de Michigan, abans de ser tornat a casa seva. Ara, quan ja té més d’un any i mig, el nen encara no camina sol ni ha començat a parlar.

Tot i que la majoria de les famílies que travessen la frontera de Mèxic són d’Amèrica Central, els Mutu van arribar de molt més lluny: de Romania, on un petit però constant nombre de sol·licitants d’asil arriben als EUA fugint de la persecució ètnica. Vasile i Florentina Mutu són membres de la minoria gitana a Romania, on viuen en un petit poble de muntanya i es dediquen a pidolar i fer petites feines. Quan va néixer el Constantin, el seu cinquè fill, van decidir provar sort als EUA. Van anar amb avió a Mèxic, on van pujar a un bus cap a la frontera, però el nen tenia febre i en una aturada es van separar per buscar medicines. La mare i un altre fill de 4 anys van perdre el bus allà i el pare i el nadó van seguir el camí. A la frontera dels EUA, ell va demanar asil, però els policies el van emmanillar i li van prendre el nen. Després de mesos a la presó, li van dir que si renunciava a demanar asil podria tornar a casa amb el seu fill. La mare i l’altre nen ja havien tornat a Romania des de Mèxic. Però el Vasil va ser tornat a Romania sense el nen. El Constantin va passar 5 mesos (dels 9 que tenia) amb la família d’acollida a Michigan. Acebedo va aconseguir trobar el telèfon de la família a Romania i la mare d’acollida i la biològica van intercanviar trucades de vídeo per veure el nen. Al final, un tribunal va ordenar al govern tornar el nen a la seva família. La mare d’acollida va volar fins allà per entregar-lo, però quan el van donar a la seva mare, el nadó es va regirar buscant la mare d’acollida. El Constantin va tornar a una casa pobra, amb un sol bany sense dutxa compartit entre 11, després de passar la major part de la seva vida en una casa de classe mitjana als EUA. “L’han malcriat”, deia la mare, Florentina, que lluita amb sentiments contradictoris de gratitud i culpa. Els Mutu han denunciat els EUA per danys. Copyright The New York Times

stats